L'Ajuntament d'Olot, fa poc, va aprofitar un pla ocupacional per detectar habitatges dedicats al lloguer El beneficiari del treball va detectar 21 habitatges per al lloguer turístic només en l'únic portal web on va fer la investigació. L'Ajuntament ha enviat una carta als propietaris perquè regularitzin l'activitat dels habitatges que ofereixen. Un 30% dels pisos il·legals oferits estan al barri vell i un altre 50% en dos barris.

La inspecció va ser exposada, en el darrer ple, pel regidor de Promoció Municipal, Estanis Vayreda (PDeCAT-DC). Vayreda va explicar que a Olot hi ha 59 habitatges d'ús turístic registrats i que en tota la Garrotxa n'hi ha 173. Pel que fa als no declarats, de moment només en tenen constància dels 21 que va exposar.

«De fet, no ho podem saber perquè s'haurien d'analitzar els gairebé 30 portals de mediació que hi ha la xarxa», va exposar Vayreda. El regidor va aportar les informacions en el context de l'aprovació d'una moció referent a la regulació dels pisos d'ús turístic a Olot. La moció va ser presentada per la CUP i defensada pel regidor, Raül Massanella. La moció va tirar endavant amb l'abstenció del PDeCAT-DC i el vot favorable d'ERC, PSC, la CUP i OeC.

A partir de la moció, l'Ajuntament d'Olot crearà una taula de treball per analitzar entre tots els grups com aplicar mesures preventives contra la proliferació de pisos dedicats a activitats turístiques sense permisos.

Això no obstant, Estanis Vayreda va precisar que l'Ajuntament no destinarà recursos extres a detectar pisos turístics il·legals i que romandrà a l'espera d'un decret de la Generalitat destinat a regular els pisos turístics.

La moció aprovada contempla la creació d'un registre de pisos turístics que abasti tant els que tinguin llicència municipal com els que no i que el registre estigui fet a partir de plataformes per a la mediació d'Internet. També demana la identificació dels pisos d'ús turístic amb una placa a la façana de l'immoble i la regulació del nombre de pisos per poder controlar l'impacte en el lloguer convencional i en la vida dels veïns.

La moció va crear un fort debat. El portaveu de l'equip de govern en el tema, Estanis Vayreda, va valorar que els pisos turístics, de moment, no han creat cap problema a Olot. Així doncs, segons ell, no cal que Olot es converteixi en abanderada per a la resolució d'un problema que afecta ciutats com Barcelona o Girona.

En aquest sentit van explicar que «per poder disposar de les dades dels propietaris hauríem de contractar o pagar algun habitatge i així saber qui és el propietari i a quin lloc està». Segons ells, per a aquesta feina Barcelona té dedicats 30 inspectors, però Olot no té recursos per dedicar-n'hi cap.

Massanella va recordar que la moció té caràcter preventiu. També va posar sobre la taula que la idea de la CUP no és la d'anar en contra dels habitatges d'ús turístic destinats a la millora econòmica de les famílies, sempre que estiguin declarats. Va afirmar que la moció va en contra dels fons d'inversió dedicats a l'especulació immobiliària.

També va valorar que el turisme és un sector amb un creixement continuat a Olot. Va exposar que l'Oficina de Turisme el 2017 va atendre 24.146 persones, cosa que representa un increment del 14% en 3 anys. També va alertar de puntes de visitants que coincideixen amb les Festes del Tura, els ponts de la tardor, i els grans festivals i fires: el Sismògraf, el MOT, el Lluernia, el de cant coral, la festa de la robòtica i la fira Orígens.

Xavier Garcia d'Olot en Comú va demanar un seguiment periòdic des de la taula d'habitatge dels pisos d'ús turístic. Josep Guix del PSC va afirmar estar d'acord amb la moció. «Ens agrada la música», va dir. Va recordar que de moment els pisos turístics no són un problema. Lluís Juncà (ERC) va anunciar la pròxima aparició d'un decret de la Generalitat amb una bona regulació per als pisos turístics.