«El Hard Rock està com el 2020, 2022 i 2023, i els Comuns van recolzar els comptes»

El cap de l’Executiu (Pineda de Mar, 1982) té 10 dies per obtenir el suport d’almenys dos diputats del Parlament perquè els pressupostos del 2024 superin el primer assalt parlamentari. Confia a sumar els Comuns a l’acord que ja ha firmat amb el PSC, però el macrocomplex del Hard Rock previst al Camp de Tarragona està enquistant el pacte. «Hem avaluat els riscos de rebutjar-lo –assenyala– i hi hauria una reclamació segur».

Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat

Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat / El Periódico

Albert Sáez / Júlia Regué

¿Catalunya tindrà pressupostos?

Sí. El projecte preveu un increment de 2.400 milions d’euros, posa 1.000 milions d’euros a combatre la sequera, permet la recuperació dels drets laborals dels treballadors de l’ensenyament i fa una inversió important en sanitat. Estic convençut que tots els grups parlamentaris actuaran amb responsabilitat.

Per ara li falten, com a mínim, dos vots. ¿On creu que els pot acabar trobant?

Continuarem treballant per aconseguir el suport de totes les formacions que han recolzat pressupostos en aquesta legislatura i de les que han recolzat la meva investidura. Són uns pressupostos expansius, necessaris, que interpel·len una amplísima majoria parlamentària i que, per tant, si no hi ha un interès partidista, haurien de tenir el suport de molts grups.

Els dos grups que el van recolzar l’any passat, els PSC i els Comuns, discrepen pel Hard Rock. ¿Com poden recolzar els mateixos pressupostos tenint en compte aquesta discrepància?

La situació del Hard Rock és la mateixa que els anys 2020, 2022 i 2023, en què els Comuns van recolzar els pressupostos del Govern. Aquest 2024 no hi haurà cap pedra, cap moviment de terres, cap construcció per a aquest projecte i, sobretot, no hi ha cap mesura, ni un euro, ni cap acord en el marc pressupostari. Hem de ser capaços de deixar de banda les diferències legítimes que hi pugui haver per un bé superior, que és la sanitat pública d’aquest país, que és reforçar l’educació i que és fer front a la sequera.

Els Comuns han dit clarament que no els aprovaran pel Hard Rock. ¿Quina oferta concreta els fa perquè puguin afegir-se a l’acord?

Parlarem fins a l’últim minut. No descansarem ni un sol segon. Evidentment, en un acord tothom ha de cedir, però vull recordar tot el que perdem si aquests pressupostos no s’aproven. Un exemple: hem arribat a un acord amb UGT i CCOO per restaurar les condicions laborals dels mestres i professors, i està subjecte a l’aprovació del nou pressupost. Els Comuns, que tant han combatut de paraula les retallades de CiU en educació, ara tenen l’oportunitat de deixar-les enrere. Per tant, si voten no a aquest pressupost, estaran votant sí a continuar amb les retallades que CiU va fer fa deu anys.

Igual que garanteix que no es destinarà "ni un euro" al Hard Rock, ¿pot garantir que no s’aprovarà aquest any el pla director urbanístic?

Ja se’n va aprovar un i hi ha una sentència que obliga a adaptar-lo a uns requisits ambientals. Es tracta d’un procés d’una altíssima complexitat tècnica, però l’avanç entre les parts privades determinarà en bona mesura el calendari.

El Govern ha d’estar en contacte amb els privats. ¿Continuen interessats en el projecte?

Els privats han de poder arribar als acords que considerin necessaris. Jo he sigut molt clar: aquest projecte no em genera entusiasme a mi com a president. I la millor prova d’això és el que hem estat fent en el Camp de Tarragona: optar per un model basat en la indústria com la fàbrica de la sud-coreana Lotte, que fabricarà components de bateries de vehicle elèctric. Per tant, serà fonamentalment la dinàmica entre privats el que determinarà si aquest projecte tira endavant. A més, sempre hi ha hagut una majoria del Parlament a favor del projecte –PSC, JuntsPPCs i Vox– de la qual el meu partit no ha format part, tot i que ara el que estem discutint és si hi ha una majoria o no a favor dels pressupostos.

¿No es fa enrere per por d’una reclamació milionària?

En qualsevol procediment, especialment urbanístic, en el qual hi ha hagut uns primers passos en què s’han obtingut unes llicències, com les d’activitat de joc, si es pren la decisió de fer-se enrere és molt probable que hi hagi reclamacions de responsabilitat patrimonial per part dels privats que tenen una expectativa de negoci en aquest àmbit. Hem fet una avaluació del conjunt de riscos i, en qualsevol cas, sempre defensem protegir al màxim la hisenda pública i els recursos del Govern. La reclamació existiria segur. ¿Si tindria les raons per ser atesa o no per un jutge i quin impacte tindria? Això ja és un altre debat.

Tenint en compte l’actual emergència per sequera, una sortida podria ser aquesta moratòria que demanaven els Comuns, els grans projectes que gastin més aigua de la que disposem actualment.

