El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, va comunicar ahir al consell nacional de la formació a Alcarràs (Segrià), que el partit celebrarà en la primera quinzena de juny el seu congrés, el primer presencial, pandèmia mitjançant, i a la Catalunya Nord, perquè puguin acudir aquells que, com el mateix president de la força, resideixen a l’estranger.

Sánchez interpel·lo a totes les faccions del partit perquè actuessin amb «generositat». «Això no va d’agendes personals, d’opcions personalistes que ens permetin tenir uns minuts de glòria. Va d’un projecte col·lectiu».

I, tot seguit, donant exemple, va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretari general. «No puc demanar generositat i, tot seguit, demanar que tots vagin darrere meu», va explicar.

En la interpel·lació no va citar noms, però molts van entendre que la invectiva anava dedicada a la presidenta del Parlament, i candidata de Junts el 14-F, Laura Borràs. Si va esmentar Sànchez a Jordi Turull, la qual cosa pot interpretar-se com una espècie d’unció, atès que l’exconseller és el favorit d’àmplies capes del partit per portar el timó del partit, Carles Puigdemont a part.

Sànchez va demanar « a tots» que «assumissin el repte que hi hagi una única candidatura al congrés del partit», no perquè li fes «por la pluralitat. L’assumpte és si serem generosos entre nosaltres per presentar unes credencials guanyadores a l’exterior», es va preguntar. A més, va vaticinar que «molts» voldran que el congrés sigui «sorollós» i que Junts «ensopegui», ja que els disputen «la primera posició com a primera força del país», en al·lusió als socis de Govern, ERC.

El pas al costat no serà total ni definitiu ja que va asseverar que «seguirà al costat dels quals vulguin fer de Junts un partit hereu del 1-O». «L’important és ser-hi, no tant on ser-hi», va sentenciar.

El congrés ha de servir, opina Sànchez, per catapultar la seva força cara a les eleccions municipals de maig del 2023. Les anteriors, les del 2019, es van celebrar abans del cisma puigdemontista i això va fer que concorreguessin sota la mateixa bandera candidats, que es van convertir en alcaldes, però que van romandre fidels al PDECat, en lloc dels rebels. EL número 2 postconvergent va assenyalar que s’estava posant fi a aquesta atomització de l’espai i va posar com a exemple que l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, de PDECat, concorrerà sota el mantell puigdemontista.

Temps mort

Abans, el fins i tot número 2 de Junts va abordar una de les qüestions espinoses de les últimes setmanes, com és la marxa enrere del seu partit en el pacte amb PSC, ERC i comuns sobre el català a les aules. Sànchez, agraint la bona voluntat de la resta de forces per protegir la llengua, va demanar una espècie de temps mort, fins aSant Jordi, per a modificar l’acord i «blindar la immersió lingüística».

«Si aquesta llei té un sentit és que la immersió lingüística quedi protegida. I no traslladarem cap responsabilitat al centre educatiu», va clamar el número 2 de Junts, al·ludint al fet que el text pactat obria la porta a reforçar alguna de les dues llengües oficials en funció de l’entorn sociocultural de cada escola i els seus dèficits.

També va cridar a «treure la política de l’aula, una política que ha estat introduïda per uns quants irresponsables i per la justícia espanyola», en referència a les denúncies d’alguns pares i a la posterior sentència del 25%, del TSJC. I responent al que havia asseverat hores abans Oriol Junqueras va sentenciar: «El català està en una situació greu. I això no és ser derrotista».