La sÍntesi convergent

Just aquesta setmana que iniciem farà 43 anys que es va fundar Convergència Democràtica de Catalunya. Un partit ja històric en el nostre país. I un partit que es presenta a les eleccions del proper 21 de desembre, encara que alguns no ho han percebut. Junts per Catalunya és el nom electoral d'una coalició electoral entre el Partit Demòcrata (PDeCAT) i Convergència Democràtica de Catalunya.

Fa 43 anys Convergència va ser fundada a Montserrat encertant sobretot en el nom: una convergència, una síntesi, de l'espai central del món nacionalista. Posteriorment es va fusionar amb Esquerra Democràtica de Catalunya, de Ramon Trias Fargas. En els anys 80 del segle passat CDC va fer el salt a la majoria absoluta de 1984 integrant antics alcaldes i regidors de l'extinta UCD. Va ser tan criticada com posteriorment valorada la incorporació de Josep Gomis, alcalde de Montblanc, president de la Diputació de Tarragona i excel·lent conseller i delegat del Govern a Madrid.

Amb els anys, CDC va incorporar fins a tres escissions d'Esquerra Republicana de Catalunya: Esquerra Catalana de Joan Hortalà i Joan Sabanza, el Partit per la Independència d' Àngel Colom i Joan Bosc i Reagrupament de Joan Carretero. El juliol de l'any 2016 naixia el Partit Demòcrata (PDeCAT) sobre les bases de Convergència i fins amb un 20% d'associats nous que no havien militat mai en el partit precedent. Era sobretot una obertura a sectors joves, dones i estudiants universitaris.

Ara el Partit Demòcrata i CDC es presenten a les eleccions del 21 de desembre amb una nova i gran obertura a la societat. Algunes cròniques parlen de «molts independents i una presència afeblida del partit». Que no s'equivoquin, la síntesi convergent sempre s'ha fet anant a sumar els sectors més dinàmics de la societat. Per això, en els anys 80 del segle passat van anar a buscar el doctor Selga de Manresa o a l'empresari botifarraire Ramon Sala, de Castellfollit de la Roca. I en Jaume Casademont de Bescanó. Un partit nascut de la societat que palpitava en cada moment.

Avui la síntesi convergent passa per molts anomenats independents que en qüestió de poques setmanes es veurà que són persones de proximitat i treball de fa temps amb CDC i el PDeCAT. No vull deixar de recordar tots els diputats de la legislatura que s'ha acabat. Tots ells han arriscat molt en termes judicials en diverses votacions. Per mi, molts d'ells es mereixien repetir. Però les llistes s'han fet en unes circumstàncies excepcionals. Com també mereixien formar part de les llistes electorals molts dels que es van presentar a les eleccions primàries i van guanyar.

La vida és llarga i les noves oportunitats són a tocar. El PDeCAT-CDC sota el nom de Junts per Catalunya ha fet la nova alquímia convergent, el que algú ha definit com el gen convergent, perseverant en la seva capacitat d'actualitzar-se, de fer un aggiornamento. Avui el PDeCAT-CDC està en condicions de guanyar les pròximes eleccions i quedar-se en el centre del tauler polític.

El 155

El Govern de l'Estat que ha fet una intervenció integral del govern de la Generalitat acaba de nomenar un nou director general de centres concertats. És el primer cop que el Govern central posa la grapa en el model educatiu català, mentre a Madrid es va comprant el discurs de «l'adoctrinament a les escoles». No fa res més que aprofundir en la clivella emocional. Tenim molts motius per derrotar els favorables de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Per mi, el que tinc més a flor de pell és cada cop que veig un intent de desprestigi del sistema educatiu català, veritable tresor de la nostra cohesió social.

Eleccions a Itàlia

Itàlia, excepcionalment, haurà complert fins a l'últim segon una legislatura completa de cinc any. Tenen eleccions per al pròxim mes de març o abril. I el sistema de partits polítics s'està revolucionant.

El governant Partit Democràtic de Mateo Renzi està en crisi i alguns qüestionen que el cap de cartell sigui el mateix Renzi i aposten pel primer ministre Paolo Gentilone, que havia de ser un primer ministre provisional i que ja està a punt de complir un any en el càrrec. Mentrestant Forza Italia reneix en les enquestes i pot guanyar les eleccions amb una obertura al centre -Aliança Liberal i Autonomista, ALA, de la meva amiga Adele Gambaro- i mirant de reüll el soci incòmode de la Lega Norte -que guanya referèndums a la Llombardia però sobretot al Vèneto.

L'altra gran opció electoral serà el Moviment 5 Estrelles, que es presentarà sense cap partit coaligat, la qual cosa el pot perjudicar després de l'aprovació de la nova llei electoral. França, Itàlia... Qui diu que el paisatge dels partits no es posa al dia?

Sembla que aquesta tendència també ha arribat a casa nostra.

CORVE

He anat a la festa patronal de la patronal dels venedors de vehicles i els garatges de les comarques gironines. He parlat amb els homes i dones que venen cotxes i els reparen. He tornat a aquella bona pràctica convergent d'anar a parar l'orella i ser a prop de la societat. Diuen que el negoci els va bé.

Que la vida és més senzilla del que diuen els polítics últimament. I de cor, és clar, estan en la defensa de les institucions catalanes. Tot ha canviat molt, però no tant.