25 de agost de 2014
25.08.2014

Tossa i Quart, únics pobles que canviarien d'alcalde amb la reforma del PP

La proposta que pretén tirar endavant Mariano Rajoy tindria avui un impacte escàs en els principals municipis de les comarques gironines

25.08.2014 | 13:25

L'elecció directa dels alcaldes de la llista més votada que preveu implantar el Govern del PP no portaria canvis significatius als municipis gironins. L'executiu que encapçala Mariano Rajoy està decidit a tirar endavant aquesta modificació de la llei electoral malgrat el «no» rotund del PSOE i de les altres forces de l'oposició, que veuen com aquesta maniobra beneficia clarament els populars, ja que són primera força a molts municipis de l'Estat.

Tanmateix, a dia d'avui a les comarques gironines hi hauria pocs canvis si s'apliqués la proposta de Rajoy: tan sols Tossa i Quart serien els grans municipis que se'n veurien afectats. Per un costat, un dels requisits de la nova llei és que la llista més votada pot ocupar l'alcaldia en solitari si aquesta té més del 40 per cent dels vots.

A la demarcació de Girona només 13 de les 34 grans alcaldies compleix aquest requisit actualment, prenent com a referència els resultats de les eleccions municipals de 2011. Amb la nova proposta tots aquests tretze municipis excepte un estarien governats pel mateix partit que ocupa el consistori actualment. Per exemple, Figueres (49% dels vots) i Banyoles (44,6%) seguirien a mans de CiU; el PSC mantindria el govern a l'Escala (44,7%) i Independents de Sils faria el mateix al seu municipi (44,3%).

Només en un d'aquests municipis de més de 5.000 habitants hi hauria una excepció. A Tossa de Mar la força més votada va ser CiU amb el 41% dels vots, però un pacte entre el PSC i el partit independent Tossa Unida –TU– va deixar fora els convergents. Si la reforma de Rajoy s'apliqués, CiU passaria a l'equip de govern amb majoria absoluta a l'haver superat el 40% de paperetes. Imma Colom, cap de llista de CiU a la població selvatana considera que aquest canvi és l'evolució natural de la llei d'Hondt que es va començar a aplicar a l'Estat durant els anys 80 i que anava destinada a afavorir les majories. «Jo vaig patir guanyar les eleccions i immediatament després passar a l'oposició, així que el 2011 hauria dit que estava d'acord amb aquesta llei. Però més enllà d'això, ara no puc estar d'acord amb aquesta mesura concreta perquè és accelerada i sortirà sense consens», va remarcar.

Un altre cas a banda de Tossa seria Quart, on el PSC de Pere Cabarrocas va obtenir el 43 per cent dels vots però no governa a causa del pacte entre CiU i ERC. Cabarrocas va preferir opinar sobre aquesta llei quan aquesta estigui més definida, però també va lamentar que s'intenti tirar endavant sense un consens necessari. En aquesta línia el regidor del PSC veu en aquests canvis una mena de globus sonda que llança l'executiu popular, i va mostrarse sorprès que la proposta arribi menys d'un any abans de les properes municipals.

El cas de Tossa i Quart es repetiria en altres municipis com Saus- Camallera –on GI-EPM prendria el Govern a la coalició CiU i PSC–, però la tònica general seria l'absència de canvis. A municipis com la Bisbal d'Empordà per exemple, CiU i PSC seguirien governant conjuntament perquè la força més votada, ERC, va obtenir el 33 per cent dels vots. Igual a Santa Coloma de Farners, on CiU –el més votat amb el 30,2 per cent dels vots– no podria governar en solitari i hauria de seguir fent-ho amb el PSC.

En altres localitats però, la proposta de reforma de la llei electoral donaria un impuls a la llista que va obtenir més vots ja que la permetria governar amb majoria absoluta. Això passaria a Sant Hilari Sacalm, on actualment CiU ha hagut de pactar amb ERC per governar.

El 44% dels vots que van obtenir els convergents els catapultarien a l'alcaldia sense necessitat d'arribar a acords de govern amb altres forces. El mateix passaria a Vall-llobrega, on ICV, amb un 42,39% dels vots hauria governat els quatre anys en lloc d'haver cedit l'últim any a ERC.

Un escenari diferent

Els governs municipals en minoria i els pactes seguirien existint en abundància a les comarques gironines amb o sense llei Rajoy. Tanmateix, si el mirall són les últimes eleccions, les europees, el panorama podria canviar. Fa quatre anys CiU va ser la coalició més votada a Girona, però en els últims comicis ERC l'ha sobrepassat en la majoria de municipis situant-se com la força més votada, i en molts casos per més del 40 per cent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook