Investigadors catalans han desenvolupat un model per estudiar l'hemofilia B, un trastorn hereditari en la coagulació de la sang que va afectar les famílies reials europees durant el segle XIX i principis del segle XX. Els grups de recerca en Teràpia Gènica i Cel·lular i el de Diagnòstic i Teràpia Molecular -també vinculat al Banc de Sang i Teixits- del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han aconseguit modelitzar per primera vegada l'hemofília B utilitzant la tecnologia de les cèl·lules mare amb pluripotència induïda (iPSCs).

D'aquesta manera, han aclarit alguns detalls d'aquesta malaltia que va afectar un elevat nombre de descendents de la reina Victòria d'Anglaterra, i que per aquest motiu també s'ha anomenat Malaltia Reial, i que van patir les famílies reials europees fins a la meitat de segle XX.

Els detalls de la malaltia eren un absolut misteri fins fa pocs anys atès que el darrer descendent afectat, el príncep Waldemar de Prússia, va morir el 1945 als 56 anys, i es desconeixia si es tractava d'una hemofília A o B, ni la seva gravetat.

De fet, sempre ha estat un motiu de debat per als historiadors si la relativament alta longevitat dels afectats era deguda a les millors condicions de vida de la reialesa en una època en què no hi havia cap tractament efectiu, o si es tractava d'una hemofília moderada.

En estudis previs realitzats a Rússia, a partir de l'ADN extret dels ossos dels membres de la família Romanov, els darrers tsars afusellats el 1918, es va aconseguir identificar la mutació que originava la forma d'hemofília que afectava les cases reials.

En concret, la mutació es va trobar en el gen del factor IX (FIX) de la coagulació i consistia en el canvi d'un nucleòtid -una única lletra de la seqüència de l'ADN- en una regió no codificant, i es predeia que la malaltia seria greu perquè alterava completament el patró d'empalmament en el procés d'eliminació dels fragments no codificants (introns) quan es forma l'ARN madur.

Ara, l'equip del VHIR coordinat pel doctor Jordi Barquinero, juntament amb un grup del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i uns altres dos grups de França i Itàlia, ha estat capaç de crear un model cel·lular fisiològic de la Malaltia Reial que ha permès estudiar l'expressió del gen del FIX a nivell de l'ARN.

Els investigadors treballaven amb pacients hemofílics amb mutacions que només es podien estudiar a l'ARN i van trobar que un d'ells tenia la mateixa mutació que les famílies reials sense estar-hi emparentat. Per l'estudi es va partir d'una petita biòpsia de pell tant del pacient com de la seva mare, que és portadora de la mutació.

D'altra banda, la publicació també ha aportat pistes que podrien ajudar a explicar l'aparent discrepància entre la severitat de la malaltia i la longevitat observada en alguns membres afectats de les famílies reials, en demostrar que malgrat la presència de la mutació, en les cèl·lules del fetge es genera una petita proporció d'ARN missatger del FIX absolutament normal.

En aquest tipus de mutacions s'ha descrit que la maquinària cel·lular de l' splicing pot funcionar de forma molt diferent en diferents persones, de manera que una mateixa mutació pot resultar en una malaltia més o menys greu, fet que també seria aplicable als afectats de la Malaltia Reial.

I és que la severitat dels símptomes és variable i normalment les formes més greus es detecten en els primers mesos de vida. El sagnat és la característica més important d'aquest trastorn de la coagulació.