dissabte Potineries estatals

ADIF ha començat a reparar la coberta de la recent inaugurada estació de l'AVE de Girona. Resulta que immediatament després de tallar la cinta, fa uns mesos, van començar a aparèixer goteres (veritables salts d'aigua). Això ha obligat, durant tot l'hivern, a sembrar de galledes tot el terra per recollir la gran quantitat d'aigua que queia. Aquests dies, l'estació és plena d'operaris pujats al teulat gratant la coberta amb martells pneumàtics i provocant uns sorolls infernals dins l'estació. Tot un símbol de l'eficàcia i la diligència amb què durant tots aquests anys ha funcionat aquest Estat.

diumenge engrunes de la passió

Una de les preguntes de moda a Girona és: si el Girona puja a Primera, amb qui aniràs quan s'enfronti amb el Barça? No cal dir quina és la resposta majoritària, llevat que a qui es pregunta sigui algun dels aficionats que queden de l'Espanyol. No hi ha remei. Cada any que passa, el Barça vampiritza més els sentiments majoritaris i els diners dels catalans. La resta d'equips estan condemnats a quedar-se amb les engrunes passionals dels catalans.

dilluns caçat el soldat ryan

A diferència de molts altres actors del sainet Minerva/Torramadé, les compareixences d'avui davant del jutge pel suposat assetjament sexual del president a l'assessora, han estat com s'esperaven i no han decebut.

El cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, i l'exassessor d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Fidel Rincón, han explicat davant la justícia la mateixa versió que fa mesos que expliquen a tots aquells que pregunten. En canvi, altres que han comparegut abans, han explicat al jutge versions molt diferents a les que relaten en privat.

Amargant i Rincón, a qui suposadament Torramadé va utilitzar en un primer moment de fontaners, han caçat el soldat Ryan (Rincón va revelar que dins d'UDC l'operació per netejar Torramadé es coneixia com "Salvar al soldado Ryan").

dimarts sancions a lloret

Segons l'Ajuntament, Lloret de Mar ha doblat el número d'actes imposades (previ a les sancions) per comportaments incívics, ocupacions irregulars de la via, rutes de l'alcohol, festes de matinada a les piscines dels hotels, sorolls, "balconning" i un llarg llistat de problemes endèmics que es donen des de fa anys a la que és la segona població amb més turistes de Catalunya.

L'any 2011, van aixecar 700 actes i l'any 2012 van ser 2.000 les que van posar mossos i policia local. I l'alcalde Romà Codina adverteix, sobretot als hotelers que han presentat un recurs al Trigunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de les noves ordenances, que continuaran igual d'intransigents contra aquests comportaments. Adverteix Romà Codina que Lloret va apostar per un model de turisme ordenat i faran el que sigui per tal d'aconse?guir-ho.

dimecres lapao

El govern aragonès, presidit per una senyora amb nom d'actriu de sèrie veneçolana, aprova dir LAPAO al català. Hi haurà un dia que milions d'espanyols despertaran de la borratxera salvatge que un dia els va portar a votar massivament el PP i a donar a aquesta organització política el control absolutista d'Espanya. I quan es mirin al mirall, no la reconeixeran. Espanya s'haurà convertit en un país de parracs, amb els serveis públics destruïts, amb un bon grapat de rics i milions de pobres, i habitat per persones que s'odien profundament entre elles.

La dreta espanyola per recuperar un poder que sempre han considerat patrimoni seu s'ha transformat en una plaga de dimensions bíbliques. Votar el Partit Popular és un atemptat al sentit comú o una malaltia rara.

A comarques de Girona quasi 50 mil persones van votar el PP a les eleccions generals de 2011. Una dada molt perversa aquesta, difícilment analitzable des de la lògica i el sentit comú. Com es pot votar a qui saps que et farà mal? Això té un nom, o una diagnosi, que no m'atreveixo a escriure.

Dijous país zero

Catalunya va camí de convertir-se en una gran zona zero. No només grans projectes de modernització del país han quedat oblidats, sinó que inversions fetes s'estan malbaratant per una gestió malèvola i incomprensible de l'actual Govern de Convergència i Unió. És el cas de la immensa presó de Figueres, acabada i en desús. Diu el Govern que no té diners per posar-la en marxa i que no ho farà fins al 2014. Aquesta és l'última data que han donat i que segurament servirà per ajornar-la de nou.

Ara també hem sabut que l'hospital d'Olot estarà enllestit a finals de mes però que no podrà ocupar-se perquè no hi ha diners per equipar-lo. Es parla de 6 a 11 milions d'euros. Algú creu que no es pot habilitar aquesta partida de diners? Crec que és més una voluntat de sobreactuació del Govern per tenir en situació de cabreig la població i poder aprofitar el malestar per fer política.

Divendres llei de costes

Entenc que a Platja d'Aro estiguin contents amb la nova Llei de Costes que permetrà reparar els edificis del seu decadent i atroç front de mar. Platja d'Aro no ha pogut abordar la reforma d'aquests edificis perquè la Llei de Costes vigent fins avui limitava la concessió de les propietats i els propietaris fa anys que es neguen a invertir-hi. El drama és que hagin d'estar contents amb això i que durant els anys de bonança no abordessin les polítiques que pretenia inspirar (malament, suposo, perquè no va funcionar) la primera Llei de Costes. En realitat, volia situar les bases per poder adquirir edificis de l'època del boom urbanístic franquista, per enderrocar-los.

El temps ha demostrat que aquella llei socialista va ser insuficient per desfer-se d'aquelles construccions de pèssima qualitat que van arruïnar tantes poblacions de la Costa Brava.

Però la llei que ha aprovat el Govern popular actual és, en realitat, una regressió més pròxima al desgavell urbanístic de l'època franquista, que les normes que hi havia fins avui. Diuen que a Catalunya prevaldrà el pla del sistema costaner que, per sort, ara no hi ha una majoria de dretes a Catalunya que pugui derogar-lo.