olot, 12 anys després

Olot torna a tenir alcalde convergent després de 12 anys a l'oposició. En Mia Corominas, gran alcalde i millor persona, substiuteix Lluís Sacrest. En l'emotiu acte de la constitució de l'Ajuntament em ve al cap un moment l'Eclesiastès: "Tot té el seu moment, i tot el que es fa sota el sol té el seu temps. Hi ha temps de néixer i temps de morir, un temps de plantar i temps d'arrencar allò plantat; temps de matar i temps de guarir, un temps de destruir i temps d'edificar, temps de plorar i temps de riure, un temps de lamentar i un temps de dansar; temps d'escampar les pedres i temps d'amuntegar; temps d'abraçar i temps de separar, temps de buscar i temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar; temps d'esquinçar i temps de cosir, un temps de callar i temps de parlar; temps d'estimar i temps d'avorrir, temps de guerra i temps de pau".

Penso tot això en sentit figurat, en molts extrems, és clar. Ho penso assegut al saló de sessions de l'Ajuntament d'Olot, la ciutat on vaig néixer i on vaig fer els primers passos de la meva militància política, aquells anys de passió poc compensada per la raó que ara s'ha convertit en conviccions i intuïció. I aquesta em fa pensar que l'escola municipalista de CiU oferirà sang nova al país i al bon govern de les seves institucions. Després, dinem tots a la Moixina sota un verd d'olor intensa i airet agradable. Una felicitat molt íntima, molt "d'on em van fer possible".

dates per les eleccions

El govern té dues dates possibles per a les eleccions: 27 de novembre de 2011 o 4 de març de 2012. La primera es produirà si no té suports suficients pels pressupostos, si el clima polític es degrada més o si el candidat Rubalcaba creu que les seves millors possibilitats -les que siguin- ja estan en el seu puny de maduració. La segona serà la de la finalització natural de la legislatura. Tot i que el govern ha calculat que pot convocar eleccions fins als primers dies de maig de 2012. Seria aquell apurar desesperat que no va donar bons resultats al president Montilla. Una legislatura, quan està acabada... només agonitza. I aquesta, tret de la convalidació i modificació en el parlament de la reforma laboral, ja està acabada.

un error

La nit electoral el ministre de l'Interior és el que fa públics els resultats de les eleccions. És clar que la nit de les eleccions generals Rubalcaba no podia donar els resultats d'unes eleccions a les quals serà candidat. Però l'anunci fet aquest divendres que es retirarà ha disparat les especulacions i és un error. Un ministre de la policia no pot estar instal·lat en la provisionalitat i el temps de descompte. La sortida serà més aviat que tard. I el recanvi? El valuós ministre Ramón Jáuregui per les funcions de la vicepresidència política i un nom nou o un exministre experimentat per les funcions d'Interior.

majoria absoluta?

Corre la brama que el PP pot tenir majoria absoluta en les properes eleccions generals. Jo no ho donaria tant per fet. Recordem que el 22 de maig el PP va tenir el 37'7% dels vots. I que una majoria absoluta no s'acarona fins que no s'arriba al 41-43% dels vots. Observi's el que ha passat a Portugal (39% conservadors a 28% socialistes). El que passa és que la caiguda en picat de la fidelitat de vot socialista ha obert la porta de moltes institucions al PP. Però IU va pujar fins al 6'8% dels vots (grup parlamentari propi segur) i m'ha sorprès que els mitjans catalans no hagin parat gens atenció a la pujada d'UPyD de Rosa Díez que tot i tenir uns resultats molt magres a Catalunya sí que ha recollit gruix de vot en altres parts. Una escletxa per un tercer espai. Dimecres a la tarda, Rosa Díez i jo compartim moltes hores de taula a la comissió de Defensa. Parlem de possibles resultats. Em diu una frase d'un maquiavelisme llimat: "El meu objectiu és que en les properes eleccions el PP pugui dependre tant dels partits nacionalistes com de mi...i que s'equivoqui i depengui de vosaltres per així anar creixent amb el vot més jacobí del PP i del PSOE". S'ha de reconèixer que la diputada Díez fa anys que es dedica a la política i pensa els escenaris. Però la seva reflexió també em fa barrinar que si el PP optés per UPyD com a soci....indicaria el camí a seguir per una Catalunya fatigada d'una Espanya que traspassa trens sense traspassar-los...que diu que escoltarà la proposta de pacte fiscal sense informar-se... que no llegeix bé una Catalunya que s'ha proposat sortir primer de la crisi i mirar nord enllà.