El caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres condemnat per amenaçar de mort l'alcaldessa Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap, al·lega que el denunciant li té «animadversió» i que existeix un llarg historial de «problemàtiques» tant amb membres de l'Ajuntament com amb els comandaments del cos.
La defensa ha interposat un recurs contra la sentència del Jutjat Penal 1 de Figueres, que li va imposar una pena d'1 any i 3 mesos de presó al policia, un cop va considerar provat que el juny del 2015 ell havia trucat al cap de Recursos Humans de l'Ajuntament i, durant la conversa, li va dir que mataria l'alcaldessa. A més, va fer extensiva l'amenaça a altres comandaments del cos. En concret, a l'inspector, al sotsinspector i a un sergent de la Guàrdia Urbana.
Tot i que la sentència admetia que hi havia mala relació entre el denunciant i el caporal, considerava que el cap de Recursos Humans no tenia intenció de perjudicar el policia. La seva defensa, però, ho posa en dubte i considera que aquesta circumstància «no pot donar validesa» a l'únic testimoni contra el guàrdia urbà.
L'advocat, Jordi Colomer, argumenta que, entre les proves que considera que el jutjat no ha tingut suficientment en compte, hi ha un informe de la Direcció General de Relacions Laborals que conclou que existeixen «conductes hostils sistemàtiques» dels comandaments policials cap als agents, queixes presentades del caporal per denunciar la «manca d'actuació» de l'Ajuntament o un e-mail on demanava el cessament del cap de Recursos Humans.
Veritat «desvirtuada»
A més, al recurs també subratlla que el denunciant ha incorregut en nombroses contradiccions en les declaracions que ha fet i que això «desvirtua la veracitat» de l'acusació. La defensa també posa el focus en el fet que, tan bon punt el van denunciar, va ser el mateix policia qui va entregar «voluntàriament» les armes als Mossos d'Esquadra «desapareixent així el perill que se sustentava i posant en dubte la denúncia». La defensa demana l'absolució del caporal.
