Hi havia una vegada una família representativa de la més pura burgesia gironina formada (durant un temps) pel matrimoni i dos fills, els quals en un tomb espectacular de les seves vides varen passar d'anar de petits a cavall d'un BMW de gran cilindrada amb el seu pare, això sí amb una xapa del Che Guevara, a dedicar-se a la política, però no a qualsevol sinó a la més pura, és a dir, a l'anticapitalista i antisistema.

El petit de la nissaga, de nom Lluc, ha arribat al cim de la política provincial (i en alguna de les seves intervencions fins i tot provinciana) i vet aquí que ha esdevingut diputat. La seva brillant estrena com a tal va ser demanar l'expedient del cas que portava el seu germà Benet en nom d'un client seu contra la Diputació de Girona. Ai, com tiren els assumptes de la família, eh Lluc! O què dir de la seva intervenció en la presa de possessió com a diputat, i cito textualment de l'acta d'aquesta: «la meva retribució en cap cas superarà el límit fixat per la CUP, de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, és a dir, 1.600 euros i en firmarem un codi ètic». Vostè és un gran demagog i no diu la veritat, ja que cobra mensualment 3.000 euros més dietes i quilometratge. De quin codi ètic parla Salellas? I què dir-ne quan en la mateixa intervenció pontifica que «el meu assessor (i vostès que n'estan en contra en un moment determinat en varen demanar dos i els varen dir que no) farà vida aquí dins i no a la seu de cap partit». De nou menteix, ja que aquest no solament no hi fa vida sinó que ni tan sols compleix l'horari legalment establert de 8 a 15 h ja que arriba passades les 9h i marxa a les 14 h (per cert, on era divendres passat al matí?, ja que no hi ha document acreditatiu de la seva absència tal com és preceptiu) per això, dijous 11 de febrer, a les 14.10 h un ordenança no li va poder entregar uns documents relatius al ple. Això sí, aquest assessor percep un salari de 2.593,13 euros al mes. Però es veu que venir a les 9 h i marxar a les 14 h és més modern i revolucionari que l'horari establert pel sistema, de 8 a 15 h.

Però en Salellas es va superar a si mateix quan en el darrer Ple demana la paraula per qüestionar les insígnies corporatives que s'entreguen a cada diputat a l'inici de cada legislatura i oh, miracle!, set mesos després s'adona que els diputats porten pin i les diputades agulla. He de felicitar-lo per la seva rapidesa i olfacte polític quan al cap de set mesos se n'adona però no se li ocorre res més que dir que això era discriminació de sexes, tal vegada he d'informar-lo que varen ser les senyores diputades que van demanar tenir agulla, però ja se sap que la ignorància és molt atrevida i la intel·ligència molt selectiva, ja que ha quedat demostrat que en aquest cas va passar de llarg del seu costat. I després se sorprèn quan tots els presents del saló de sessions es van posar a riure, però no pas per aquesta intervenció seva sinó perquè se'n fotien dels seus arguments, més semblants a un número de vodevil del «Teatro Chino de la Manolita Chen».

Vol que seguim parlant de les seves gestions com a diputat? No fa gaire dies es va permetre el luxe de donar ordres al guarda de seguretat d'entregar les claus del despatx a una tal Susanna Fulcarà per tal que hi pogués accedir per treballar-hi. Qui és vostè per dir que es donin les claus d'un despatx d'una corporació pública a una persona aliena a aquesta? Qui és aquesta senyora? Encara sort que la Diputació en detectar-ho li va parar els peus. Vostè és un irresponsable com a polític. Ha pensat en les conseqüències de la seva actuació en cas que aquesta senyora hagués pres mal o si per exemple hi hagués tingut lloc una inspecció del departament de Treball? No sap que aquesta actuació seva és del tot il·legal? És així com un diputat que representa la CUP vol donar exemple a la ciutadania?

Miri, quan es va al Dia Mundial del Turisme (cobrant, això sí, dietes i quilometratge com va fer) com a diputat, és del tot impresentable assistir-hi amb bermudes verdes, espardenyes de ballar sardanes i ensenyant calçotets de color blau (disposo de les fotos de l'acte per si són del seu interès). Aquest és el respecte institucional vers la corporació que tan generosament el paga? S'ha llegit algun cop la història del «galgo Lucas»? (en català el llebrer Lluc).

Sr. Salellas, quan es fica amb els complements d'alguns funcionaris en concret i no diu res d'altres que també han tingut oportunitat de tenir-ne està fent un clar exercici de discriminació i cinisme (no sé si val a dir que alguns s'han queixat, perquè venint de vostè pot ser creïble o no) o quan diu en el ple de febrer que vostès estan en contra de la compatibilitat laboral quan la va demanar una funcionària, però vostè sí que pot cobrar de l'Ajuntament de Girona i de la Diputació. I encara dirà que defensa la classe treballadora? Salellas, li sobra mala baba i pedanteria i està molt mancat d'humilitat, experiència, formació i instint polític. Li recomano la lectura del manifest de Nuccio Ordine,La utilitat de l'inútil.

M'acomiado de moment amb aquell magnífic final dels dibuixos animats de la Warner Bross «Hasta luego, Lucas» (en català, fins aviat Lluc).