La moratòria ja existeix, però perquè s’apliqui a aquest projecte hi ha dos problemes. El primer és que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no té jurisdicció sobre el Camp de Tarragona i, en segon lloc, allà no estan en situació de sequera, com en altres parts del país, al contrari, han millorat les seves perspectives.

¿Descarta ja el suport de Junts?

Junts també té una responsabilitat. És un partit important, té 31 diputats al Parlament i suposo que aspira a dirigir el país i un no als pressupostos, motivat per un interès electoral, llançaria el missatge que no els interessen les necessitats de la ciutadania. Ens han fet un conjunt de propostes que estem treballant. N’hi ha algunes, com per exemple totes les rebaixes fiscals, que suposen una retallada de despesa de 1.200 milions, i els hem dit que no és viable, però sobre la resta podem continuar treballant.

El Parlament, en el ple monogràfic sobre la sequera, va reclamar al Govern relaxar les mesures en gimnasos i hotels. ¿Què farà?

Continuarem treballant amb el sector. Quan cal aplicar restriccions, cal ser quirúrgic i aplicar les que realment són efectives per reduir el consum d’aigua i evitar les que no tenen impacte. Hem de ser conscients que el conjunt de la societat haurà de fer esforços en els pròxims mesos per preservar l’aigua que arriba als domicilis i als serveis essencials, com hospitals i escoles. En el marc del treball tècnic que està desenvolupant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), trobarem la manera de complir el que ens demana el Parlament. Espero poder concretar-ho el mes vinent.

¿Arribarà un dia en què a Barcelona no surti aigua de l’aixeta?

No. Produïm prou aigua perquè això no passi, però sí que ens podríem acabar trobant un dia que les restriccions siguin molt més intenses que ara. Però produïm aigua en dessalinitzadores, aconseguim aigua regenerada. Avui, més de la meitat de l’aigua del Ter-Llobregat prové de dessalinitzadores o de regeneració i, abans de la sequera, el 85% provenia dels embassaments. Hem fet un gran esforç.

¿Què cal fer perquè, si plou, no es pari aquest pla?

Em comprometo que no passarà el que va passar el 2009, 2010 i 2011, quan es van desprogramar inversions. I ho puc fer perquè hem sanejat els comptes de la Generalitat. D’un 37% del deute amb relació al PIB de Catalunya passarem a un 29% amb els pressupostos i, quan es posi en marxa la condonació d’una part del FLA, al 23%. Els compromisos als quals arribo són els que compleixo.

¿L’ACA és un instrument eficaç? Té 540 milions en inversions compromeses no executades i, alhora, demana apujar el cànon de l’aigua.

Està composta per professionals d’altíssim nivell i sort n’hem tingut, perquè aplica el pla especial de sequera des del rigor, l’anticipació i la professionalitat. Aquests 540 milions d’euros estan compromesos i es gastaran en els pròxims mesos.

¿Relaxarà les restriccions d’aigua als agricultors?

Hi ha moltes casuístiques diferents sobre com podem flexibilitzar les conseqüències de les restriccions sobre l’agricultura i la ramaderia, però, evidentment, l’aigua per a la supervivència dels animals i els arbres de cultius llenyosos està garantida.

Pere Aragonès al Palau de la Generalitat

Pere Aragonès al Palau de la Generalitat / ZOWY VOETEN

Han acordat canviar el nom de la conselleria.

Em comprometo que no passarà el que va passar el 2009, 2010 i 2011, quan es van desprogramar inversions. I ho puc fer perquè hem sanejat els comptes de la Generalitat. D’un 37% del deute amb relació al PIB de Catalunya passarem a un 29% amb els pressupostos i, quan es posi en marxa la condonació d’una part del FLA, al 23%. Els compromisos als quals arribo són els que compleixo.

¿L’ACA és un instrument eficaç? Té 540 milions en inversions compromeses no executades i, alhora, demana apujar el cànon de l’aigua.

Està composta per professionals d’altíssim nivell i sort n’hem tingut, perquè aplica el pla especial de sequera des del rigor, l’anticipació i la professionalitat. Aquests 540 milions d’euros estan compromesos i es gastaran en els pròxims mesos.

¿Relaxarà les restriccions d’aigua als agricultors?

Hi ha moltes casuístiques diferents sobre com podem flexibilitzar les conseqüències de les restriccions sobre l’agricultura i la ramaderia, però, evidentment, l’aigua per a la supervivència dels animals i els arbres de cultius llenyosos està garantida.

Han acordat canviar el nom de la conselleria.

Un dels acords és incorporar la denominació d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a l’àmbit del departament. Forma part del reconeixement de la importància de l’agricultura. A la pràctica, ja estem fent tot el que fa un Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

¿Implica això un canvi de les prioritats?

No. Situar en un mateix departament les polítiques de lluita contra el canvi climàtic i les de suport als agricultors i pescadors ens ha permès gestionar la situació molt millor que si fossin departaments separats. Si no, assistiríem probablement a posicions diferents dins d’un mateix Govern, entre els que gestionen l’ACA i els que gestionen agricultura.