No es preveu que hi hagi treva olímpica. La proposta de repartiment de proves i seus del Comitè Olímpic Espanyol (COE), nascuda d’una comissió tècnica en què han treballat tant l’entitat privada que gestiona el paper d’Espanya als Jocs com els executius de Catalunya i l’Aragó, no ha servit per calmar unes aigües que baixen, des de fa setmanes, embravides des de Saragossa. La novetat és que, en aquesta ocasió, ja no és només contra el Govern, sinó contra el mateix COE, poc sospitós de servir els independentistes.

El president aragonès, Javier Lambán, considera «injust» el repartiment i va anunciar ahir que presentarà una alternativa. Per començar, l’Aragó es planta i no acudirà divendres a Madrid a la reunió plantejada pel president del COE, Alejandro Blanco, per ratificar, precisament, el document tècnic. Fa només 15 dies, el mateix president aragonès va reclamar al COE que agafés les regnes de la candidatura davant del «supremacisme» català.

La part catalana va reaccionar amb estupefacció. «La proposta està tancada», va manifestar la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, després que Lambán comuniqués la decisió de no enviar representació a l’acte de divendres. «La distribució està consensuada i no es pot reobrir per una sortida de to» del president de l’Aragó, va explicar Plaja. «Es tracta d’una proposta molt bona per a Catalunya, ja que ens permet acollir les principals proves d’esquí i l’hoquei gel».

I aquí és on hi ha el problema per a l’Aragó, que considera que el repartiment de l’actual projecte no és equilibrat. «És fonamental que tot el Pirineu aragonès es vegi afavorit per la celebració de proves», va assenyalar el cap de l’executiu autonòmic, que a més va anunciar que ja es prepara una proposta tècnica aragonesa.

Lambán va destacar l’interès de la seva comunitat en els Jocs; «ens segueixen semblant una oportunitat per a Aragó», sempre que es facin des de la igualtat amb Catalunya. El president aragonès considera que «tot» ha de ser en igualtat «a l’hora de repartir», una condició que va dir haver demanat «des del principi i que se’m va garantir des del Govern» central. Una equiparació entre el pes de les dues comunitats que l’executiu català mai no ha considerat ni tan sols com a opció, al·legant que la proposta neix a Barcelona, el 2010, i la ressuscita, fa pocs anys, l’interès de les comarques pirinenques catalanes. Una altra cosa és que a Catalunya, atesa l’exigència del COI que ningú s’embarqui en grans inversions en infraestructures esportives que quedaran, amb el temps, en desús, no hi hagi possibilitats per organitzar tots els esdeveniments i es doni peu, així, a la col·laboració amb l’Aragó, explicaven fonts del Govern fa uns mesos. De fet, ni anant de la mà les dues comunitats s’evita haver d’acudir a instal·lacions dels Alps, per exemple les proves de trampolí.

El nom, un altre front

Lambán també va avançar un altre dels fronts de batalla que s’acosta. «S’ha de concretar el nom de la candidatura», a més de tots els aspectes tècnics i d’organització. Qüestions totes sensibles perquè les cerimònies d’inauguració i clausura seran les que tinguin més visibilitat.

«Plantejarem la nostra pròpia alternativa per dir-li al COE com s’han d’organitzar les proves», ja que en les actuals condicions «no signarem perquè no pot ser que la candidatura beneficiï una part i hi hagi zones del Pirineu aragonès -en referència a les valls de Tena i Benasque- amb les quals no es compti», va manifestar Lambán, que no va concretar quan plantejarà la fórmula aragonesa. «Aviat, però ho hem de pensar bé perquè tampoc volem fer una contraproposta exagerada», va afegir.

Sobre el que va dir Lambán, Plaja va assenyalar que, d’una banda, part de les seves reivindicacions (com el capítol de les cerimònies d’obertura i clausura) «no s’han tractat» i que, per tant, les seves declaracions «no tenen sentit i són expressades per motius electorals». L’Aragó celebra comicis el maig de 2023.