23 de març de 2013
23.03.2013

I si tornem a port, president Mas?

23.03.2013 | 00:00
I si tornem a port, president Mas?

"Qui votaria una CiU que a tots ens ha abandonat i que predica que quan arribem a la terra promesa tot serà dolç, com si tots fóssim idiotes?"

Seguint la seva vena marinera, el president Artur Mas ens va dir, fa algun temps, que el vaixell amb destinació a Ítaca ja havia salpat. No ens va prometre que tindria una travessia plàcida, sinó, ans al contrari, molt complicada, i que potser l'actual generació s'hauria de sacrificar a favor de la següent. En això darrer va ser sincer, i més quan hi va abocar tot un seguit d'adjectius relatius a l'estat de la mar, les tempestes i els corrents, àdhuc les resistències de tota mena que hi posaria la flota de l'Estat. De fet, la nau va endinsar-se després d'haver-ne practicat una posada punt en el varador atès que CiU venia d'una trompada electoral, d'una renúncia del mateix patró feta a l'hotel Majèstic la mateixa nit electoral que, forçat i enredat de nou, va retirar, i finalment d'un acord amb ERC, l'únic punt de veritable entesa del qual era i és exercir l'anomenat "dret a decidir", anys enrere denominat "dret a l'autodeterminació". Res més, com ben recentment s'ha vist respecte dels pressupostos de la Generalitat per enguany, que encara es troben prorrogats.
Allò que no ens va dir és que la nau, una vegada s'emboirés la costa de la Pàtria i a poc a poc es deixés de veure, com ara mateix succeeix, ens oferiria una coberta amb mariners mancats d'experiència, alguna dotzena d'imputats per malversació de fons públics, prevaricació, delicte electoral, finançament il·lícit de partit polític, tràfic d'influències, negociació i pertinença a banda per delinquir, enriquiment il·lícit, i un llarg etcètera, ja que han fet de la Catalunya de tots la seva particular màquina de fer diners, i tot edulcorat amb una mena de pel·lícula d'espionatge de la qual encara avui no sabem quins són "els bons" i quins "els dolents", ja que barrejats es troben, en la qual tots sospiten de tots i tots espien a tots, vulnerant drets fonamentals com ara els relatius a la privacitat de la persona sense que això els importi res des de la vessant ètica i, per descomptat, des de la vessant legal. El navili, batejat com "L'Esperança", està ple de presumptes pirates de tota mena i condició que es donen moral mútua, per tapar-se els molts pecats comesos, per la qual cosa es diu en l'àmbit de la Justícia, dient que tots ells són unes bones persones que amb el dimoni Estat han ensopegat, com si la resta dels catalans fóssim uns perfectes imbècils que tot ens ho empassem. En fals to penitencial, ara que estem en Quaresma, ens diuen que tot ho han fet per la Pàtria.
Mentre tot això succeeix, i és que mal somni no és, la Pàtria observa astorada com s'incrementa el nombre d'aturats apuntant cap a un milió abans que arribi l'estiu, es suprimeixen pagues als funcionaris, les manifestacions "anti-tot" són diàries, la baixada demoscòpia de la seva formació política pel que fa a la confiança ciutadana produeix horror, surten "nans" que en líders socials es poden convertir, l'atenció de la sanitat pública es converteix en desatenció, i d'amagatotis, en privatització, l'ensenyament està per terra i la Universitat ja no sap qui és ni a quin objectiu d'interès general serveix, l'administració autonòmica catalana va com va, és a dir, insegura, lenta i endemés emprenyada, els consells comarcals ignoren la seva destinació final i, per tant, posen el fre, els ajuntaments estan finançant la Generalitat, tots ells, mentre s'empobreixen, les entitats sense ànim de lucre que han vingut substituint l'administració catalana en la prestació de serveis bàsics per a les persones es troben en procés de tancar portes, si ja no ho han fet, ofegades pel mateix Govern, Catalunya perd pes econòmic a Espanya i res no lidera, excepció feta de l'escàndol polític i del tancament d'empreses, les finances públiques es troben en fallida total i s'ha d'anar a Madrid a pidolar, les agències internacionals de valoració del crèdit/país coincideixen en qualificar la Generalitat com un "bo escombraria" atès que el seu deute puja a més de 50.000 milions d'euros, com Diari de Girona va publicar aquest dijous, l'emigració dels joves formats aquí cap a tercers països és un degoteig constant que ens empobreix, i tot això i més resulta en el fet que ha escampat l'alegria i que substituïda ha estat per la ràbia, la desesperança, el malestar, l'ateisme vers les institucions públiques, i l'"engegada" general cap a la deixalleria dels servidors públics.
En una situació com l'apuntada, el president Mas hauria d'agafar el timó, aprofitant que el seu segon estabornit es troba per imputació relativa a tràfic d'influències, donar-li un tomb de 180 graus i tornar a port amb desig de governar, que és l'autèntic encàrrec rebut del Parlament. No es pot seguir navegant cap a la inexistent Ìtaca que Ulisses mai no va trobar, mentre la casa es crema. Cal apagar els molt focs encesos, cal reconstruir-la i cal que els catalans ens sentim ben governats i no pas orfes de govern, com passa i com les enquestes d'opinió posen de relleu. La resta, ara per ara, són pardalets que en multitud de Beppes Grillo es poden reconvertir. Perquè si ara hi fóssim, pregunto: Qui votaria una CiU que a tots ens ha abandonat en la misèria i que predica, il·lusòriament i només per als estúpids de mena, que quan arribem a la terra promesa tot serà dolç com la mel, com si tots fóssim uns idiotes? Sort en tenen dels seus alcaldes i regidors que "s'hi maten" per no aturar màquines i fer el bé a la societat, excepció feta d'un quants que "empaitats" han estat per la Justícia. Tanmateix, s'ha filtrat al subvencionat periòdic Ara que ell no vol passar a la Història com un traïdor, en resposta al qüestionament que se li fa des de dins del propi govern (i també, partit, ull!) que presideix. No en tinc cap dubte. Però la qüestió no és aquesta, sinó quina merda de país ens deixarà per a la Història. A veure si la humilitat de servir la gent, l'ànima de la política, retorna a Palau i fa seu que "el veritable poder és servir", com ha dit el Papa Francesc I davant mateix de líders mundials. Que de superbs i de salvapàtries anem més que servits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit