mentrestant
Escric aquestes ratlles, encara expectant per informacions sobre un últim intent d'evitar eleccions anticipades a Catalunya. El pitjor moment per treure conclusions. No puc parlar de la foto completa perque falta recórrer els últims metres procedimentals. I en aquest últim tram pot ser que no passi res de nou, que passi quelcom molt nou o que si no passa res d'aquí a uns dies pugui explicar les propostes de màxima generositat d'última hora per evitar eleccions el març. Ho deixo aquí amb aquest punt de volguda i ?obligada imprecisió. En funció de...
Governs en funcions
Ara mateix tenim dos governs en funcions, el català i l'espanyol, que prenen decisions que afecten les nostres vides. Òbviament l'escenari òptim és el d'un govern renovat pel Parlament que pugui desplegar totes les seves facultats. Però s'ha dramatitzat molt exagerant les limitacions d'un govern en funcions. He arribat a escoltar que un govern en funcions suposa tenir paralitzat el país i permetre degradar la situació econòmica. Això no és pas així, ni de lluny. Perquè, afortunadament, la societat pren la iniciativa i la dinàmica econòmica continua rutllant també amb un govern en funcions. El rècord mundial d'un govern modern en funcions el té Bèlgica, que va passar 541 dies amb un govern pendent de la formació d'una nova majoria parlamentària. Això, aparentment, no pot succeir aquí. Des del primer debat i votació d'investidura, transcorreguts dos mesos, es dissol el Parlament i se celebren noves eleccions. Res diu la llei, però, del temps que ha de transcórrer des que el president del Parlament, a Catalunya, i el Rei, a Espanya, entre la constitució del Parlament i la proposta d'un nom. Res està regulat sobre això. Si el Rei volgués allargar el calendari, podria posposar dies o setmanes el nom del candidat pel primer debat d'investidura. Veurem què passarà a partir de dijous. Volia defensar el que pot fer un govern en funcions. De fet, és com una època de guaret governamental en què descobrim que, a vegades, la hiperactivitat reguladora i pública és una mica sobrera. Amb un govern més silenciós i administrador del dia a dia, també rutllen bé les coses i s'evita un cert embafament governamental. Ara bé, allò que queda tocat és el control parlamentari del govern. Tot i que em flairo que el nou Congrés dels Diputats serà extremadament actiu en el control del govern en funcions en les properes setmanes. De la majoria que surti de la Mesa del Congrés, podem veure coses mai vistes. Temps per interpretar el reglament. Fins i tot temps per modular una majoria parlamentària d'acció i rectificació que alguns voldran convertir en majoria de govern. Ja veurem. En funcions.
Els llums de la N-II a Caldes
L'alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, ja em va alertar al desembre de l'any passat, en la posada en funcionament del petit tram de la N-II desdoblada que va ser com l'obra de la Seu, que els llums de la rotonda elevada d'accés a Caldes no estaven en funcionament i que això suposava una "posada en servei" incompleta. Si vostès circulen per la rotonda a nivell veuran que és realment perillós, però també un homenatge a l'absurditat. Surrealisme governatiu. Ha passat un any i un mes i els llums segueixen sense il·luminar. Tota la instal·lació feta, tot comprat, però Foment no troba el moment per endollar l'enllumenat. Mala fe? Penso que no. Desídia, indolència, incompetència? Tota! Les llums de la N-II a Caldes com a botó de mostra del que en dic declaració unilateral de retirada de l'Estat de les comarques gironines.
el preu del petroli
El preu del petroli ha caigut a 35 dòlars els barril, fins a 5 cops més barat que els seus preus de fa 2 anys. El primer que pot afirmar un consumidor és que no ha notat aquesta baixada en la mateixa proporció en el preu de la benzina. És cert. Però aquí es lliura una batalla geoestratègica de primer ordre, de les que marcaran que una època acabi d'una manera o d'una altra. Aràbia Saudita ha deicidit deixar caure el preu del petroli. Per als saudites la producció d'un barril costa 1,3 dòlars. Pensen que tenen camp per fer caure més el preu, tot i que l'any passat han tancat amb un deute de 80 mil milions de dòlars. En breu entrarà al mercat un altre cop el petroli d'Iran, un cop aixecades les sancions, i augmentarà l'oferta. Per què els saudís i altres han obert aquesta batalla a la baixa del preu del petroli? Per intentar col·lapsar el sistema d'abstracció ideat als Estats Units, conegut com a fracking. El preu del petroli extret per fracking no és competitiu en el mercat per sota dels 100 dòlars el barril. I el que busca Aràbia Saudí, fora de control de l'OPEP, és intentar col·lapsar el sistema alternatiu ideat pels nord-americans. El pròleg de Start Up Nation (gran llibre sobre l'Israel d'avui), de Simon Peres, té una tesi central: que diferent seria el món el dia que el petroli no fos el motor de les nostres economies. Els americans han intentat canviar el mapa del poder. I els que hi surten perdent han contraatacat amb l'instint de qui sap que s'hi juga la vida. I en aquesta batalla crucial transitem, mentre el sorollet de les tertúlies i els programes del presentador mes egocèntric dels informatius de les 8 en una cadena privada de Barcelona ens despisten de la gran partida que s'està lliurant. Fem gran angular, si us plau. Perquè, si no, alguns analistes i informadors ens poden portar a no només no veure la pilota, sinó a no veure tot el camp de futbol.
