Avanços en la negociació sobre la llei de l’audiovisual i el paper que el català ha de tenir a totes les plataformes d’emissió. Després d’haver-se tancat, fa un mes i mig, un acord pel qual les empreses radicades a Espanya havien de disposar d’un 6% del seu catàleg (produït, doblat o subtitulat) en les llengües cooficials, la nova negociació, derivada que les multinacionals, com Netflix i HBO, quedaven fora d’aquesta quota, ofereix les primeres aproximacions. Així, fonts properes a les parts negociadores van explicar ahir que l’executiu de Pedro Sánchez ha ofert separar part del 5% amb el qual s’obliga totes les plataformes a produir a Espanya (i fins ara, al 100% en castellà) per a la producció en llengües cooficials. L’oferta, ara mateix, arriba al 0,7%.

Fonts del Govern català van celebrar «el petit pas fet», perquè la producció era una cosa que el Govern central havia volgut salvaguardar, però veu aquest percentatge «encara lluny del que demana el sector», que és que la quota sigui més gran de l’1%. Amb tot, els republicans assenyalen que el motor econòmic del sector audiovisual és la producció, més que no pas el doblatge o subtitulació. I que si s’aconseguís aquest 1% suposaria una de cada cinc produccions en llengua cooficial. A més, les parts negociadores estan d’acord amb crear uns fons d’ajuda per al doblatge i la subtitulació de productes audiovisuals en les llengües cooficials. Cosa que, a més, obre la porta a que les multinacionals, que ja han mostrat la seva plena predisposició, adoptin aquelles versions en català (o en basc o gallec) ja existents. Un exemple podria ser la sèrie Breaking Bad, emesa també per TV3.

La negociació, encara que encarrilada, està lluny d’estar conclosa, asseveren els republicans, coneixedors que a Madrid es donava gairebé per fet que s’arribaria a un acord just a temps d’evitar la presentació d’esmenes parcials no pactades ja amb el PSOE als Pressupostos Generals de l’Estat, al seu pas pel Senat. «No hi ha acord, ja que hi ha esmenes», apuntava una veu republicana amb tota naturalitat. A més, van recordar les mateixes fonts que el text de l’audiovisual ha d’estar a punt abans del 31 de desembre, per mandat de la UE. I que la finalització del tràmit al Senat dels Pressupostos, uns dies abans. Queda temps per a la negociació.

Gest simbòlic

Els independentistes ja van fer el gest més simbòlic la setmana passada en no registrar vetos als comptes i no donar suport a cap dels cinc signats per PP, JxCat, Vox, Ciutadans i Coalició Canària. Aleshores, Govern, PSOE i ERC s’havien reunit i havien acordat avançar en trobades tècniques i polítiques, amb l’objectiu d’obligar també els gegants audiovisuals estrangers que no estan radicats a Espanya (Netflix, HBO Max o Amazon Prime Video) a assumir un percentatge per a obres en català, gallec o basc. La fita temporal següent es complia ahir a les sis de la tarda. L’executiu confiava a poder tancar l’acord llavors, però no va ser possible, així que els republicans van registrar a la cambra alta les seves 16 esmenes per pressionar els socialistes, als quals van demanar «compromisos més explícits» i als quals van recordar que el seu suport als pressupostos «no està garantit».

«La nostra intenció és que el Govern doni resposta a les demandes d’ERC per garantir drets als catalans, així com protegir les llengües minoritàries, i fins ara no ha estat així», va lamentar en un comunicat la portaveu de la formació al Senat, Mirella Cortés. «Per això», per aquesta falta d’acord a la llei audiovisual, seguia la nota, els republicans van presentar «una sèrie d’esmenes territorials que afectarien inversions al Bages, el Delta de l’Ebre, el Maresme, el Tarragonès i Lleida, entre altres, així com una clàusula de compliment de les inversions previstes i la incorporació d’un fons covid ​​de 13.000 milions d’euros».