Focs pirotècnics

El Govern espanyol sí que està en campanya. El ministre d'afers exteriors -sempre tan dedicat als afers interiors de Catalunya amb la seva reunió setmanal de la "Comisión barretina"- i la vicepresidenta han anunciat que estudiaran presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana del servei exterior. Convé subratllar el matís: "Estan estudiant si hi ha elements per presentar el recurs".

Quan vam discutir i votar la llei espanyola del servei exterior, de la qual vaig ser ponent, les esmenes del grup però també el respecte a la llei catalana van ser elements per a la negociació. Vaig tenir a les mans un informe dels advocats de l'Estat del Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques -competents en la matèria- que dictaminaven la constitucionalitat de la llei catalana. Aquesta llei va ser escrita amb molta cura des d'un punt de vista jurídic. Ara treuen l'espantall.

A la premsa escrita de Madrid, les tertúlies illetrades i el debat de perdigonada, les "embajadas catalanas" sempre han estat un material pirotècnic especialment excitant. Per què ara volen recórrer les delegacions de Roma i Viena i en el seu moment no van recórrer les cinc ja existents? Ells sí que estan en campanya, i no es paren a comptar els agregats comercials i militars dispersos pel planeta que exactament fan el paper de "cesantes" de la cultura del "turno" que va regir la política espanyola de finals del XIX i començaments del XX. Aquella constitució que no es va renovar a temps va acabar implosionant. I aquesta que volen que bati el rècord va pel mateix camí.

Atacs cibernètics

Els ministres d'afers exteriors i d'interior han presentat un informe que detalla que Espanya és el tercer Estat del món que pateix més atacs cibernètics. Aquesta és una amenaça molt de primer ordre, certament. Els millors experts en amenaces globals apunten les conseqüències que pot tenir la caiguda d'internet durant unes hores a tot el món o els atacs en el sector bancari (la meitat de tots els atacs).

En menys d'un any, la meva targeta de crèdit ha estat hackejada dos cops, si se'm permet el testimoni personal. Dit tot això, quan he escoltat aquestes declaracions no he pogut deixar de somriure per dintre. El dia 9 de novembre, quan es va celebrar el procés participatiu per consultar el futur de Catalunya (com s'han d'escriure les coses més senzilles!), el sistema informàtic de la Generalitat va ser atacat cibernèticament de forma massiva. Un dia es podrà explicar tot. Un atac que va posar en perill el sistema sanitari i que volia atacar de ple el sistema informàtic dels instituts d'educació secundària. Alguns van pensar més que els atacants i els ordinadors dels punts de votació no estaven connectats en xarxa i el sistema informàtic va ser expressament creat i instal·lat per a l'ocasió. Aquest va ser el punt més sensible de tota la preparació de la votació. La pregunta de qui va llançar l'atac cibernètic contra el sistema de la Generalitat sembla del tot retòrica. El ministre Margallo sap perfectament la resposta.

La bola del Pení

El vent fort atramuntanat dels últims dies s'ha emportat part de la coberta de la bola del Pení, nom informal amb el qual es coneix el centre de control marítim de la zona oest de les armades dels països OTAN que ?nave?guen pel Mediterrani. No és un centre menor per la seguretat del Mediterrani.

La notícia ha passat amb més plena que glòria i les conseqüències de l'incident es mantenen en secret. Però caldrà indagar. Només una dada: en els últims deu anys, després de la inversió en el tren d'alta velocitat a les comarques gironines, la segona inversió més important en euros ha estat la nova estació de vigilància aèria del Pení. La bola del Pení conviu entre nosaltres amb un necessari secret però amb una importància estratègica per la seguretat col·lectiva pocs cops comentada.

A pas de tortuga

A començaments d'any, el Partit Popular gironí em va llançar pel cap les declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat sobre la N-II per dir-me que era un derrotista sobre l'estat de les obres. Ara el mateix conseller ha afirmat que les obres de la N-II avancen "a pas de tortuga". Què dirà ara la microscòpica cèl·lula del PP gironí? La veritat és que no han començat les ?obres de desdoblament de Medinyà-Orriols al gener, ni tan sols estan licitades les obres, ni les millores d'accés de les rotondes de Garrigàs i Pontós. I la veritat és que la curiositat no pot parar quan els 2,6 quilòmetres del tram Sils-Maçanet de la Selva han estat adjudicats amb un termini de 40 mesos, -40 mesos!-, per ser construïts. El PP ha acabat les obres empantanegades del PSOE -i no totes- i no ha començat cap nou tram. I ha descartat desdoblar Maçanet-Tordera, quina cosa, és una bestiesa a revisar. Resumit: queden 55 quilòmetres de la N-II per desdoblar.

Per cert, se'n recorden que el pont sobre el riu Ter a la ciutat de Girona -una altra obra del Govern espanyol- que va dos anys i mesos declarats amb retard s'havia de posar en funcionament a principis d'any?

Els socialistes

Aquesta setmana he estat parlant amb diferents socialistes catalans i espanyols francament impactats per l'última enquesta del CIS. Jo li donaria un valor relatiu a aquesta enquesta. Però ells estan molt preocupats per un ambient de trista decadència, diuen. Potser injusta. Estranya si el seu líder és el més ben valorat en les enquestes. Amb una tensió d'incompatibilitat amb l'espai polític que ocupen: el centreesquerra on hi ha la majoria social. Víctima demoscòpica de Podem. Sis mesos en política és una eternitat.

Dues pedres es presenten en el camí: ningú dubta que Susana Díaz té intenció de disputar les primàries a Pedro Sánchez al mes de juliol. Díaz es presentarà com la primera socialista que va guanyar unes eleccions des del 2008 (les últimes de Zapatero). I a Catalunya el socialisme té un notable problema en la seva presència en les properes eleccions municipals. ERC sempre ha dit que volia ocupar l'espai del PSC en clau nacional catalana. Van fracassar estrepitosament en els dos tripartits -el que tenia argument i el segon, que era una societat d'interessos- però es pot donar que ara, onze anys després d'aquella idea, ERC substitueixi el PSC. Entre altres coses, perquè membres destacats del PSC han fet el pas. El 24 de maig tindrem un nou sistema de partits que perfilarà les eleccions catalanes del 27 de setembre.

Palamós

Tot estava preparat per inaugurar la nova frontera exterior al port de Palamós. Era molt senzill: la Generalitat pagava les instal·lacions, el Govern central hi posava els guàrdies civils i el ministre de l'Interior ho venia a inaugurar. Hi havia data i tot. La celebració de la consulta del 9 de novembre va frenar en sec allò ja acordat i planificat. Alguna ment brillant va pensar que a veure si encara donaven una nova frontera internacional a un territori "sediciós". A mi em van demanar silenci, de diverses bandes, per a tal operació.

Palamós ha pogut aguantar un hivern sense frontera Schenguen. Però ara que s'acosta la nova temporada turística i que tot està a punt, no posar en funcionament la frontera exterior del port de Palamós seria un càstig inacceptable a la població i als sectors econòmics, el turisme i el de l'exportació els primers. Convé estar-hi a l'aguait.