La doble amenaça de Junts ha acabat amb la destitució fulminant del vicepresident Jordi Puigneró. El cap de l’executiu, Pere Aragonès, va fer un cop d’autoritat sobre la taula després que els seus socis al Govern pressionessin, primer amb un ultimàtum i després amb una qüestió de confiança, deixant el Govern al límit de la ruptura. Després d’un Consell Executiu extraordinari que es va allargar durant dues hores i 20 minuts i una altra reunió posterior amb el secretari general de la postconvergència, Jordi Turull, amb qui va parlar durant més de tres hores i sense la participació de la presidenta del partit, Laura Borràs, malgrat haver estat al Palau de la Generalitat, va prendre la decisió definitiva al·legant «pèrdua de confiança» perquè Puigneró no el va informar de la maniobra postconvergent. El president va situar així la pilota a la teulada de Junts demanant que designi la persona que vol que substitueixi Puigneró a la Vicepresidència.
Segons fonts del Palau, Aragonès va preguntar a cadascun dels consellers de Junts «si coneixien la proposta de la qüestió de confiança i si hi estaven d’acord», una estratègia audaç per evidenciar la dualitat entre Junts-Govern i Junts-partit, ja que els titulars dels sis departaments en el seu poder no volen abandonar-los en bloc, tret que la direcció els obligui a fer-ho, una decisió que tractaran avui al matí a l’executiva postconvergent.
Els consellers de Junts van iniciar la reunió en una posició «granítica» en defensa de l’actitud del partit, segons fonts de la Generalitat. Però, amb el pas de les hores, els representants postconvergents «van començar a mostrar fissures en la unitat». Només el vicepresident Jordi Puigneró coneixia per endavant que es plantejaria una qüestió de confiança, cosa que va molestar extremadament Aragonès, ja que ell havia «explicat la via canadenca tant al vicepresident com al mateix Turull». Junts desmenteix que es produïssin aquestes fissures i fonts del partit descarten que hi pugui haver desercions a títol individual.
«Han estat deslleials», apunten els republicans, que ja no donen per fet que no es trencarà l’executiu, però asseguren que no entra en els plans del president expulsar directament els consellers de JxCat perquè al·leguen que és una decisió que han de prendre ells mateixos en criticar el govern i el seu líder. I és que, segons el parer d’Esquerra, el cessament seria la solució que busquen els socis amb l’objectiu de construir l’escenari que ERC és la «culpable» del divorci.
Esquerra no cedirà en les tres exigències de la postconvergència per retreure als republicans manca de compromís amb el pacte de govern -la unitat a Madrid, la taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació, i la direcció estratègica-, mentre que JxCat eleva l’aposta amenaçant amb una prerrogativa que només pot activar Aragonès i que, evidentment, no entra en els plans. Cal veure si, finalment, assumeixen que només una moció de censura podria fer fora el cap del Govern i dissoldre, alhora, el seu equip de consellers, per a la qual cosa es requeriria una alternativa amb un presidenciable sotmetent-se a la valoració del ple.
El president està convençut que el seu full de ruta pragmàtic -el diàleg i la negociació- és l’únic que ara per ara està sobre la taula i que s’ha de complementar amb la via canadenca per demanar suports a la comunitat internacional. Cosa que, per a Junts, va provocar el ràpid rebuig de Moncloa i la «soledat» del cap del Govern, que només va convèncer -i parcialment- els comuns.
41 de 74 diputats
L’argument postconvergent és que el president no vol entendre que ha perdut el suport de 41 dels 74 diputats que li van donar suport -els que sumen Junts i CUP- i que està sent forçat a prendre decisions. Precisament, tot el contrari del que opina Esquerra, convençuda que Junts s’està trencant per dins amb ofensives que no poden complir perquè no sortiran del Consell Executiu. El partit es pot esquerdar si no aconsegueix guanyar aquest pols i arrencar un gest d’Aragonès que els permeti explicar que han de romandre al Govern.
En cas contrari, la seva pressió es convertirà, novament, en un bumerang contra les seves mateixes files. Per això, malgrat l’amenaça des del faristol de l’hemicicle, els principals líders del partit comencen a rebaixar el to. El que està en joc és l’estabilitat d’un executiu en constant convulsió, però també el poder i la influència per encarar el multicicle electoral que s’acosta.
L’externalització del conflicte
Des del Palau de la Generalitat mantenen que plantejar una qüestió de confiança suposa, precisament, retirar la confiança en el líder del Consell Executiu, així que reclamen a Junts que s’aclareixi, que prengui les decisions oportunes i que no externalitzi un «conflicte intern» a la primera institució catalana. I és que, segons diverses fonts, alguns dels consellers postconvergents no estaven informats que l’aposta del partit s’elevaria fins al punt de demanar una qüestió de confiança.
En ple debat de política general, que es reprendrà demà, ERC i Junts només han registrat 22 propostes de resolució sectorials conjuntes, en la carpeta «processista» va cadascú pel seu costat i Junts ha aportat amb textos en què reivindiquen el paper dels seus consellers en el procés.
Els republicans asseveren que el que ara s’exterioritza porta larvat un any, des que, contravenint el pla de Govern, al·leguen, Junts va voler posar en la seva delegació a la taula de diàleg persones que no eren membres de l’executiu. Amb les cadires dels postconvergents buides en el que és el gran objectiu estratègic del Govern, el fòrum de negociació, el que és «lògic», assenyala, és que «se n’haguessin anat». «Però aquí tan important és si trenquem o no com qui trenca, qui és el dolent de la pel·lícula per a l’electorat, a vuit mesos de les eleccions municipals», conclou una font republicana.
