25 de gener de 2018
25.01.2018

Les alienacions republicanes

Una sectorial de l'ANC enumera les propietats de l'Estat a Girona que haurien de passar a mans de la «nova república»

26.01.2018 | 07:11
L´aeroport de Girona-Costa Brava figura en l´inventari dels arquitectes independentistes.

Les seves «opinions i els posicionaments» no fixen càtedra i, per tant, «no necessàriament» expressen l'opinió oficial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ahir rebia la visita d'agents de la Guàrdia Civil que van fer una còpia dels correus electrònics de l'expresident de l'entitat, Jordi Sánchez: amb l'inseparable epítet «per la independència», existeixen diverses «sectorials» al si de l'Assemblea, organitzacions específiques que concentren l'activitat en àmbits molt determinats.

Funciona, per exemple, la sectorial dels Esportistes (per la independència); la de Mosssos d'Esquadra i la de Guàrdies Urbans (per la independència); la de Veïns, la de Sardanes i fins i tot la de Francmaçons (totes per la independència). I també hi ha la sectorial d'Arquictectura, Edificació i Territori (per la independència, per descomptat) que, com la resta, tenia –de fet, té– un pla per la «República Catalana», que en aquest cas parteix de la idea que «un nou estat ens permetrà [sic] grans oportunitats de millora en àmbits com la política d'habitatge, l'eficiència i transparència en la contractació pública d'obres i serveis (...)» i un interminable etcètera.

De Radio Liberty a l'aeroport

Una de les tasques essencials dels arquitectes (en sentit literal) de la nova república ha consistit en l'elaboració d'un extens inventari de propietats de l'Estat susceptibles de ser alienades o expropiades el dia que arribi –si és que mai arriba més enllà de proclamacions retòriques com la del 27-O– l'anhelada secessió. La llista també inclou equipaments, infraestructures i finques de titularitat estatal situades a la província de Girona, com «l'antic centre emissor de Radio Liberty» de Pals, cedit en règim de concessió a la Fundació Mar perquè el converteixi en un centre de conservació de la biosfera, o l'aeroport de Girona-Costa Brava, a Vilobí d'Onyar.

A Girona capital, la sectorial de l'ANC identifica 12 propietats que passarien del vell al nou estat, entre les quals s'hi compten l'estació de ferrocarril de mercaderies (els arquitectes de l'ANC s'obliden la de l'AVE); les seus antiga i actual de la Subdelegació del Govern (ambdues situades a la Gran Via de Jaume I); la comissaria de la Policia Nacional de Pedret; la Comandància de la Guàrdia Civil d'Emili Grahit; l'oficina principal de Correus del carrer Ramon Folch i la Biblioteca Provincial, que es troba al carrer Emili Grahit i que duu el nom del periodista, escriptor, historiador i polític i Carles Rahola, afussellat el 1939 per les tropes del dictador Franco.

D'Estat a Estat successor

Igualment passarien a mans republicanes, en virtut del punt primer de l'article 15 de la Convenció de Viena (en cas d'«indepèndencia recent», els «béns d'Estat immobles de l'Estat predecessor situats en el territori al qual afecti la successió d'Estats passaran a l'Estat successor), els fars del cap de Creus i de cala Nans, a Cadaqués; de s'Aranella, al Port de la Selva; de Sant Sebastià, a Palafrugell, i de Tossa de Mar, per exemple. O l'antiga base militar del Pení, a Roses; o l'imponent castell de Sant Ferran de Figueres, a finals del mes de setembre passat, a pocs dies del referèndum de l'1-O, sense oblidar la base de Sant Climent Sescebes, que acull el Regiment d'Infanteria Arapiles 62, amb 375 anys d'història.

També passarien a engruixir la cartera de propietats de la «República Catalana» el castell de Púbol, a la Pera, on hi ha enterrada Gala Dalí, i la Casa-Museu de Portlligat, a Cadaqués (del Teatre-Museu de Figueres, l'altre vèrtex del Triangle Dalinià, no en parlen), juntament amb l'antiga duana de la la carretera N-II, a la Jonquera, i la del Pertús. El pla hi era; de fet, hi és.

De la mateixa manera que la sectorial francmaçona de l'Assemblea no renuncia en la persecució de « la quimera de la llibertat, del lliure albir de la persona humana en cada moment i en cada circumstància històrica de la seva existència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema