Multitud de visitants arribaven ahir al matí a l'estació del TAV de Girona amb motiu de Temps de Flors. A les bosses de mà, aigües per sobreportar la calor i càmeres de fotografiar. Les empremtes de color verd marcades al terra de l'estació fins a la carretera de Barcelona servien de guia per arribar al Bari Vell, que aviat s'advertia gràcies als arbres de paper del carrer Nou.

La majoria eren veïns de Barcelona o rodalies que havien programat la tornada a casa a mitja tarda, entre les sis i les vuit del vespre. "És temps suficient per fer un vol i tornar a gaudir de la ciutat", explicava la Trini Segura, que venia de Barcelona amb una colla d'amigues. Entre flors, fotos i riures, decidiren on dinar. D'altres, com un grup format per amics de Lleida i la Vall d'Aran, ja havien planificat l'àpat amb antelació. "Ens van advertir que si no reservàvem era difícil que poguéssim trobar un restaurant", van explicar.

Mentre la ciutat es va omplint de plànols i sandàlies, els restaurants acaben de preparar les taules per fer front a una nova intensa jornada laboral. És el cas d'en Xavier Mesas, del restaurant Arròs i Peix, que ha contractat dues persones més amb motiu de la mostra floral. Mesas reconeix que Temps de Flors "repercuteix en el nombre de comensals, però la despesa per persona és més baix, tot i que el que a nosaltres ens interessa és rebre gent". Aquest restaurant, que oferia el servei habitual, calcula que la meitat dels comensals havien reservat prèviament.

El tren turístic que recull els viatgers al Pont de Pedra queda petit, de manera que alguns visitants decideixen tafanejar per les parades d'artesans, que en general diuen que Temps de Flors fa augmentar les vendes però només de forma puntual. Alguns artesans fins i tot calculen que enguany vendran un 10% menys.

I és que els turistes es deixen perdre per la bellesa de la ciutat, com en Joan Francesc, de Barcelona, qui confessa sentir-se atret per la mostra, tot i reconèixer que els comerços oberts "fan ambient". La Júlia Garcia, que sovint visita la ciutat, deixarà les compres per a una altra ocasió. Habitual de la mostra, creu que enguany "no és tan bonic, veig menys flors i natura i, en canvi, més composicions artístiques". Potser per això renunciarà a molts espais expositius i serà més selectiva. Confessa que no es perdrà la visita als Banys Àrabs, on hi ha més d'una hora de cua.

Com és habitual, el triangle format per la Catedral, els Banys i les Sarraïnes està atapeït de gent. La circulació és lenta i complicada. De fet, algunes guies turístiques anuncien als seus grups que desistiran de visitar algun d'aquests punts. Hi ha, fins i tot, qui es queixa, sense entendre que són els punts de major atracció turística.

Buscant l'ombra i un moment de repòs, un avi es repenja a la façana de Sant Pere de Galligants. Des d'allà contempla la riuada de gent a la vegada que es delecta amb un concert de guitarres. Una mica més avall, a la plaça de Sant Feliu, la Trini intenta trobar un forat per veure la trobada castellera que ha congregat centenars de persones al voltant de les gralles.

A quarts de vuit, quan la colla de la Trini hagi de tornar a casa, seguiran les empremtes verdes per arribar a l'estació. Assegudes al banc de l'andana, faran memòria de la jornada.