El Govern català va acordar ahir la revocació de la Creu de Sant Jordi al sacerdot jubilat Josep Lluís Fernández Padró, acusat d’un delicte d’abusos sexuals. El Consell Executiu va prendre la decisió després que el Tribunal Eclesiàstic de Barcelona trobés «indicis» d’aquestes agressions a un menor comeses fa 40 anys i elevés la causa a l’òrgan competent del Vaticà per decidir si aixeca la prescripció canònica del delicte. El 25 de març, A. A. M. va presentar una denúncia contra el capellà de 81 anys davant els Mossos d’Esquadra i davant el promotor de justícia (fiscal) de l’Arxidiòcesi de Barcelona, per uns fets que van passar quan el denunciant tenia 16 anys, «susceptibles de tipificació com a delicte d’abús sexual», segons el Codi de Dret Canònic. L’organisme eclesiàstic va portar a terme una investigació, durant la qual es va citar l’acusat i diversos testimonis, i va concloure que hi ha «indicis fonamentats» de la comissió del delicte.

El 19 de maig es van comunicar aquestes actuacions a la Congregació de la Doctrina de la Fe, al Vaticà, que és l’òrgan competent per decidir com s’ha de continuar. Fernández Padró està jubilat i va renunciar a tots els seus càrrecs i responsabilitats pastorals a l’arxidiòcesi. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va justificar en roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu la retirada de la distinció «després de tenir coneixement de gravíssimes acusacions contra la seva persona i després que el mateix tribunal eclesiàstic hagi reconegut públicament que hi ha indicis fonamentats de la comissió d’un delicte», va explicar.

La Generalitat li va concedir la distinció el 2007 «pels mèrits contrets en la tasca de protecció de les persones i els béns davant situacions de greu risc col·lectiu» perquè va fundar el Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona el 1960 i el de Bombers de la Generalitat als anys 80. De fet, com a bomber voluntari va participar en tasques de rescat durant les greus inundacions al Vallès i en la nevada de Barcelona el 1962. A més, el tripartit el va guardonar per «la seva dedicació eclesiàstica, a més de la trajectòria com a rector a la diòcesi de Barcelona», ja que Fernández Padró va ser rector de la comunitat de Sant Isidor de Barcelona i de la de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramenet, a més de missioner al Camerun entre el 1971 i el 1986.