04 de abril de 2013
04.04.2013

Martínez admet irregularitats en una obra de Petrov

El regidor d'Urbanisme de Lloret va declarar ahir igual que el secretari, l'interventor i un exregidor d'ERC

04.04.2013 | 10:54

El regidor d'Urbanisme de Lloret de Mar, Jordi Martínez (CiU), va admetre ahir davant la jutge que el presumpte cap de la màfia russa a Lloret, Andrei Petrov, va iniciar les obres de construcció d'un centre comercial al municipi sense dipositar el preceptiu aval, una irregularitat tècnica que l'Ajuntament impedirà que es repeteixi.

Martínez forma part de la mitja dotzena de testimonis que ahir van declarar davant la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, que investiga la presumpta vinculació del diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo amb la màfia russa. També van declarar el secretari i l'interventor de l'Ajuntament així com l'exregidor d'ERC, Eduard Coloma.

En la seva declaració davant la instructora, el regidor d'Urbanisme, que va accedir al càrrec després de les eleccions municipals del 2011, va admetre que va existir tal "disfunció" en el cas del projecte de Petrov, però va recalcar que l'Ajuntament ha adoptat ja les mesures oportunes per impedir que es repeteixin irregularitats similars en la tramitació d'obres, segons va indicar Efe.

Segons la seva versió dels fets, el mafiós rus va emprendre els moviments de terres necessaris per dur a terme les obres a l'hotel ?Aurora, abans de dipositar els 197.000 euros de l'aval mediambiental preceptiu que el consistori exigeix als constructors, com a garantia que gestionaran correctament els residus que generi el projecte.

El constructor Andrei Petrov, de fet, va sol·licitar a l'Ajuntament una exempció del pagament d'aquest impost, al·legant que les deixalles generades per la construcció es dipositaven al lloc correcte, i va iniciar les obres sense que el consistori li donés resposta a la seva sol·licitud.
Després d'afirmar que la tramitació de l'aval és una qüestió tècnica aliena a les seves funcions, Jordi Martínez va defensar la legalitat de la tramitació del projecte de construcció del centre comercial, encara tot i precisar que la bonificació concedida a Petrov es va aprovar quan ell no tenia cap responsabilitat al consistori.

També el secretari i l'interventor de l'Ajuntament de Lloret van declarar com a testimonis davant la magistrada instructora i van defensar la legalitat de la tramitació urbanística del projecte del presumpte mafiós rus i de la bonificació que es va aplicar, fet que li va permetre estalviar-se prop de 130.000 euros en taxes.

A més d'aquests testimonis, també van desfilar pel TSJC l'exregidor d'ERC de Lloret de Mar, Eduard Coloma, així com un constructor i un representant legal de l'empresa propietària de l'antiga plaça de braus de Lloret, que va ser adquirida per Petrov per a així aconseguir els terrenys on aixecar el seu centre comercial.

L'exregidor d'ERC
La compareixença de l'exregidor republicà Eduard Coloma es va centrar sobretot per l'oposició de la formació que liderava a les bonificacions del 50% a l'impost d'obres que l'exalcalde Xavier Crespo va concedir a l'empresa de Petrov per edificar un complex comercial a l'antiga plaça de braus. L'actual president comarcal d'ERC a la Selva, va defensar que en cap moment el seu grup va dubtar de la legalitat de les bonificacions, ja que així ho contemplaven les ordenances municipals. No obstant, va aclarir que van votar en contra de la decisió de l'equip de govern de Crespo, que llavors ostentava majoria absoluta, perquè consideraven que no hi havia un interès públic que justifiqués les bonificacions.
A més, va argumentar l'exregidor, el conveni entre l'Ajuntament de Lloret i l'empresa de Petrov ja havia establert una modificació dels usos dels terrenys, pel que entén que ja s'havien equilibrat els interessos de les dues parts sense necessitat d'establir bonificacions.
En qualsevol cas, a preguntes del fiscal anticorrupció va dir que no recordava per què en el ple de 2009 en el que es van aprovar les bonificacions va assegurar que aquesta mesura no responia a l'interès públic sinó que li semblava que obeïa a "altres històries".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook