Fa opcs dies l´Ajuntament de Figueres es va comprometre a reformar el carrer de Monturiol en un termini de dos anys. El projecte té l´objectiu de millorar la imatge del carrer i donar-li un tractament comercial equiparant amb els altres espais de l´entorn de la Rambla, amb la qual hi té una comunicació directa. Es vol reformar ampliant la calçada de vianants i reduïnt l´amplada del pas de vehicles, on actualment hi ha una filada de macetes.
Es tracta d´un carrer molt important i dels més cèntrics, situat entre la Rambla i la plaça de la Palmera i en el qual hi van néixer notables personalitats figuerenques com són Narcís Monturiol (inventor), Enric Monturiol (pianista), Albert Cotó (músic), Carles Fages de Climent (poeta) i Salvador Dalí (pintor) i hi van viure Moner (metge), Roger, Perxas i Vergés (banquers) i Deulofei (aportecari).
El via es va iniciar a principi del segle XIV com un camí que vorejava la muralla medieval de la banda de migdia que havia ordenat construir el rei Pere. Enfront hi havia unes terres que davallaven envers la riera Galligans i que posteriorment formarien l´illa urbana entre aqusets carrers i el de Caamaño.
Aleshores, a la muralla d´aquesta zona hi havien dues torres de fortificació: una dita del Feridor o Bona, formant cantonada amb l´avui carrer Ampla, i una altra a mig carrer, sense nom. En aquest tram no hi havia cap sortida de la muralla, només al capdamunt, on avui hi ha el carrer Enginyers, en el qual en el 1572 consta un oprtal dit de´n Solana i després de la senyora Duau, que és la primera casa esmentada en aquest futur carrer i de la qual no es tenen dades concretes. Aquí connectava amb l´avui part baixa de la Rambla, on hi havia el camí de Girona. Per la banda de llevant només arribava fins l´actual carrer Ampla. Allà sortia un petit corriol que era n camí que menava al poble de Vilanova de la Muga, i que avui forma la plaça de la Palmera, en unes terres ocupades per horts familiars que aprofitaven l´aigua que baixava per la riera. Fins l´any 1907 aquest tram de vial no va unificar l´amplada amb la resta.
Espectacles taurins fins el 1869
En el futur carrer de Monturiol hi figuren documentada a finals del segle XV la presència dels paraires que hi anaven a netejar les peces amb l´aigua de la riera i que en el 1601 foren denunciats per l´indecència que causaven. Un altre detall curiós del carrer és que fins l´any el 1869 si feia n espectacle taurí que era dit «córrer el bou» en el qual uns joves corrien darrere un bou, fins agafar-lo i fer-lo caure a terra.
Inicialment només hi havien les parets de la murall que era la part del darrere de les cases del carrer de la Moreria. Fou a inicis del segle divuit quan es començaren a obrir finestres i portes i tot seguit apareixen les primere edificacions amb façana al carrer, que se li va posar el nom de Sant Guillem, substituït en el 1891 pel de Narcís Monturiol.
La primera casa destacada del carrer és la que fa cantonada al carrer dels Enginyers. fou construïda l´any 1852 per la família Fages, que fins llavors residien a la plaça de la Indústria. És un edifici en els baixos del qual hi hagué, una temporada, el Casino Menestral i després el cafè El Siglo. Aquest edifici encara manté tota la seva valuosa arquitectura neoclàssica i s´ha parlat de convertir-lo en una ampliació del Museu de l´Empordà.
Tot seguit hi ha el locald el Casino Sport Figuerencs, que apareix documentat l´any 1843. Era propietat de Joaquim Monturiol, d´ofici boter, on també feia galledes i cubells, pare de Narcís, l´inventor de la navegació submarina. Aquesta casa Monturiol fou llogad el 1892 al Velo-Club i després de la societat dita Casino Sport Figuerenc, que havia estat fundada el 1891. En el 1943 aquesta societat va adquirir la plena propietat de la finca per un pacte vitalici amb el descendent dels Monturiol.
Al costat hi havia la mansió de la família Moner (1897), que fou un destacat metge, una tradició familiar encara continuada pels seus descendents.
Seguia l´edifici de la banca Perxas, Dorca i Cia. fundada al 1897. La família Perxas residia al carrer de la Jonquera, almenys, des del 1742. Primer van obrir el banc al carrer de Caamaño i tot seguit al de Monturiol, i que en el 1947 fou traspassat al banc de Bilbao.
Al costat hi havia la casa del banquer Roger, construïda en el 1896. Era també una família distingida que anteriorment havia viscut a la Rambla. En el 1839 hi figurava un Tomàs Roger que fou alcalde de Figueres. Un fill seu va ser el creador de la Caja de Ahorros y Monte Piedad del Ampurdàn i un destacat polític, també alcalde i diputat en el partit conservador. Després la casa fou dita d´en Moradell, que era un industrial de pells adobades, fou llogada durant la Guerra Civil 1936-39 per a la delegació de la Creu Roja i per a l´Hospital de Caritat ja que el seu edifici havia estat requisat pel govern.
També hi ha la casa on van néixer el músic Albert Cotó (1852-106) fundador i director del Cor de l´Erato, organista i compositor de nombroses obres musicals. En el 1914 l´Ajuntament li va retre un homenatge i va posar una placa commemorativa a la façana de la casa, però en enderrocar-se l´edifici en el 1916 es va traslladar.
A la número 17, del 1920 al 1936 va estar destinada al Banc de Figueres, que tenien els senyors Busquets i Vergés, i per aquest motiu l´Ajuntament els va autoritzar a grafiar a la façana l´escut de Figueres, que encara hi consta.
Finalment, a l´extrem de llevant, en el 1912, hi ha la farmàcia de l´apotecari Alexandre Deulofeu, que havia obert el seu pare i que avui està continuada per un net.
Per la banda de migdia, entre el carrer i la riera, ara carrer de Caamaño inicialment hi havia una petita casa en la qual hi vivia el moliner que menava el molí que el cirurgià Domènec Puig tenia al capdamunt de la Rambla. En el 1744 s´hi va edificar una gran casa que fou la mansió pairal d´aquesta família Puig. La finca abastava fins a prop de l´avui plaça de la Palmera i a on, més de la casa, hi havia un gran jardí que posteriorment fou dit de «la Marquesa». La casa fou renovada el 1838, ampliada cinc anys després i refeta el 1957. La propietat segueix dels descendents dels Puig. Tenia un jardí que va subsistir fins el 1911 quan el terreny es va edificar amb una planta baixa on hi havia el cafè Europa, molts anys estatge de la Unió Esportiva Figueres.
El despatx del notari Salvador Dalí
La casa següent, la número 6, també era de la mateixa propietat. En ella hi va muntar el despatx el notari Salvador Dalí i allà hi va néixer el seu fill, el pintor Salvador Dalí. La casa va ser comprada per l´Ajuntament l´any 1995 per destinar-la a un futur complement del Museu Dalí. Finalment, i fins a principi del segle vint, hi havia una altra edificació emplaçada a la part extrema de llevant de dita illa i frontal a la plaça de la Palmera que estava ocupada per Tomàs Mas, amb un trull. Aquesta casa fou enderrocada i refeta en el 1907, redreçant l a línia de façana i quedant al carrer amb una amplada uniforme. En ella hi va tenir la segona residència Salvador Dalí.
*Cronista Oficial de Figueres
