12 de juliol de 2017
12.07.2017
Diari de Girona

L'impagament de subvencions deixa els centres especials de treball en situació límit

La Generalitat ha publicat una primera convocatòria d'ajuts a principis de juliol i deixa un segon bloc per al setembre. Les empreses que contracten persones amb discapacitat alerten de greus problemes per pagar les nòmines i cobrir les despeses

12.07.2017 | 00:50
L'aparcament que el centre especial de treball Tadifi gestiona a l'hospital Josep Trueta de Girona.

Els centres especials de treball, empreses que ofereixen feina remunerada a persones amb discapacitat i que en garanteixen la integració laboral, es troben en una situació econòmica límit perquè aquest 2017 encara no han rebut les subvencions per als seus treballadors. Des del gener, i tal com marca la Llei general de les Persones amb Discapacitat, haurien d'haver cobrat el 50% del salari mínim interprofessional.

La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (Fecetc) ha denunciat l'impagament dels ajuts i les dificultats que això els provoca ja que, segons va lamentar el seu director-gerent, Miquel Vidal, «cap entitat bancària ens dona préstecs i ens hem de finançar amb recursos propis». Vidal va informar que algun centre no ha pogut assumir la paga d'estiu i que tots fan grans esforços per cobrir les despeses. El president de l'associació gironina Mifas, Albert Carbonell, va revalidar la queixa de la federació i va alertar que els diners impagats són per a les nòmines, per la qual cosa «molts centres especials de treball tenim greus tensions de tresoreria».

Tant la Fecetc com Mifas van atribuir la situació al propòsit de la Generalitat de retallar les aportacions a una part del col·lectiu de la discapacitat; mentre que el director general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa, Josep Vidal, en va culpar la negativa de les federacions a arribar a un consens per a un temps transitori de 2 anys. «El Govern volia que arribessin a un acord majoritari sobre com distribuir els ajuts, però no ho han fet. Creiem que tothom ha de rebre un ajut mínim, i més els que tenen més dificultats», va dir.

Quan l'habitual és fer-ho al maig, no ha estat fins a principis de juliol que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha publicat una convocatòria d'ajuts que, segons va concretar el director general, arribarà a prop de 10.000 dels 15.115 treballadors contractats pels centres especials de treball a tot Catalunya: els que tenen un grau de discapacitat física del 65%, intel·lectual o malaltia mental. Per als 5.000 que han quedat fora, Josep Vidal va dir que es publicarà al setembre.

Oposició a reduir aportacions

Aquest és el principal motiu de discrepància amb el sector. La Fecetc –a la que Treball va acusar, especialment, de bloquejar l'acord– va qüestionar que «prioritzin els ajuts a persones amb discapacitat amb especials dificultats d'inserció» i «discriminen» els de discapacitat física i sensorial amb graus inferiors. Carbonell va acusar la Generalitat de voler «retallar al 25%» les subvencions a aquest últim grup i va dir que «totes les federacions rebutgen posar topall».

Davant les crítiques, el director general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa va destacar que els ajuts que s'acaben de fer públics estan dotats amb 45 milions. Una quantitat que, va afirmar, «en alguns casos pagarà el 80% de les subvencions que els tocaria al cap de l'any». Josep Vidal també va apuntar que les entitats que ho necessitin poden recórrer a l'Institut Català de Finances.

D'altra banda, va afirmar que «l'Estat hauria de cobrir aquestes línies de suport» i que «som l'única comunitat autònoma que posem diners de fons propi per complementar les seves ajudes». Als 45 milions de l'Estat, va dir que la Generalitat n'hi afegeix 35. Des dels centres especials de treball reclamen els més de 60 milions transferits per l'Estat, però Josep Vidal va matisar que no tots són per a aquest col·lectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook