Fins a 31 polseres telemàtiques han fet posar els jutges gironins a maltractadors de la demarcació en els últims deu anys. Aquests aparells es van implementar a Espanya per primer cop l'any 2009 i a Girona, el cas que va encetar aquesta mesura a la província es va produir l'any 2010.
Des de llavors, els jutges han considerat necessari aplicar aquest dispositiu en alguns casos. Durant aquests primers quatre mesos de l'any 2018, encara n'hi ha cinc d'actius a la demarcació. És a dir, cinc maltractadors condemnats per violència masclista, amb una ordre d'allunyament i que el jutge ha ordenat que portin l'aparell permanentment en el turmell.
Els magistrats opten per aquesta eina habitualment en casos considerats d'alt risc per a les víctimes. Un cop els maltractadors tenen instal·lat l'aparell, són els Mossos d'EsquadraEvitant així, per exemple, que un maltractador s'apropi a menys de 500 metres de la víctima.
La polsera antimaltractament és un dispositiu electrònic que permet saber si un condemnat per violència masclista d'alt risc amb una ordre d'allunyament l'està complint.
Ara bé, per aquells maltractadors que es consideren d'alt risc, també hi ha l'opció com també preveu la llei d'utilitzar la tecnologia per evitar així que l'agressor no es comuniqui amb la seva víctima i no s'hi acosti, fixant una distància mínima. Tot està recollit en el Codi Penal.
El 2010, el primer braçalet
A partir de l'any 2009 es van començar a aplicar aquests dispositius electrònics amb GPS, que consisteixen d'entrada en un braçalet que normalment es col·loca al turmell de l'agressor i que emet un senyal. A Girona el primer no es va posar fins al 2010.
Aquest senyal que emet el braçalet el recull un altre aparell, que també ha de portar sempre el condemnat per maltractaments a sobre i que és com un telèfon mòbil. I finalment, la víctima també ha de portar un altre aparell que permet recollir el senyal dels dos aparells de maltractador.
A partir d'aquí, es controla durant tot el dia l'agressor i la víctima. Una central de comunicacions dels cossos de seguretat és qui dona d'alta el sistema i llavors són els Mossos d'Esquadra els que controlen que la mesura d'allunyament es compleixi.
La polsera també és objecte de l'ira dels condemnats i per això hi ha casos en què els qui la porten la volen destrossar i inutilitzar. Ràpidament això també provoca una alerta.
El 2017, l'any amb més actius
A la demarcació de Girona l'ús d'aquests braçalets ha anat a més fins arribar als 31 en total. L'any en el qual n'hi ha hagut més en actiu és el 2017, amb vuit. Cal destacar que enguany ja n'hi ha cinc. Aquestes dades, que són públiques, pertanyen a les estadístiques sobre violència masclista que publica el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat entre els anys 2009 i 2018.
