El telèfon de Jéssica Albiach va sonar dissabte a la tarda. A l’altre costat de l’auricular, Pere Aragonès. En plena crisi del Govern per la sortida de Junts, els comuns esperaven aquesta trucada per explorar noves aliances per donar continuïtat a la legislatura. Però el president només li va comunicar que estava modelant un executiu monocolor amb algun independent. No li va revelar cap nom. Va ser diumenge a la tarda, minuts abans de fer-se públics els nous fitxatges, quan va rebre una altra trucada per informar-li de qui serien els nous consellers, entre ells, l’exlíder de Podem Catalunya Gemma Ubasart. Salvador Illa va rebre només la comunicació de cortesia de les incorporacions.

Ahir l’estupefacció pel modus operandi d’ERC impregnava les sales de màquines del PSC i dels comuns. Uns i altres donen per fet que els postconvergents ja a l’oposició no faran cap concessió a Aragonès, per això no entenen com els republicans poden permetre’s continuar vetant els socialistes per als pressupostos. I és que la composició del Govern, per moltes picades d’ullet que incloguin els seus potencials socis, no resol que Aragonès no té lligats més suports que el dels 33 diputats d’ERC al Parlament.

«És un error que se’ns posi una línia vermella estant en minoria», va advertir ahir la portaveu del PSC, Elia Tortolero. La cúpula socialista va ratificar l’estratègia d’Illa: mà estesa per als pressupostos i, per tant, garantir una estabilitat també desitjada per Pedro Sánchez, que necessita el vot d’ERC al Congrés per aprovar els comptes estatals. La lectura dels socialistes és que, tot i que el Govern acabi prorrogant els comptes, la necessitat aritmètica s’acabarà imposant més aviat que tard i que Aragonès no tindrà més alternativa que acceptar els seus vots o anar a eleccions.

«Un Govern sense majoria és paper mullat i no serveix per a res», va deixar anar el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, que va advertir que no hi ha majoria progressista sense la participació del PSC. El partit d’Albiach espera que els republicans mirin al seu voltant i «reaccionin» en comprovar que estan completament sols.