02 de juliol de 2018
02.07.2018

Garantir la diversitat religiosa també als cementiris

La Generalitat calcula que, en els darrers anys, cada cop hi haurà més peticions per fer enterraments musulmans als cementiris de Catalunya · I no només això, sinó que altres confessions també poden fer les seves pròpies peticions · Per aquest motiu, la direcció general d'Afers Religiosos ha editat una guia que dona directrius als ajuntaments sobre com garantir la diversitat religiosa als cementiris

03.07.2018 | 07:04
A l´esquerra, l´àrea del cementiri de Sant Feliu de Guíxols reservada als difunts musulmans. A la dreta, una tomba musulmana al cementiri de Calonge (imatge d´arxiu).

En els propers anys, les sol·licituds per a disposar de parcel·les islàmiques als cementiris catalans creixeran de forma notable. Aquesta és la previsió de la Generalitat, ja que la comunitat musulmana a Catalunya se situa actualment al voltant de les 500.000 persones i s'ha convertit en la primera minoria religiosa del país. Durant els darrers anys, la comunitat musulmana, que en bona part té el seu origen en la immigració, ha optat majoritàriament per repatriar els seus difunts als seus països d'origen. Tanmateix, a mesura que aquesta comunitat ha anat arrelant i que el nombre de musulmans nascuts a Catalunya ha augmentat, l'opció de la repatriació deixa de tenir sentit i es preveu que cada cop hi hagi més peticions per a fer enterraments musulmans als cementiris de Catalunya. A Catalunya, a més, conviuen un total de tretze confessions religioses, algunes de les quals tenen les seves pròpies especificitats a l'hora d'enterrar els seus difunts. És per això que la Direcció General d'Afers Religosos ha editat la Guia per al repecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya, que vol ajudar les administracions -sobretot els ajuntaments, que són els que tenen responsabilitat sobre la gestió dels cementiris- a gestionar aquesta diversitat. I és que, legalment, el marc jurídic tant català com espanyol reconeix el dret a la llibertat religiosa de ciutadans i comunitats, que inclou el dret a una sepultura digna.

Recomancions generals

Com a principi general, la guia estableix que cal respectar les creences i les pràctiques religioses entorn de l'àmbit funerari sense entrar en discussions per raó de les conviccions de cadascú. Per garantir-ho, diu que l'administració ha de conèixer i preveure les demandes que poden fer les diferents confessions i comunitats religioses tant en el present com en el futur. Per això, indica que cal fer una anàlisi periòdica de la capacitat que tenen els cementiris municipals per atendre aquestes demandes i, si s'escau, prendre les mesures per donar-hi resposta. També recomana que tot el personal que treballa en la gestió de cementiris conegui els drets de les confessions religioses en aquest àmbit, i que a cada consistori hi hagi un responsable permanent encarregat de vetllar pel respecte a la diversitat religiosa que pugui actuar d'interlocutor amb els representants de les diferents confessions.

Com s'han de crear parcel·les confessionals a l'interior dels cementiris?

La legislació reconeix específicament a les comunitats musulmanes i jueves el dret a tenir parcel·les reservades per als seus fidels als cementiris municipals, tot i que els ajuntaments també poden rebre peticions d'altres confessions. Malgrat que la llei preveu la possibilitat de crear cementiris separats per a cada confessió, i que les comunitats religioses puguin impulsar-los si ho consideren oportú, la Generalitat recomana integrar les parcel·les per a les diferents confessions en els cementiris municipals que ja existeixen actualment. A les comarques o les zones on hi hagi una demanda creixent, es pot valorar també la possibilitat de crear parcel·les d'àmbit supralocal que podrien ser gestionades de forma conjunta. És convenient, afegeix la guia, que la creació d'una parcel·la es faci després que una confessió religiosa local l'hagi demanat expressament, tot i que això no treu que els consistoris hagin de tenir una previsió i avaluar quin ús se'n farà a mitjà termini. Per aconseguir-ho, proposa que es faci un estudi local sobre la implantació i les pràctiques funeràries de la comunitat que hagi fet la petició, per determinar si realment existeix la necessitat de crear la parcel·la i determinar-ne les dimensions. De la mateixa manera, recomana que l'Ajuntament i la comunitat religiosa signin un conveni on es recullin les condicions de creació i ús de la parcel·la.

