La fiscalia rebutja investigar Puigdemont i Marta Rovira en la causa del Tsunami i descarta el terrorisme

La fiscalia rebutja investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic. En el recurs que ha presentat contra la resolució de l’Audiència Nacional, el ministeri fiscal no veu acreditat que el Tsunami fos un grup criminal organitzat, ni tampoc el seu caràcter terrorista, motiu pel qual insta a enviar l’assumpte al jutjat de Barcelona. De Rovira apunta que “les actuacions que se li atribueixen manquen de tota entitat delictiva, més enllà de la seva simpatia o suport a la plataforma”. Pel que fa a Puigdemont, remarca que no se li atribueixen fets concrets. “Els indicis que es consignen resulten insuficients” per investigar-lo, defensa.

En el seu recurs, la fiscalia no veu acreditada la participació concertada de més de dues persones en activitats delictives. Dels fets recollits, remarca que només dos tenen clarament rellevància penal: el bloqueig de l’aeroport del Prat i el tall de l’AP-7 a la frontera. I en aquests dos fets només hi veu desordres públics un cop derogat el delicte de sedició

Al seu parer, l’existència de la plataforma Tsunami Democràtic concretada en uns perfils en xarxes socials i en l’elaboració d’una aplicació “no determina per sí mateixa l’existència acreditada d’una organització criminal”. “No deixa de ser més que un perfil de Twitter, i en la seva fase més avançada dels fets, una app dissenyada per accedir a codis QR que permetessin el coneixement de comunicats emesos per esta suposada entitat”, sosté.

La fiscalia conclou que no s’ha aconseguit, si existeixen, identificar els caps de l’organització. En moltes ocasions, continua, el que s’acrediten són simpatitzants partidaris. Així mateix, no considera possible atribuir a cap dels investigats morts, lesions o danys.

“En els presents fets no s’han acreditat ni jerarquies, ni distribució de funcions entre els investigats, ni l’existència d’un òrgan directiu, ni tampoc la perpetració concertada de diferents fets delictius”, diu la fiscalia, que subratlla que “no hi ha unió de persones ni comissió d’infraccions concertadament en nombre superior a dos”, fent referència a Oriol Soler i a Ruben Wagensberg.

És per tot plegat que descarta el terrorisme, motiu pel qual constata que l’Audiència Nacional no és competent per continuar amb la causa. “El propi instructor constata la dificultat de delimitar amb precisió en aquest moment una qualificació concreta després de quatre anys d’investigació”, remarca el ministeri públic, que afegeix que la pròpia resolució es remet a la futura pràctica de diligències que puguin confirmar la seva sospita de terrorisme.

Oriol Soler i Ruben Wagensberg, els més implicats

La fiscalia considera que únicament pot declarar-se acreditat que Oriol Soler i Ruben Wagensberg serien els que van redactar comunicats que “en certa mesura podrien marcar el desenvolupament dels esdeveniments”. Només se’ls podria imputar la redacció de comunicats i estar al corrent del que va passant, fins i tot en alguns casos amb antelació, així com intervencions en xarxes a favor del moviment. Ells dos serien “els més clarament implicats” en la plataforma.

Pel que fa a la resta d’investigats, considera les imputacions a Xavier Vendrell “dèbils”. “El coneixement previ de les accions, el fet que lamentés que es menystingui la gent que participa en elles i les simpaties cap al moviment no signifiquen que l’investigat hi participés directament o necessàriament”, diu la fiscalia, que considera “insostenible” atribuir-lo coordinació de les accions a l’aeroport del Prat pel fet de dir que caldria portar menjar i beguda als concentrats allà.

El jutge implica Puigdemont i Rovira en l'organització del Tsunami Democràtic

El mateix expressa sobre Marta Rovira. “Aquest ministeri entén que no està en absolut acreditat en els informes incorporats a les actuacions tasques de coordinació de la plataforma”, diu la fiscalia, que afegeix que la seva participació en una reunió a Ginebra i la seva intervenció en diversos xats en què coincideix amb algun dels investigats “no acredita major participació”.

Sobre Carles Puigdemont, el ministeri públic considera “significatiu” que a l’informe policial no se li dediqui cap apartat o capítol ni se li atribueixin fets concrets. Pel que fa als arguments de la resolució de l’Audiència Nacional, apunta que se cita una reunió a Ginebra “on es pressuposa sense cap fonament que tractaria el tema de la plataforma Tsunami”. “Una mera presumpció basada en el fet que tres dies més tard es publiqués a Twitter per primer cop un perfil relacionat amb la plataforma”, conclou. També considera innecessari citar com a testimoni la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que va parlar sobre aquesta mateixa trobada.

"Intangibilitat de la imputació de Puigdemont"

Encara sobre Puigdemont, el ministeri subratlla que l’Audiència no acorda cursar suplicatori, el que “revela la intangibilitat de la imputació”. “Manifesta l’instructor que no és precedent en aquest moment portar a terme actuacions perquè és necessari completar amb major precisió la seva participació en els fets”, subratlla la fiscalia, que recorda que fa quatre anys que s’investiga aquesta causa. També veu “ingenu” que una persona “pròfuga de la justícia” pugui venir a comparèixer voluntàriament.

Altres investigats

Pel que fa a Marta Molina, accepta que tingui una participació rellevant en l’intent de bloquejar l’aeroport de Barajas per les seves indicacions de no portar banderes, per exemple, tot i que remarca que l’acció no es va portar a terme. També se la relaciona amb el tall de l’AP-7, però no creu que dels informes es pugui desprendre una participació directiva o organitzadora del Tsunami.

Sobre Josep Capmajó, només li atribueix una intervenció rellevant al tall de l’AP-7 i en altres fets d’irrellevància delictiva, “però res més”. Del periodista Jesús Rodríguez diu que només se li pot atribuir participar en el correcte funcionament de l’aplicació del Tsunami així com un coneixement previ del tall de la frontera. Oleguer Sierra, continua, hauria participat en l’àmbit informàtic en l’elaboració de l’app per a telèfons mòbils.

Pel que fa a Jaume Cabani i a Nicola Flavio, subratlla que en cap cas s’ha acreditat que aportessin finançament a la plataforma.