El maig del 2019 ERC va guanyar les eleccions municipals a Catalunya i un dels principals botins que va obtenir, després d’impedir Manuel Valls que Ernest Maragall fos alcalde de Barcelona, van ser les alcaldies de Lleida i Tarragona. A la capital del Segrià, feu històric del PSC, va aconseguir ser també la llista més votada i gràcies a un pacte amb Junts i Comú de Lleida, Miquel Pueyo va ser nomenat alcalde. Dos anys i mig després, quan tots ja van fent càbales sobre la propera contesa, el maig del 2023, Miquel Pueyo no ha superat la qüestió de confiança i pot sortir de l’alcaldia d’aquí a un mes si l’oposició troba un candidat. En tot cas, si la resta de regidors no es posen d’acord, l’alcalde seguirà i, a més, amb els comptes per al 2022 aprovats. Tot o res.

Perquè la qüestió de confiança deriva precisament del veto del consistori als comptes de l’alcalde. I de la mateixa manera que es van frenar, ahir es va rebutjar la qüestió de confiança. Així, PSC (7 regidors), PP (dos regidors) i no adscrits (tres), juntament amb les dues abstencions del Comú van ser suficients per tombar l’oposició dels representants del bipartit d’ERC i Junts (set i sis, respectivament).

Al juliol, Pueyo havia expulsat del govern municipal els comuns, als quals va atribuir haver actuat amb «deslleialtat». Pueyo va assumir, de fet, les competències de la Paeria cedides als comuns. Concretament amb les crítiques a un tràmit urbanístic, que inclou la construcció d’un centre comercial i que formava part de l’acord de govern.

Durant la seva intervenció en la qüestió, l’alcalde de Lleida va advertir que «governar una ciutat, no es pot fer enrocant-se en les propostes de cadascú», tot afegint que durant una setmana s’havia treballat des de l’equip de govern «de manera incansable» per tal de trobar un consens entre tots els grups municipals.

El cap de l’oposició, el socialista Félix Larrosa (qui va ocupar breument l’alcaldia, entre el 2018, quan Àngel Ros va ser nomenat ambaixador a Andorra, i el juliol del 2019), va destacar que «12 regidors no sumen ni per aprovar el pressupost ni per aprovar el planejament general ni molts altres expedients».