Com han de ser aquestes parcel·les?

Algunes tradicions religoses estableixen una orientació específica de les sepultures: per exemple, d'acord amb la tradició islàmica, les tombes han d'estar orientades a la Meca; segons la fe Bahá'hí, cap a la zona de Haifa, i alguns grups jueus desitgen orientar les seves tombes cap a Jerusalem. Per això, quan es creïn aquestes parcel·les confessionals, la guia estableix que cal adoptar mesures per tal que les tombes puguin estar orientades d'acord amb els perceptes propis de cada confessió. D'altra banda, algunes comunitats religioses poden demanar que s'habilitin accessos exclusius i directes des de l'exterior a les seves parcel·les, però en aquest cas la Generalitat recomana que no es permeti. En altres casos, les tradicions religioses demanen que les seves parcel·les confessionals tinguin una certa separació de la resta de tombes, ja que es tracta d'un requisit important per donar validesa a l'espai destinat als seus difunts. En aquest cas, la guia recomana que s'instal·li una separació vegetal, d'arbustos o altres plantes, que no creï cap ruptura dins del cementiri ni una segregació severa. També recomana atendre les peticions per construir tombes d'acord amb els perceptes religiosos de cada comunitat, sempre que ho permeti la legislació vigent i que la petició sigui objectivament raonable. En tot cas, atès que les tombes són una opció que té més cost i que suposa una major ocupació d'espai que l'enterrament en nínxols, caldrà dialogar amb la comunitat religiosa per valorar si es poden trobar solucionar alternatives, com ara la construcció de nínxols externs convenientment orientats o tombes integrades per diversos nínxols subterranis. A més, l'Ajuntament haurà d'advertir a la comunitat religiosa dels possibles sobrecostos que pot comportar la construcció d'aquestes tombes, i deixar clar que aquest cost extra haurà de ser assumit per les persones que n'acabin contractant l'ús.

Com s'han de gestionar les parcel·les?

Actualment, a Catalunya, hi ha tres maneres diferents de gestionar una parcel·la: en alguns casos, l'Ajuntament ha cedit la gestió del terreny i del manteniment de les tombes a una comunitat religiosa; en d'altres, és el propi consistori qui gestiona tant el terreny com les tombes, i finalment hi ha casos en què la comunitat religiosa gestiona les tombes i l'Ajuntament s'encarrega del terreny. Segons la guia de la Generalitat, encarregar la gestió del terreny i les tombes a una comunitat religiosa pot suposar una major acceptació per part d'aquest col·lectiu, però pot implicar que aquesta acabi decidint qui té accés i qui no a la parcel·la sense que l'Ajuntament pugui controlar quins paràmetres fa servir per decidir-ho. Per això, recomana que les parcel·les confessionals estiguin gestionades íntegrament per l'administració, coordinant-se amb les entitats religioses quan sigui necessari per tal d'evitar reticències.

Es poden fer enterraments sense fèretre?

Diverses tradicions religioses estableixen que els seus membres s'han d'enterrar directament a terra. La llei catalana en matèria de política sanitària, però, prohibeix aquesta pràctica, i per tant no és possible atendre aquesta demanda: qualsevol enterrament que es faci a Catalunya ha de ser amb fèretre.

Es poden exhumar forçosament els cadàvers?

Una pràctica habitual als cementiris de Catalunya és que, passats uns anys, quan és necessari, es puguin exhumar els cadàvers i dipositar els ossos en l'ossera del cementiri. Algunes tradicions religioses, tanmateix, no accepten que els seus morts puguin ser exhumats, de manera que poden demanar que les sepultures es concedeixin a perpetuïtat. A Catalunya, però, aquesta és una petició difícil d'assumir degut a l'escassetat d'espai. Per això, cal parlar amb la comunitat religiosa corresponent per intentar arribar a un acord. Una opció, per exemple, seria habilitar osseres exclusives per a determinades confessions i reutilitzar les sepultures per part d'altres membres de la mateixa tradició, d'acord amb les comunitats religioses locals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema