Divuit entitats ecologistes han constituït aquest dissabte la plataforma SOS Costa Brava, una associació que té per objectiu lluitar contra, almenys, 21 procediments urbanístics del litoral gironí. El portaveu de l'associació, Sergi Nuss, assegura que "hi ha molts més projectes" que "estaven enterrats" i que l'administració permet que tornin a aflorar. "Nosaltres en diem urbanisme zombie", assenyala Nuss.

Des de SOS Costa Brava asseguren que molts d'aquestes construccions tenen el suport de "capital dubtós" que sovint ve de l'estranger. "Són uns diners que necessiten col·locar i veuen en el litoral gironí una oportunitat", ha lamentat el portaveu. La presentació s'ha celebrat a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura de Pals, i hi han assistit prop d'una setantena de persones.

Desqualificar el sòl urbanitzable i que no s'ha executat. Aquesta és la primera demanda de l'associació SOS Costa Brava que s'ha constituït aquest dissabte a Pals. La plataforma neix de la fusió de divuit entitats ecologistes, entre les quals n'hi ha de grans com La Iaeden i d'altres de locals com Salvem la Pineda d'en Gori de Palamós o Aturem la C-32 que treballa per evitar la construcció de l'allargament d'aquesta carretera entre Blanes i Lloret de Mar (Selva). El portaveu de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, ha deixat clar que lluitaran per "salvar" els 21 projectes urbanístics que ara mateix estan en marxa i que considera que són una "aberració" per a la demarcació.

Nuss ha explicat que la intenció és treballar en dos àmbits. D'una banda volen seguir portant als tribunals aquells projectes que consideren que "destrueixen el territori". "La voluntat és aconseguir que un jutge els pugui aturar provisionalment", explica el portaveu. A més, també volen que els promotors es vegin obligats a informar als compradors que aquella parcel·la depèn d'un procediment judicial. "D'aquesta manera aconseguim que s'ho repensin abans d'adquirir l'habitatge", assenyala Nuss.

Tribunals a banda, l'altre objectiu de SOS Costa Brava és batallar perquè la Generalitat prengui tretze mesures "que es podrien dur a terme immediatament" i que servirien per "posar fre a l'especulació urbanística". "Si continuem amb governs municipals que accepten mantenir els plans d'ordenació franquistes no anem bé", ha lamentat Nuss.

Entre les diferents mesures hi ha les d'aprovar mocions en favor de la conservació del territori, desqualificar el sol urbanitzable no executat, constituir un fons per adquirir terrenys amb valors naturals o la creació d'un conservatori del litoral català.

Per tot plegat SOS Costa Brava ha obert una pàgina web on qui vulgui pot adherisr-se al manifest i, a més, han engegat una campanya per recaptar els fons que necessiten per contractar advocats i tècnics i d'aquesta manera frenar "l'especulació" al litoral gironí.

Bones expectatives judicials

A l'acte hi ha participat la portaveu de La Iaeden, Marta Ball-llosera que ha reconegut que tenen bones expectatives en els diferents procediments judicials que hi ha en marxa. "Creiem que molts d'ells estan en sòl urbà i esperem que ens donin la raó", ha reblat.

Ball-llosera ha lamentat que els consistoris "no facin tot el que es pot" i ha recordat que hi ha diversos procediments que "semblava que acabarien amb grans indemnitzacions" i que al final la justícia ha resolt a favor de les entitats ecologistes.

Costa Brava, reserva de la biosfera

Des de SOS Costa Brava celebren que la Diputació de Girona i una setentena d'ajuntaments de la demarcació hagin impulsat la declaració de la Costa Brava com a reserva de la biosfera. De totes maneres, la plataforma considera que caldria afegir les tretze propostes que han presentat aquest dissabte durant la constitució de l'entitat.

A més, es queixen de "les contradiccions" que suposa voler declarar la Costa Brava reserva de la biosfera, mentre s'aproven nous projectes urbanístics arran de mar. "Com pot ser que Begur doni suport al mateix temps que vol construir 200 cases noves a Aiguafreda o com pot Palafrugell sumar-se a la declaració, mentre deixa fer quatre edificis nous a Cap Roig", ha reblat l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot.