Els psicòlegs i els centres especialitzats en el tractament d'addiccions, han advertit del perill que menors i joves adquireixin mals hàbits i, fins i tot pateixin problemes d'addicció, per l'ús de videojocs i dispositius tecnològics durant els mesos d'estiu.
La raó principal que es posa de manifest és bàsicament la disposició de més temps lliure dels joves per a l'accés a noves tecnologies com a mòbils, videojocs i xarxes socials, i a la menor vigilància i control per part dels pares que solen ser més permissius en aquesta època de l'any. Així ho ha indicat el director de l'Àrea de Noves Addiccions del grup Triora i psicòleg, Antonio Soto, qui ha aconsellat als pares «que programin un horari d'ús de jocs i dispositius en funció de l'edat dels seus fills, que utilitzin aplicacions de seguretat i protecció com a tallafocs i control parental, i que fomentin activitats d'oci i activitat física a l'aire lliure per evitar que els videojocs i els dispositius electrònics siguin la forma habitual d'ocupar el temps lliure». Alhora, l'expert ha explicat que el problema pren més rellevància com més menors són els nens i nenes, doncs com menys edat tenen més vulnerables són a continguts inadequats i més influenciables a adquirir hàbits poc saludables, que poden derivar en trastorns del son i problemes socials com ara la interrelació, entre d'altres.
El 6,4% aposta a jocs en línia
Segons les dades de l'última Enquesta sobre l'ús de drogues als ensenyaments secundaris a Espanya, publicada pel Ministeri de Sanitat el 2017, entorn del 21% dels estudiants que tenen entre 14 i 18 anys ja tenen un «ús compulsiu d'internet» i el 6,4% realitza apostes i consumeix jocs d'atzar en línia.
Els experts evidencien que aquesta no és encara «una addició consolidada, però reflecteix una realitat molt preocupant de cara a un futur immediat».
D'aquesta manera, Soto, que també és autor del llibre Las nuevas adicciones. ¿Qué son? ¿Cómo afrontarlas?, ha recomanat als pares que estiguin atents per detectar els senyals de perill dels seus fills, com ara ho són els canvis significatius en els hàbits quotidians, especialment els que fan referència al son, l'alimentació o l'excessiu sedentarisme.
Els senyals d'alerta
A més d'analitzar aquests comportaments més evidents, també cal estar atenta d'altres senyals d'alerta, per exemple els comportaments d'aïllament, la pèrdua d'interès per altres activitats o variacions freqüents de l'estat d'ànim, especialment si s'acompanyen de reaccions brusques o fins i tot agressives en posar-los límits en l'ús de mòbils o videojocs.
Soto ha aconsellat als pares que sol·licitin assistència professional per als seus fills quan comencin a detectar els primers símptomes d'alteracions. «No convé esperar que els casos es converteixin en greus per demanar orientació o ajuda terapèutica. La recuperació dels hàbits saludables a les fases inicials del problema resulta molt més senzilla i sol ser suficient amb un tractament ambulatori i un seguiment familiar per reconduir el problema», ha assenyalat el terapeuta.
«No obstant això, en el tractament de casos més avançats, joves o adults, també s'aconsegueixen bons resultats sempre que s'apliqui un tractament més complet, que de vegades requereix un ingrés terapèutic, i que se segueixin unes pautes de suport i control, imprescindibles per reprendre una vida normalitzada. En qualsevol cas, com més aviat s'intervingui millors resultats s'obtindran», ha subratllat Soto.
