Un pacient amb disfèmia, un trastorn de la parla conegut popularment com a tartamudesa, portava un any i mig de tractament sense mostrar símptomes de millora. La logopeda va convidar-lo a mirar El discurs del rei, una pel·lícula que aborda el problema de tartamudesa que patia el rei britànic Jordi VI. A banda de ?guanyar diversos Òscar (entre ells el de millor pel·lícula l'any 2010), el film va tenir un efecte terapèutic positiu sobre el pacient, que en només dos mesos va millorar enormement fins que va ser donat d'alta.

Casos com aquest són els que va explicar ahir la psicòloga i logopeda Anna Bagó durant la conferència i posterior col·loqui que va tenir lloc al CaixaFòrum en el marc del cicle El futur de la salut a Catalunya que organitza Tribuna de Girona. No és que la pel·lícula serveixi per guarir totes les disfuncions de la parla, però sí que és "recomanable" des del punt de vista de professionals com Bagó, o el president del Col·legi de Psicòlegs de Girona, Jordi Ruiz.

La conferència tenia com a punt de partida el film protagonitzat per Colin Firth, però va centrar-se en el cas d'un noi de 17 anys, la tartamudesa del qual impedia que pogués articular una simple frase. Bagó explica que la disfunció d'aquest adolescent s'havia desenvolupat com en la gran majoria de casos, al voltant dels 4 anys. No obstant això, el seu problema no havia estat tractat correctament, amb la qual cosa el jove havia deixat l'escola i havia entrat en un procés de desmoralització que havia agreujat la seva tartamudesa.

Arran d'aquest cas, Bagó va argumentar que la prevenció és fonamental com més aviat es detecta el problema. "L'important és consultar un professional que treballi amb la tartamudesa de seguida que es detecti. No val a dir "deixa'l, és petit, ja li passarà"". En aquest sentit, Bagó remarca que la disfèmia també té "un vessant psicològic molt important que s'ha de tractar".

En el vídeo, el jove de 17 anys se'l veia encongit amb una gorra que li tapava la meitat de la cara i una actitud tímida i esquiva. Bagó va remarcar que la tartamudesa pot iniciar-se per un factor "ambiental" provinent d'un entorn proper com la família o l'escola, o també per un esdeveniment que hagi marcat la persona que ho pateix (des de la por a uns focs artificials o la desaparició d'un familiar).

Si no es tracta a temps, la tartamudesa es pot tornar crònica, si bé en l'etapa adulta també hi ha possibilitats de controlar-la. Uns 18 mesos després, el noi de 17 anys va ser enregistrat mantenint una conversa normal i sense que pràcticament se li notés la disfunció i amb una actitud més serena i confiada. Segons Bagó, la tartamudesa no ha d'impedir portar una vida normal. "Conec persones que tartamudegen i tenen càrrecs directius. La tartamudesa no és una targeta de presentació, és només un tret característic de la parla, però no la defineix".

En el torn de preguntes, alguns psicòlegs i logopedes presents a la sala van abordar un tema en què encara hi ha molt camp per córrer: la família i l'escola. Un mal entorn familiar pot empitjorar la tasca dels professionals. Sobre aquest tema, Bagó va estar d'acord que s'ha d'adaptar el tractament de forma específica, i sobretot fer partícips els pares. "En alguns tractaments, els pares participen en la sessió, i es pacten "deures" a casa". Aquesta és potser l'assignatura pendent d'un problema que afecta unes 800.000 persones a Espanya.