diumenge DIETARI

La Nacional 2 al seu pas per les comarques de Girona és com decidir travessar voluntàriament un camp de mines però, no obstant això, molts s'hi aventuren o es veuen obligats a fer-ho per qüestions econòmiques. Ho demostra el fet que, malgrat el miserable i luctuós estat de la N-2, el tram gironí de l'autopista AP-7 fa cinc anys que pateix una hemorràgia de vehicles que no s'ha pogut contenir. Per la carretera d'Abertis hi passen cada dia 5.000 cotxes i 1.000 vehicles pesants ?menys que fa cinc anys. Això suposa un descens del 14%. I la tendència no és precisament a l'alça, llevat que ho compensi l'obligatorietat dels camions de passar per l'autopista a partir (diuen ara) del 2 d'abril. Això de desviar els camions serà la compensació que igualment hauria de pagar l'administració a la concessionària per la pèrdua de trànsit?

diumenge petit detroit

Hi ha una confusió gran sobre els beneficis locals del tercer rail d'ample europeu Figueres-Portbou. Aquesta via que la Generalitat considera estratègica pel país és, paradoxalment, la condemna definitiva de mort per Portbou, si la Generalitat no sap lliderar una alternativa econòmica per aquest poble. Actualment el Govern català està fent estudis. El tercer rail suposa, per resumir molt, que els trens passaran de llarg de Portbou, quan fins avui la gestió de passar les mercaderies d'una via a l'altra (ibèrica a europea), és la principal activitat econòmica del poble.

Portbou, un poble esplendorós durant el segle XX, va perdre, ara ha fet 20 anys, la seva altra gran activitat: la duanera. En aquell moment la Generalitat va proposar sortides a la carta a Portbou i la Jonquera. Aquest últim poble va aprofitar inversions de la Generalitat per reconvertir-se en el que és ara: una potència comercial i una gran plataforma de serveis als camions. Amb independència de les bondats del model i de la qualitat de les feines, el cas és que va compensar la sagnia de llocs de treballs que van perdre les agències de duanes. A Portbou, en canvi, van fer un gran port esportiu que no ha aportat absolutament res a l'economia d'un poble que s'ha anat empobrint any rere any.

L'estudi de la Generalitat que lidera el secretari de Territori, Ricard Font, s'ha d'acabar aviat i, sobretot, s'ha de començar a aplicar ahir, si no es vol veure Portbou convertit en un petit Detroit... De fet, ja pateix símptomes.

dilluns sistema corruptible

Una empresa externa avaluarà la gestió tributària del Consell Comarcal de la Selva. És una de les primeres accions que ordenarà el futur president del Consell, Salvador Balliu, que és l'alcalde de Caldes de Malavella i que ha estat escollit per les direccions d'ERC i CiU per rellevar Robert Fauria, detingut i imputat en el marc de l'operació Manga per suborns i prevaricació.

Molt m'hauria d'equivocar, però l'externalització dels tributs ha estat un error colossal. Potser és un sistema més efectiu i àgil, però s'està demostrant que es tracta d'un sistema molt vulnerable i corruptible.

dimarts cobrar rescats

Fa més d'una dècada que es parla de cobrar els rescats de muntanya provocats per actituds i accions irresponsables. Fa tres anys i mig que la Generalitat va anunciar que passaria la factura econòmica als negligents. Des d'aleshores els cobraments han estat quasi inexistents, segons ha confirmat el cap dels bombers a la regió de Girona, Enric Cano. Han transcendit dues multes a tota la demarcació. Cano reclama més mà dura perquè a l'estiu i a l'hivern els bombers es veuen obligats a mobilitzar molts i costosos recursos que no caldria amb una mica de sentit comú.

dimecres farsa ridícula

Per primera vegada en la seva història, la Universitat de Girona no tancarà per Setmana Santa. No hi haurà ni alumnes ni professors però tot el personal d'administració i serveis treballarà dilluns i dimarts per complir amb les hores que el conveni diu que han de fer. No tindran feina, o tindran menys feina, però com que s'ha de complir el còmput, han d'anar a escalfar la cadira. Aquesta farsa ridícula que es visualitza a la UdG, s'està reproduint a gran escala a tota l'administració pública, on s'estan llençant milions d'hores i, per tant, muntanyes de diners. I això està passant a causa d'una organització espantosa de les feines i per la ineptitud de fer una nova lectura i un nova proposta d'organització de l'administració, davant d'una situació de crisi que ha provocat una dràstica baixada de la feina a quasi tots els departaments i competències de la Generalitat. L'administració catalana va "sovietitzar" la seva estructura i, ara, són incapaços d'adaptar-la a la nova realitat i, per tant, és del tot ineficient.

dijous llei de costes catalana

L'advocat Josep Maria Aguirre s'ha convertit avui en doctor després de llegir una tesi doctoral que fa una contribució, al meu criteri valuosa i audaç, per dissenyar quin país (quina costa) volen en el futur. La costa que proposa Aguirre a "Règim jurídic del litoral català", descobreix que l'actual Estatut permet crear una mena de llei de costes catalana que podria fins i tot frenar o enfrontar-se a la que aprovarà aviat la majoria absoluta del PP i que, possiblement, representi un retrocés de 20 o 30 anys la protecció del litoral.

No és una tesi proteccionista pel simple fet de protegir, sinó que presenta el paisatge com una contribució fonamental al PIB gironí i català. Proposa que l'administració aprofiti la bancarrota immobiliària per recuperar (com el Club Med) espais a la costa, que es revisi la política de segones residències i es prioritzi la construcció d'hotels. També recomana que es prengui nota de les polítiques de protecció de la costa de França o Itàlia o en les polítiques actives de Sardenya que va idear cobrar impostos especials a les segones residències i els vaixells de luxe.

Seria una irresponsabilitat per part de la Generalitat no explorar camins com aquests que proposa Josep Maria Aguirre.

divendres escoltes perverses

Avui s'ha sabut que hi havia un micro o dispositiu similar (es desconeix si funcionava) en una capsa de kleenex d'una sala de reunions del departament de Justícia a Girona... al costat de la presó. Des que el món és món, espiar ha estat una activitat innata de l'espècie, i la col·locació de micros és una pràctica sistemàtica des que existeixen micros. Però en els darrers temps això s'ha convertit en habitual, i alguns han arribat a pensar que tenen tot el dret a espiar el seu contrincant polític, rival de negocis o algú de qui es pugui treure profit en conèixer les seves converses o intimitats. Una confusió a la qual possiblement hagin contribuït els mateixos estats, la justícia i la policia, que són, en realitat, els qui han convertit l'espionatge en una eina perversa.