El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha demanat al Tribunal Constitucional que deixi en suspens els efectes de la sentència del procés, que li va imposar 13 anys de presó, perquè encara que va ser indultat, segueix complint una pena d’inhabilitació per exercir càrrec públic, tant com a diputat del Parlament, com del Congrés i del Parlament Europeu. La petició es basa en la interlocutòria del vicepresident del Tribunal General de la Unió Europea que rebutjava la pretensió de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que se li tornés temporalment la immunitat, però alhora declarava suspeses les euroordres i el procediment que es manté latent al Suprem fins quan estigui a disposició de la justícia espanyola.

Junqueras, el recurs d’empara del qual contra la sentència encara ha de ser resolt (juntament amb els de Dolors Bassa i Joaquim Forn), argumenta que aquesta decisió li està produint un «dany irreparable» en els seus drets fonamentals i, en funció del que estableix l’expresident fugit, ha de quedar suspesa de forma cautelar. Argumenta que segons el TGUE així ho està el procediment fins que es doni resposta a la qüestió prejudicial elevada pel mateix Suprem després de la negativa belga a lliurar l’exconseller Lluís Puig.

L’escrit de quatre pàgines apel·la a la «cooperació lleial» que el mateix TGUE reclamava al Suprem en la seva resolució per recordar que l’efecte suspensiu de l’ordre de detenció «no es dissocia» del plet principal i «implica dotar d’efecte útil les normes interpretades per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea» sobre el mateix Junqueras. Sobretot, afegeix, quan va ser el mateix Suprem el que va formular els seus dubtes sobre l’abast de la immunitat parlamentària davant de la justícia europea i havia de saber que això necessàriament afectava el plet principal.

L’alt tribunal espanyol, en canvi, sosté que la qüestió prejudicial que va elevar al Tribunal de Justícia de la UE només feia referència a la reclamació belga, perquè la necessitat de la consulta es va originar pel motiu pel qual la justícia d’aquell país va rebutjar lliurar Puig: dubtar de la competència del Suprem per jutjar-lo.

Per altra banda, no hi ha hagut 100 dies de gràcia per als nous candidats al Constitucional. Poc després de conèixer-se l’ordre del dia del ple dels propers dies 15 i 16 s’han succeït les recusacions contra els dos magistrats nomenats a proposta del PP: Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. Tres dels condemnats pel procés, Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva, i els fugits, amb Puigdemont al capdavant, han presentat un incident de recusació per pèrdua de l’aparença d’imparcialitat.

Els magistrats que els responsables de l’1-O volen apartar poden fer-ho voluntàriament, com en el seu moment van fer Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez. Si no, l’incident serà resolt pel ple. L’escrit de Puigdemont que qüestiona l’aparença d’imparcialitat d’Arnaldo per comentaris sobre el procés que ha realitzat en articles i llibres, així com per les seves amistats, demana que en aquest cas no hi participi el president del TC, Pedro González-Trevijano, perquè també és amic seu.

Si són apartats, només vuit dels 12 magistrats que componen el Constitucional podran resoldre els tres recursos contra la sentència del Suprem encara pendents, els de Junqueras, Bassa i Joaquim Forn, que de moment no els ha recusat. L’incident contra Concepción Espejel és menys exhaustiu i es basa en la seva tasca com a presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.