La principal queixa que sempre expressa el PSOE sobre ERC està relacionada amb una presumpta falta de fiabilitat. Vénen a dir que un no es pot refiar mai d’ells. Això es va quedar gravat a foc a la socialista seu del carrer de Ferraz a Madrid l’any 2019, quan els republicans van vetar els comptes de l’aleshores acabat d’arribar a la Moncloa (després d’avalar-lo en la moció de censura) Pedro Sánchez, obrint pas a un avançament electoral. Tot això, matisat amb els bons vents demoscòpics que li bufaven llavors al PSOE, és clar.
Passats uns anys, un acord d’investidura i uns pressupostos aprovats per ERC, sembla haver-se instal·lat que el «sí» dels republicans als comptes del 2022 es dóna per fet. I aquí és on ahir va intervenir el president de la formació, Oriol Junqueras, apel·lant, justament, a la «mala fama» del partit. Avisant que «estem molt bojos». Recordant, en definitiva, una obvietat: «No seria la primera vegada que ERC tomba uns pressupostos». A 300 quilòmetres al sud, el PSOE continuava amb el seu congrés.
Reacció tardana
La pressió o advertència de Junqueras es va produir després de certa paràlisi republicana, dijous, després que es filtrés una suposada nova pluja de milions, i concentrada en un any, per a la xarxa de Rodalies i després difuminar aquesta eventual cortina d’aigua en unes xifres molt més habituals. Junqueras, un expert en el coneixement de la inversió de l’Estat a Catalunya des de 1978, va assenyalar que «el Govern hauria de ser conscient, si és que vol aprovar uns pressupostos, que aquests han de ser bons per a la ciutadania. I perquè siguin positius , han de ser executats. De res serveixen promeses que mai es compleixen, perquè mai es compleixen», va sentenciar en referència a les successives onades de plans mai construïts.
I és que si bé aquest 17,2% d’inversions territorialitzades sembla un percentatge alt, venint d’on es ve, les xifres de compliment segueixen quedant-se a la meitat. A diferència, per exemple, del que succeeix a la Comunitat de Madrid, ingressos i partides de capitalitat apart.
Ampliar la base
«Nosaltres», per ERC, va dir el president republicà, «no donem suport als comptes d’un Govern en concret, sinó que donem suport als projectes que beneficien el conjunt de la societat» i, en aquest sentit, de cara als pressupostos de 2022, «queda molt per recórrer». En la seva intenció d’ampliar la base, Junqueras va vincular tots els elements a la taula. «Per ser cada vegada més i més forts hem de ser forts en la presa de cada decisió, també la dels pressupostos», va explicar.
L’altra pota del discurs de Junqueras al consell nacional republicà va ser, és clar, el rebuig dels avals, per part del Tribunal de Comptes, per fer front a la fiança conjunta de 5,4 milions. Després de carregar contra l’«òrgan polític que realitza venjança política», Junqueras no va voler entrar en la polèmica sobre qui ha pagat la fiança de qui. És a dir, si ERC ha acabat donant un cop de mà a Carles Puigdemont.
Així, el president d’Esquerra es va limitar a assegurar que la seva força «mai deixarà cap company enrere» i que per a això «dedicarà fins a l’últim dels seus esforços», s’entén que econòmics a aquesta ajuda. «Ho diem amb modèstia, però també amb orgull», va afegir.
El Govern continua negociant sobre la llei audiovisual
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va assegurar ahir que no té constància que el Govern central descarti un acord immediat pel blindatge del català a la llei audiovisual a canvi del vot a favor d’ERC dels pressupostos, tal com van afirmar divendres fonts de la Moncloa. «No en sabem res d’això», va dir quan va ser preguntada per aquestes informacions en una entrevista a RAC1. Garriga va afegir que la pressió exercida per la Generalitat va aconseguir que s’aturés la tramitació de la llei i que el seu Departament «continua negociant» i «insistirà tants cops com faci falta».
