L’any 1981 es va diagnosticar el primer cas de sida a Catalunya (i també a l’estat espanyol) a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Durant aquestes quatre dècades, a Catalunya s’ha progressat en el coneixement de la infecció, s’han incorporat noves eines per a la prevenció, s’ha millorat la supervivència i la qualitat de vida d’aquestes persones, gràcies als avenços en els tractaments, i la infecció pel VIH ha esdevingut una patologia crònica. Això ha permès assolir els objectius 90-90-90 fixats per ONUSIDA per a l’any 2020, que fixen que el 90% de les persones infectades pel VIH ho sàpiguen, que el 90% d’aquestes estiguin en tractament i que el 90% d’aquestes últimes tinguin la càrrega viral indetectable.

A Catalunya, en concret, s’han assolit les xifres 91-91-92 (el 91% de les persones infectades pel VIH ho saben, el 91% d’aquestes estan en tractament i el 92% d’aquestes últimes tenen la càrrega viral indetectable), i s’està en camí d’aconseguir l’objectiu «95-95-95» marcat per al 2025, el nou repte que concentra bona part dels esforços de la societat mundial. A més, també es treballa per a la definició i consecució d’un quart «90» que té a veure amb el fet que les persones amb VIH tinguin una bona qualitat de vida.

Per tot això, la Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya ha aprovat el nou Pla d’acció enfront del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) 2021-2030, que inclou els objectius, estratègies i actuacions a desplegar durant la propera dècada.

El pla, que s’ha aprovat coincidint amb la commemoració de l’1 de desembre del Dia Mundial de la Sida, recull més de 50 accions, com ara fer cribratges comunitaris i en urgències hospitalàries, i impulsar el Pacte Social contra l’estigma i la discriminació, entre d’altres.

Quatre eixos principals

El pla s’estructura en quatre eixos d’actuació: monitoratge i avaluació, prevenció de noves infeccions, atenció a les persones i entorn comunitari. Inclou 21 objectius específics i 53 accions, que preveuen intervencions per monitorar i avaluar l’epidèmia i els seus determinants, promoure la recerca aplicada, promocionar la salut sexual, prevenir la transmissió i detectar precoçment, garantir una atenció integral i de qualitat, reduir l’impacte socioeconòmic de la infecció pel VIH, optimitzar les polítiques d’intervenció comunitàries i locals i impulsar les mesures necessàries per evitar la serofòbia, entre d’altres.