Amb 20 anys n'hi ha que es conformen a somiar amb estrelles i d'altres que hi pretenen arribar. I aquests darrers ja trobaran el camí, com els banyolins Lluís Portella i Aleix Coma, que estan autoritzats per llançar una sonda a l'estratosfera entre avui i el 31 d'agost, encara que probablement ajornaran la fita fins el primer cap de setmana de setembre per esperar una millora de la situació meteorològica.
Portella estudia enginyeria en vehicles aeroespacials i Coma enginyeria en aeronavegació, tots dos a la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta serà la segona sonda que llencin a l'estratosfera, la primera vegada ho van fer amb 18 anys i els va comportar guanyar el Premi de Recerca Jove de la Generalitat de Catalunya. Aleshores van enviar el Satestrat.
Aquest segon llançament té un triple objectiu: poder observar la curvatura de la Terra, corroborar la inversió tèrmica detectada a la capa d'ozó i comprovar que l'aïllament de la sonda funciona a la perfecció. Això ho podran fer perquè en el nou enginy -Satestrat II- han corregit les deficiències de l'anterior i millorat l'instrumental que durà incorporat.
En comptes d'una càmera de fotografia en durà dues més una tercera de vídeo que transmetrà les imatges en directe. Les càmeres seran d'alta definició i no es col·locaran a l'interior d'una carcassa per evitar així que la condensació d'aire enteli l'objectiu, com va passar en el primer llançament. D'aquesta manera esperen poder obtenir imatges completament nítides del cel negre i de la curvatura de la Terra.
Els sensors tèrmics exteriors també són més potents per poder comprovar si la temperatura mínima supera el llindar dels -41ºC que va detectar el Satestrat I. I a l'inrevés, perquè la missió del nou artefacte també passa per comprovar la inversió tèrmica que es produeix a la capa d'ozó: en arribar a 15.000 metres, el Satestrat I va enregistrar -31ºC de temperatura i, a partir d'aquí, pel fet d'haver entrat a la capa d'ozó, els sensors van enfilar-se fins els 20ºC.
La darrera preocupació és l'aïllant tèrmic. Els dos estudiants d'enginyeria volen comprovar que la sonda queda perfectament protegida amb el material utilitzat i la temperatura al seu interior no experiment canvis que afectin l'instrumental doncs les bateries, per exemple, es gasten més ràpidament quan treballen per sota els 15ºC.
Les modificacions del projecte
La sonda s'enlairarà des del Pla de Martís, Fontcoberta, amb un globus d'heli que acabarà explotant a l'estratosfera i deixarà caure l'aparell, que alliberarà un paracaigudes per minimitzar l'impacte.
Inicialment, els joves havien previst acoblar a la sonda un avió d'aeromodelisme que tindria programat un vol amb pilot automàtic per aterrar el més a prop possible de la zona d'enlairament i així evitar que la sonda caigui on bufi el vent -la ?primera van trigar tres mesos a trobar-la perquè en van perdre el senyal-. El problema és que la normativa de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria en matèria de drones els ho impedeix i per això empraran el mateix ?sistema que en el primer llançament.
El vol de la sonda està previst que duri prop de tres hores. Ara només cal fixar la data i avisar a la torre de control de l'aeroport de Girona per si ha de variar la ruta d'algun avió comercial.
