18 de febrer de 2018
18.02.2018

Ser solidari a més de 8.000 quilòmetres

Vint-i-set gironines apadrinen nens a Hondures per permetre la seva escolarització i una millora de les seves condicions de vida

22.02.2018 | 00:07
Ser solidari a més de 8.000 quilòmetres

La Tatiana Figueroa és una noia de 27 anys com qualsevol altra, treballa dur com molta gent de la seva edat per tenir un futur millor i dedica part del seu temps d´oci a consultar les xarxes socials. El que fa que ella marqui la diferència és que s´ha convertit en l´única responsable que en José, un nen de 7 anys que viu a més de 8.000 quilòmetres, pugui estudiar per intentar sortir de l´absoluta pobresa en la qual viu a Hondures. Precisament gràcies a les xarxes socials, la Tatiana –que també és hondurenya de naixement, tot i que assegura sentir-se també molt catalana pel fet que va arribar a Figueres fa 17 anys– va conèixer la tasca que realitza Manos que Ayudan Talanga, una associació que promou l´apadrinament de nens per permetre la seva escolarització i una millora de la seves condicions de vida.

Aquesta associació opera a Cantaranas i a Talanga, lloc de naixement de la Tatiana, d´en José i d´una important part dels més de 30.000 hondurenys que viuen a la demarcació de Girona. De la mateixa forma que 26 persones més a la província, la jove paga 20 euros al mes per ajudar a l´escolarització del nen que ha apadrinat, uns diners que sap que són ben gastats perquè l´associació li envia rebuts de cada despesa i fotografies de l´evolució del nen que ha decidit ajudar. Cal dir que en aquesta associació es pot escollir el nen al qual es vol ajudar tenint en compte els informes de la situació en la qual es troben els menors i les seves famílies. La Tatiana va decidir ajudar en José per la seva delicadíssima situació, ja que viu amb els seus avis, ja grans i cansats, després que la seva mare l´abandonés. Del pare no es coneix la identitat.

Quan només feia quatre mesos que havia començat la col·laboració amb aquesta associació, Tatiana va decidir juntament amb la seva família que tornaria al seu lloc d´origen 17 anys després, i que a més aprofitaria per conèixer el seu apadrinat. «Quan vam arribar diverses persones, el nen m´estava esperant i em va reconèixer de seguida, és com si tinguéssim una connexió especial», assegura la jove solidària, que no pot evitar emocionar-se en recordar la il·lusió als ulls de José quan li ensenyava les coses que ella li havia enviat fa setmanes, que gairebé no havia volgut utilitzar perquè ella les veiés en el millor estat possible a la seva arribada. «Em van regalar pinyes i blat de moro les tres vegades que els vaig anar a visitar», explica, destacant que tot i la seva delicada situació econòmica, la família del nen volia regalar-li alguna cosa.

Tatiana, que al principi de la seva col·laboració no va poder evitar mostrar-se escèptica i desconfiar una mica, assegura ara que l´«associació és molt seriosa, m´informen de tot el que fa el nen i m´envien els rebuts, tot és molt transparent i s´han guanyat la meva confiança». En aquest sentit, afegeix que «cal deixar la desconfiança enrere perquè aquests nens realment necessiten ajuda, alguns d´ells tenen deu anys i no saben llegir ni escriure, i altres no havien tingut mai unes sabates», tot detacant que «en comptes de gastar els 20 euros en qualsevol cosa que realment no necessites, pots dedicar-los a ajudar a escolaritzar un nen».

Altres tipus d´ajuda

Tatiana destaca que Manos que Ayudan Talanga també permet un altre tipus d´ajuda no eminentment monetària, ja que una empresa de transports col·laboradora s´encarrega de portar a Hondures sense cap cost per a la persona solidària roba, joguines o material escolar que puguin ser d´utilitat als nens o a les seves famílies. Paral·lelament, diversos negocis de la ciutat de Girona han col·locat guardioles solidàries per col·laborar puntualment amb l´associació o venen pots amb el famòs i deliciòs encurtido típic del país centreamericà per 5 euros, quantitat que es dedica íntegrament a ajudar els nens.

Pel que fa a les seves sensacions en tornar al seu lloc de naixement 17 anys després, la Tatiana assegura que els primers dies ho va trobar tot molt diferent i li va resultar difícil, però amb el pas de les jornades es va començar a sentir com a casa i ja està pensant quan podrà tornar-hi. Com no pot ser d´una altra forma, tenint en compte la gran quantitat de talanguenys que hi ha a la demarcació de Girona, la jove es va trobar amb molta gent que té algun familiar o amic a la província i li feia preguntes sobre com és viu a la zona. Pel que fa a la situació en la qual es troba el seu país, admet que a determinades hores li feia por sortir al carrer i que sempre va anar acompanyada, així com també explica que a la seva localitat no s´estan produint manifestacions contra el president d´Hondures, Juan Orlando Hernández, que ha tingut una polèmica reelecció.

En tot cas, la Tatiana Figueroa defineix el seu viatge i el fet d´haver-se trobat amb el seu apadrinat com «l´experiència més meravellosa que he viscut mai» pel fet d´haver conegut un nen que, tot i que depèn completament d´ella, «em va donar l´abraçada més sincera i més desinteressada que he rebut mai».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook