A mesura que s’acosta la data del primer congrés de Junts des del seu conclave fundacional es van ordenant les peces del puzle d’un partit que té en virtut d’això, l’heterogeneïtat, el seu principal desafiament, la falta de cohesió. El recolzament de Jordi Sànchez, secretari general, a l’exconseller Jordi Turull com a successor és només un d’aquests moviments de reorganització del poder intern. Uns altres, no menors, són la possibilitat que Laura Borràs, presidenta del Parlament, assumeixi la vicepresidència del partit que dirigeix l’expresident Carles Puigdemont, que es forgi una llista de direcció integradora dels diferents caps visibles i que Sànchez es dediqui al pensament estratègic mitjançant un think tank, un laboratori d’idees. Tot això si es compleix la premissa dels veterans exconvergents, que és la del pacte. En cas contrari, la batalla pot ser devastadora.

El primer moviment d’aquest puzle el va fer Sànchez. Apostant clarament per Turull, en una entrevista a El Periódico, va obrir el ball. D’aquesta manera, l’encara secretari general tracta de deixar lligat un pilotatge del partit coherent amb les seves idees: ocupar el centre del tauler, evitar convertir a Junts en un moviment d’agitació, i combinar gestió en el Govern autonòmic amb proclames en favor d’aconseguir la independència per la via de la mobilització quan es donin les circumstàncies. Quines circumstàncies? Ningú a Junts té la bola de vidre, però Turull sens dubte -pel seu passat convergent- ordenarà el partit de manera clàssica i mantindrà també el discurs que demanden les bases més radicals en favor de tornar a provocar un conflicte obert amb l’Estat. El problema del gest de Sànchez és que pot donar a Turull una imatge d’home assenyalat a dit per l’actual secretari general, quan Sànchez té diversos adversaris interns.

Aspirar al màxim

El següent moviment, en paral·lel amb el primer, és la posició de Borràs, que va ser candidata del partit en les eleccions i ocupa la presidència del Parlament. El seu entorn sosté que ha d’aspirar al més alt nivell, que en unes primàries -com va succeir amb les que va guanyar a Damià Calvet per a ocupar el cartell electoral- arrasaria i que compta amb el suport entusiasta de les bases. Però compta també amb un cert nivell de desgast i amb el rebuig dels sectors més pragmàtics. Si s’imposa la tesi majoritària, hauria d’arribar a un acord amb Turull. I la lògica interna apunta al fet que ocupi la vicepresidència del partit a l’espera que Puigdemont decideixi deixar aquest càrrec -com sospesa- per a centrar-se en la presidència del Consell per la República. Està per veure que Borràs accedeixi a aquest moviment de fitxes, que podria comportar que desapareguessin les altres vicepresidències existents -Josep Rius ja és portaveu, Anna Erra presideix el consell nacional i Turull seria ajudat a pujar a secretari general- per a elevar més la figura de Borràs.

Els satèl·lits, decisius

Però l’ecosistema de Junts és complex. Entorn de Borràs es mouen figures de dins i fora del partit que, com l’expresident Quim Torra, enarboren la bandera de la màxima exigència per a formalitzar ja mateix la proclamació d’independència i abominen de la gestió autonòmica. Aquest pes -considerat un llast inadmissible per part de les veus més possibilistes- ha de ser tingut en compte en les equacions sobre Borràs, per si pot ser deixat al marge de la seva vicepresidència. També és clau la figura de dirigents que d’entrada no estan alineats ni amb la presidenta ni amb Turull, que ocupen llocs en el Govern i el partit i que poden tenir pes específic a l’hora de formar l’executiva que surti del congrés.

Tots esperen que no hi hagi dues llistes en lliça sinó una sola candidatura. Turull compta amb càrrecs en el Govern, com les conselleres Cervera i Ciuró, i amb dirigents de gran ascendència, com Josep Rull o el mateix Calvet, que remaran al seu favor sense dubtar. Altres dirigents a tenir en compte són Albert Batet, cap del grup parlamentari, o Míriam Nogueras, cap visible de la formació al Congrés.

Sens dubte el congrés dirimirà una lluita pel poder, però en paral·lel es posaran a debat les idees. Les ponències -que podrien ser finalment quatre: política, organitzativa, polítiques sectorials i municipal- debatran el full de ruta.

Aquí, en l’estratègia, és on Jordi Sànchez podria ocupar un càrrec destacat, liderant un laboratori d’idees. No ha revelat el seu futur però sí que confirmat que seguirà a Junts i que té tirada per l’anàlisi política. Una manera d’intentar continuar influint en el pilotatge. L’enfrontament entre Sànchez i els més radicals ha estat constant en aquests dos anys, mentre Puigdemont ha evitat en tot moment ficar cullerada en qüestions internes del dia a dia.

La batalla de les idees no és una qüestió abstracta, perquè impregna decisions clau com la política d’aliances -Sànchez obre per exemple la porta a pactar amb el PSC en l’àmbit municipal-, la relació amb ERC i l’estabilitat del Govern. Un Govern en el qual no es descarta que pugui haver-hi canvis de carteres de Junts després del congrés per a afermar la nova etapa.