Martingales i abusos

No sóc pas sospitós de no ser partidari de l'economia de mercat i de la iniciativa individual. El sistema de lliure mercat, però, s'ha vist manipulat per posicions dominants, amiguisme i oligopolis que s'han distribuït el pastís. Aquests temps s'han d'acabar i alguns encara no ho han vist. Fa ben pocs mesos el tribunal de la Unió Europea, el tribunal de Luxemburg, va dictaminar que les clàusules sòl amb clàusules abusives de les hipoteques concedides per bancs i caixes a Espanya eren contràries a dret i que els bancs havien de reparar als damnificats. Més clar, l'aigua neta. Així doncs, els bancs, quan sigui el cas, han de començar a retornar amb celeritat els diners guanyats amb clàusules abusives. Divendres, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va qualificar d'«assalt» les reclamacions dels afectats i de «croada» el paper de les associacions d'usuaris, així com va acusar els jutges d'haver-se apuntat a la tendència i fer «seguidisme». Els que no som per res partidaris de les ocupacions de la propietat privada ens podem indignar igualment amb aquestes declaracions insultants. Per dos divendres consecutius, el Consell de Ministres intenta aprovar un Reial Decret per accelerar el compliment de la sentència del tribunal de la UE i es troba amb pressions de totes les bandes, pels bancs però també per una oposició que veu una oportunitat de desgastar el Govern. Aquí el que són importants són els ciutadans que poden recuperar diners seus. He estat en negociacions amb la secretària d'Estat d'Economia, Irene Garrido, i hem registrat la nostra proposició de llei per a un retorn automàtic de les quantitats retingudes per clàusules abusives. Mai he estat d'allò que s'anomenava club Pont Aeri i vull que els qui han abusat de la seva posició hagin de reparar els danys causats.

Els abusos del sector elèctric

L'electricitat a l'Estat espanyol és la més cara de tota la Unió Europea. I si parlem del sector industrial, encara més. En els últims tres mesos el preu de l'electricitat ha crescut un 150% per a les empreses. Això afecta la seva competitivitat i el seu creixement i, per tant, la generació de riquesa. És hora de canviar la factura de la llum despullant-la de tots els impostos encoberts que arrossega -i polítiques socials i antimediambientals, com els subsidis per al sector del carbó. Hem demanat la compareixença urgent del ministre d'Energia al Congrés, on ja no té majoria absoluta, i la creació d'una subcomissió de reforma del preu de l'energia. I propostes per al foment radical de les energies renovables. Per què el cotxe elèctric entra tan lentament? Ho deia ahir Moisés Naím en una interessant entrevista: «Europa serà un asil o un balneari d'ancians o un vibrant laboratori de tecnologia. Depèn de nosaltres». Energia serà una de les meves prioritats i camps de treball en aquesta legislatura.

El traspàs de la N-II

El maig de 2012 vaig fer una interpel·lació parlamentària a la ministra de Foment d'aleshores, Ana Pastor. En aquell debat per primer cop es va fer públic que el Govern de l'Estat no té previst fer el desdoblament de la N-II entre Maçanet de la Selva i Blanes. Des d'aleshores hem demanat el seu traspàs a la Generalitat, bé siguin els consellers Santi Vila i Josep Rull, bé els parlamentaris a Madrid. I així ho vam incorporar en els programes electorals de les eleccions de desembre i juny passat. Ara, per primer cop, el Govern de l'Estat modifica la seva posició i s'avé a parlar del traspàs de la N-II i de la variant de Sant Daniel (que és N-IIa) a la Generalitat. Aquest traspàs requerirà una bona negociació política perquè vagi acompanyat d'una dotació pressupostària apropiada. El Govern de l'Estat espanyol valora en 285 milions d'euros aquesta obra. Crec sincerament que es pot fer per força menys si estudiem una duplicació de calçada. El govern central ha actuat premeditadament perquè la Selva Marítima i part de la Selva Interior es vagin incorporant a la tercera corona de l'àrea metropolitana no afavorint la connexió amb Girona. Ara això pot canviar. Feina també per als propers mesos. Algunes persones m'han preguntat si aquesta era una manifestació de l'anomenada «operació diàleg» del Govern central. Em sembla molt més senzill: es volen treure de sobre unes carreteres que ja no tenen interès per a ells i que no volen mantenir. Per a nosaltres, en canvi, la N-II desdoblada sí que és important.

