Cap criteri pedagògic justifica la implantació de la jornada intensiva als instituts i, encara menys, a l´etapa de Primària. La sociòloga Elena Sintes Pascual és qui relitza aquesta afirmació, com també assegura que l´estalvi econòmic és l´únic criteri que ha prevalgut a l´hora de tirar endavant la compactació horària a Secundària. Sintes és l´autora de l´informe «L´escola a temps complet. Cap a un model d´educació compartida», que el Moviment de Renovació Pedagògica de Girona presentarà dimarts, juntament amb la fundació que l´ha promogut, Jaume Bofill, i la seva col·laboradora gironina, SER.GI.
Aquest treball deriva d´un altre d´anterior que es titulava «A les tres a casa» i en el qual la mateixa experta analitzava l´impacte educatiu i social de la jornada intensiva, just abans que s´estengués als instituts catalans. D´això en fa tres anys i, en l´actualitat, prop del 94% dels centres gironins de Secundària fan classe en horari compactat de matí. Com llavors, ara, Sintes adverteix que aquest «és un tipus de jornada que va en retrocés a nivell internacional», ja que la tendència actual es correspon amb «un model d´escola a temps complet» que vol «donar igualtat d´oportunitats en l´accés a l´educació, amb independència de l´estatus social i econòmic de l´infant».
La sociòloga contradiu l´argument oficial a Catalunya, d´acord amb la línia actual del Departament d´Ensenyament, segons el qual la jornada continuada «és més europea». Sintes explica que, a partir de les seves recerques, ha comprovat que «no hi ha cap altre país d´Europa on els adolescents surtin a les 2 o les 3 de classe sense haver dinat». «Una jornada continuada sense pausa per dinar no és el més comú a Europa», insisteix la investigadora; i afegeix que «allà on ho era, a Alemanya, Suïssa o Àustria, s´està substituint pel model de temps complet».
L´experta concreta que aquest concepte defensat a l´informe de la Fundació Jaume Bofill consisteix, bàsicament, a «reordenar tot el temps escolar, compactant tant el que és lectiu o curricular com el que no, per tal d´oferir més i millors oportunitats educatives, d´aprenentatge i de desenvolupament». Elena Sintes ho relaciona amb la idea de les ciutats educadores i amb la voluntat d´«integrar l´educació formal i la no formal, com el lleure educatiu o les activitats esportives i culturals, a dintre del projecte educatiu del centre».
Coordinació escola i entorn
Per tal d´assolir aquest propòsit, la sociòloga incideix que es tracta d´«un model compartit i de treball conjunt de l´entorn socioeducatiu de l´escola», perquè -ressalta- aquesta «no ho pot fer sola». Ara bé, Sintes diferencia la seva proposta dels plans educatius d´entorn implantats fa uns anys perquè, mentre que «l´objectiu principal d´aquests plans era la integració en el sistema, la cohesió social de les persones nouvingudes o de més vulnerabilitat», el que persegueix l´escola a temps complet és «l´èxit educatiu».
En opinió de la sociòloga col·laboradora de la Fundació Bofill, les restriccions pròpies de crisis econòmiques com l´actual no han d´impedir la implantació del model d´escola a temps complet, tot i que, per ella, és una «obvietat que caldrien més recursos per a l´educació». «És cert que hi ha activitats que requereixen un pressupost, però es pot començar per uns mínims», diu l´experta; per a qui «hi ha moltes potencialitats que es perden pel camí, ja sigui per desconeixement o perquè no hi ha coordinació entre escola i entitats o ajuntaments i empreses que ofereixen serveis de lleure educatiu».
Pel que fa als tres anys d´experiència de jornada intensiva als instituts catalans, Sintes lamenta que «no sabem quin impacte real ha tingut i, per tant, és dificil avaluar res sobre el que no hi ha una valoració». Malgrat això, la investigadora reitera que la compactació horària «no s´ajusta a les tendències a nivell internacional» i assegura que «hi ha crítiques dels àmbits de la salut, perquè persones que estan en ple procés de desenvolupament psíquic i físic estiguin dinant a partir de les 3 de la tarda»; això «no és saludable ni recomanable», conclou.
Ús dels equipaments públics
Un altre argument en contra de Sintes és que «tenir els instituts tancats després de l´activitat lectiva no és un ús racional dels equipaments públics», ja que s´hi podria donar «un ús social o socioeducatiu». Val a dir que, a les comarques gironines, hi ha diverses experiències d´obertura d´equipaments escolars al seu entorn.
I sobre la prova pilot de la jornada intensiva a Primària, que a Girona es fa a Vall-llobrega, Esclanyà i Castell d´Aro, la sociòloga diu que «hi ha moltes recomanacions a nivell internacional que desaconsellen, del tot, implantar-la» en aquest etapa. «A Secundària, ha suposat un estalvi econòmic important i és el que podria passar a Primària. Han prevalgut criteris econòmics», afegeix.
En tot cas, el seu model d´escola a temps complet proposa una manera d´entendre i organitzar l´escola «que trenca les fronteres entre l´educació formal i la no formal». Perquè -acaba- «el que servia fa un segle, ara ja no val. Les pautes han de ser diferents i no ho ha de resoldre l´escola sola».
