Els responsables de l'Estudi d'Experimentació Amid Cero9 de Madrid, Efrén García Grinda (Madrid, 1969) i Cristina Díaz Moreno (Madrid, 1971) van explicar que ara l'arquitectura va més enllà del concepte de construcció d'edificis. Els professors a Harvard i Princentone i a l'Architectural Association School of Architecture de Londres van fer una conferència ahir al vespre en el context del workshop de RCR arquitectes. Van explicar que la imaginació i la innovació han entrat en la disciplina.

Segons va dir Efrén Garcia, el que primer cal entendre és que l'arquitectura és per a la gent. Segons ell, l'arquitectura en si mateixa no és res més que un receptacle buit. Va considerar: «En primer lloc, l'arquitectura ha de considerar els habitants. Per tant l'arquitectura s'ha de relacionar amb les persones, les seves activitats i la seva cultura». Va explicar que prioritzar les persones és una consideració molt òbvia, però en moltes aproximacions de l'arquitectura no es dona, perquè se la considera un art visual o funcional.

Ahir van exposar les seves experiències en projectes com el Palau del Cirerer en Flor, al Valle del Jerte (Extremadura), o la rehabilitació de la seu de la Fundació Francisco Giner de los Rios, antiga seu de la Institució de la Lliure Ensenyança, a Madrid.

Sobre el Palau del Cirerer van explicar que és arquitectura vinculada al paisatge molt similar als treballs de RCR arquitectes.

Respecte a la rehabilitació de la seu de la Fundació Francisco Giner de los Ríos van explicar que el fundador, Giner de los Ríos, entenia que l'ensenyança era l'única manera de modernitzar el país del seu temps (segle XIX) ancorat en les relacions entre l'Església i l'estat.

Va explicar que en l'època franquista la Institució de la Lliure Ensenyança va ser espoliada i la seva seu abandonada. Amb la democràcia, la fundació dedicada al fundador va voler recuperar l'edifici i els va encarregar el projecte.

Ells van voler construir un lloc, en el qual la pedagogia i l'ensenyança fossin el centre i alhora recuperar el que s'havia perdut en tants anys d'abandonament.

Per això, van fer que la peça fonamental de l'edifici fos el jardí. Ho van fer així, perquè Giner de los Ríos entenia que una tarda d'ensenyaments al camp equival a una setmana de classe.