Gihadista detingut

Ha ocupat un espai discret de la premsa de les comarques gironines d'ahir, concretament en l'última pàgina de «comarques» i a sobre de les necrològiques. Però la notícia ha sortit a les capçaleres de Barcelona i Madrid i en agències de notícies internacionals. Una ordre de crida i cerca de les autoritats holandeses va permetre detenir un gihadista per la seva presumpta pertinença a Estat Islàmic. Parlem d'un individu que perseguien diversos serveis d'intel·ligència que hauria participat en la guerra a Síria i hauria retornat a Europa en un vol des d'Istanbul. Cada cop que embarco a Istanbul cap a Barcelona veig el filtratge de la policia abans de l'embarcament, però els filtres no són mai perfectes. La detenció es va produir a Figueres, entre nosaltres, no prou conscients que el fanatisme i la radicalització en el gihadisme és el principal repte per a la nostra seguretat en unes societats que ja no viuran guerres convencionals sinó guerres asimètriques.

Cospedal

No sempre s'ha de parlar malament dels polítics del PP. Aquesta setmana la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, ha demostrat caràcter i saber trencar amb les formes més innobles del relativisme moral. Cospedal en el seu moment va obrir la capsa dels trons deixant al descobert l'antic tresorer del PP Luis Bárcenas i ara ha propiciat la caiguda de l'ambaixador Federico Trillo després de fer seu l'informe del Consell d'Estat sobre l'accident de l'avió Yak-42 i rebre les famílies. A principis de setmana, a la Cope, el vicesecretari general del PP Fernando Martínez Maíllo va ridiculitzar els que demanaven que Trillo fos apartat i va etzibar: «els fets ja han quedat clars. Què volen, que exiliem Trillo a l'illa de Perejil?». Doncs gairebé. Maíllo li vol la cadira de secretària general del PP a Cospedal i aquesta li ha enviat un encàrrec sense miraments. Rajoy, com sempre, s'ha apuntat al capdavant del corrent majoritari i ha passat de negar cap inconvenient en la posició de Trillo com a ambaixador a donar llum verd al seu relleu exprés. Per a més inri, allò que precipita el final és un informe del Consell d'Estat, del qual Trillo és lletrat. El Consell d'Estat sempre serveix per a les operacions més sofisticades, una finezza italiana que ja no es dona molt a Madrid, lluny del soroll d'armadures del Tribunal Constitucional. A l'altra banda del telèfon sempre hi ha un vicepresident etern disposat a involucrar-se en les operacions més delicades: Landelino Lavilla. Ho han llegit bé, està viu i ben actiu.

Ni fent mèrits

Aquesta setmana hem sabut que el PP vol que el magistrat del Tribunal Constitucional Andrés Ollero en sigui el seu nou president. Ollero va ser durant 17 anys diputat del PP al Congrés, d'ideari ultraconservador o homòfob. Ningú li qüestiona els seus coneixements jurídics afilats, però tampoc les seves vinculacions amb una visió no consensual del pacte constitucional de 1978 avui ja trencat. La candidata que anhelava aquest lloc era la magistrada Encarna Roca, eminent civilista i defensora del dret civil català, que va ser proposada candidata conjuntament pels grups socialistes i català. Jo mateix li vaig fer la trucada per formalitzar la proposta. S'ha empassat sentències com les de la declaració d'inconstitucionalitat de la prohibició de les curses de toros a Catalunya o la reforma del tribunal per convertir-lo en un tribunal d'ordre públic. Però ni això. Si acaronava ser part dels llums i colors de l'operació diàleg, ha de saber que cap català ha estat president d'Espanya des de 1873 i que cap català ha estat mai president del Tribunal Constitucional. Amb les coses del menjar no s'hi juga.