13 de octubre de 2013
13.10.2013

diumenge DIETARI

13.10.2013 | 00:00
diumenge DIETARI

dissabte Vi de l'Empordà
En els darrers anys, una de les revolucions més silencioses de l'Empordà ha estat l'evolució del seu vi. De ser un beuratge infame, ha passat a situar algunes ampolles entre els vins respectats pels gurus mundials. Tot plegat es deu a dos factors: a apostes personals que ho han convertit en opció de vida, i/o a empreses amb capacitat per fer apostes cares. Tampoc hem d'oblidar el clima i la terra privilegiada, malgrat que això ja hi és des del principi dels temps.
No hi ha un fenomen econòmic més interessant a les comarques gironines en els darrers anys que aquest. Fins al punt d'haver aconseguit que els vins de l'Empordà tinguin un lloc privilegiat a la majoria de cartes dels restaurants amb criteri. Una evolució poc estudiada.

diumenge Hivern fred
L'escabetxada de vols prevista per Ryanair aquesta temporada d'hivern a les comarques de Girona és la més contundent des que fa més d'una dècada la ?compa?nyia irlandesa va situar en el mapa europeu aquest aeroport de Vilobí d'Onyar. De les quasi 70 rutes que tenia, passarà a una vintena.
La notícia és dramàtica sobretot per a la ciutat de Girona, que en la darrera dècada ha inflat el seu comerç i el seu sector hoteler i de la restauració a rebuf d'aquesta injecció colossal de turisme desestacionalitzat. És d'esperar que la retallada de vols només sigui durant l'hivern. Si es perllonga més, els efectes poden ser un autèntic desastre.

dilluns Can JuncaDeLLa
Can Juncadella és la constatació que quan es fan les coses mal fetes, possiblement acabin malament. Ara han imputat al que va ser el cap d'Urbanisme a Girona i actualment número dos de l'urbanisme al país, Camil Cofan, un tècnic amb cartell de pulcre i eficient trajectòria. Els amos d'aquesta gegantina mansió són gent acostumada a tractar amb administracions podrides com la del seu país -Kazakhstan- on tot té un preu. Fa la impressió que aquí han intentat fer el mateix. La Generalitat ha comès un error gravíssim: no donar explicacions públiques i detallades d'un tema que fa massa temps que la premsa va mossegar per no deixar escapar. Quan dic Generalitat em refereixo a Joaquim Nadal, Lluís Recoder i Santi Vila (per aquest ordre precís).

 dimarts Progrup
Quaranta anys després de la seva fundació, Progrup tanca les seves portes i deixa 40 persones al carrer. Progrup s'ha anat endeutant en els darrers anys fins a generar un deute bola de neu que rodolava i creixia.
Aquesta és la versió descriptiva per explicar el declivi d'una de les empreses més nostrades -per definir-la d'alguna manera- de la ciutat de Girona. Una empresa que va arribar a monopolitzar els lloguers a la ciutat i que va involucrar-se, com poques, en la vida cultural i artística. Tot plegat tenia un nom: Jordi Vidal, fundador, ideòleg, ànima i propietari de Progrup. Un home dur i de gran caràcter, que va saber crear aquest imperi local. Un imperi ara caigut perquè que no ha resistit la desaparició de Vidal (primer la seva jubilació i després la seva mort, aviat farà tres anys).

dimecres Marques blanques
Els anomenats crítics del PSC proposen fer marques blanques per concórrer a les eleccions municipals de 2015. Les marques blanques és un concepte comercial per vendre més barat determinats productes que, als prestatges i amb la seva marca original, costen més. Serveix per això o per ocultar algun producte problemàtic. Desconec quin és el plantejament socialista. Tampoc és nou. Ho ha fet en els darrers 30 anys per marcar més perfil catalanista en alguns municipis o per presentar candidats que no volien militar-hi.
El problema que tenen ara és que el PSC s'està quedant sense base ni suports socials, s'està diluint molt poc a poc com un sucre a l'aigua freda. Sap que en molts municipis que tingui bons candidats és preferible anar amb marca blanca perquè, agradi o no, avui el PSC resta.
 
Dijous Alícia, el declivi
En privat, a Madrid i a Barcelona, tothom ben relacionat dóna per "amortitzada" a la política de Blanes Alícia ?Sán?chez-Camacho (sempre he trobat que el mot amortitzat és lletgíssim aplicat a una persona, com si fos la roda d'un cotxe). Molts poden pensar que el declivi d'aquella antiga i trempada directora provincial de treball de Girona, ascendida per un socialista, ve condicionat pel cas Camarga i per tota la crònica picant i suculenta que s'explica subterràniament. No ho crec.
Camacho és qui millor ha evangelitzat l'ideari del PP a Catalunya: ni l'ultra i díscol Aleix Vidal, ni el massa català -que no catalanista-Josep Piqué. Tampoc els grisencs Fernández Díaz (que serien els més rendibles en termes d'amortitzacions). El declivi de la política ve condicionat pel cataclisme electoral que espera el PP a Catalunya, absolutament esborrat del mapa per Ciutadans, a causa d'una estratègia inconsistent de Sánchez-Camacho. L'insolent, cínic i brillant Albert Rivera s'ha convertit en l'únic líder de l'unionisme. A Camacho ja només li faltava que, en absència seva, els seus abandonessin el Parlament al so del flautista de Ciutadans.
 
Divendres L'ermita del XXI
A Boi Ruiz li deu fer molta mandra visitar Girona i mantenir contacte amb els periodistes locals perquè sap que li preguntaran reiteradament pel gran deute pendent de la Generalitat a la regió de Girona: l'hospital Trueta. De fet, suposo que al conseller li deu fer mandra anar a qualsevol lloc perquè des de que va assumir el càrrec s'ha convertit en un gestor de la misèria.
Sobre el nou Trueta no hi ha massa res de nou. S'han passat més de tres anys flirtejant amb la idea de treure'l de Girona o de canviar-lo de zona de la ciutat. Es tractava de desfer el projecte liderat per l'exconsellera Geli (aquell de la desafortunada metàfora de la catedral de segle XXI). Avui de les paraules de Ruiz se'n desprèn que s'acabarà aixecant, si fa no fa, al mateix lloc però en petit, més barat, i sense arquitectura grandiloqüent. En lloc de l'ambiciosa catedral del segle XXI de Geli, serà l'ermita de Boi Ruiz. Clar que no tinc cap dubte que Ruiz no serà qui la inauguri. Fins i tot tinc dubtes que sigui qui posi la primera pedra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook