02 de setembre de 2018
02.09.2018
Diari de Girona

Girona és una de les províncies de l'Estat que més metges exporta

L'Organització Mèdica Col·legial xifra en 198 els facultatius gironins que es van desplaçar a altres zones el 2017

01.09.2018 | 23:57
Girona és una de les províncies de l'Estat que més metges exporta

Girona és una de les províncies de l'Estat que més metges va exportar l'any passat a altres territoris. Gairebé 200 facultatius provinents de les comarques gironines es van traslladar per treballar en altres territoris durant el 2017, segons un estudi de l'Organització Mèdica Col·legial, l'entitat que agrupa els col·legis de metges de tot l'Estat. Segons un informe sobre la demografia mèdica, Girona és la sisena província de l'Estat que més metges va emetre cap a altres territoris, un 7,7% dels seus professionals, 198 metges.

Aquest rànquing de mobilitat geogràfica provincial de l'entitat està encapçalat per Lleida, que va exportar un 11,5% dels seus facultatius -233 professionals, en total- i Tarragona, que va veure com 331 dels seus doctors canviaven de Col·legi, el que suposa un 9,6% de tots els metges de la província.

Barcelona també forma part del top 10 de la llista, situant-se en vuitè lloc, amb un 7,2% de facultatius que van canviar de residència. La capital catalana va ser la província que més metges va emetre en termes absoluts -2.047 sanitaris-, seguida de Madrid, que es va quedar sense 1.355 professionals, el que representa un 3,6% del total.

I és que Catalunya és, juntament amb Madrid i Astúries, un dels territoris que més metges exporta i, la majoria dels professionals catalans que marxen canvien el col·legi d'origen per les Balears (el 17,6%) i el País Valencià (15,8%).

Per contra, Ceuta, Melilla, les Balears i la Rioja són, proporcionalment, les principals receptores de metges provinents d'altres territoris. Per exemple, en el cas de les illes, una quarta part dels professionals en actiu prové d'altres col·legis, la majoria de Catalunya (31,2%), Madrid (20,2%) i el País Valencià (10%).

El motiu, la formació


Segons l'estudi de l'OMC, aquest trasvassament de professionals s'explica per «l'elevada capacitat formativa» de les comunitats exportadores, mentre que Balears i la Rioja no tenen Facultat de Medicina o la tenen des de fa molt poc, i per això ocupen els primers llocs com a zones receptores.

El president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, el doctor Josep Vilaplana, explica que les dades s'han de llegir en aquest sentit, ja que «no és que perdem molts metges, se'n van els que toquen». «Si es compta amb Facultat de Medicina i capacitat de formació, com és el cas de Girona o Lleida, és lògic que molts facultatius es formin aquí i després marxin a treballar en un altre lloc, bé perquè tornen al seu lloc d'origen o perquè troben feina en un lloc proper», diu.

«Les comunitats que més metges van exportar a altres territoris són, justament, les que tenen facultats i places de residència en centres hospitalaris potents i que formen més professionals dels que necessiten», mentre que les zones receptores «n'importen per necessitat, no perquè siguin més atractives».

«Melilla i Ceuta són zones amb moltes dificultats per trobar especialistes, per això n'importen, i en el cas de Valladolid i Salamanca, per exemple, són les úniques províncies de Castella i Lleó amb facultat i hospitals potents per formar molts residents, per això lògic que en perdin», explica.

A més, detalla que les dades de l'OMC no són especialment significatives per entendre la «complexitat de la mobilitat provincial» de la professió pel sistema de còmput que fa servir l'estudi, a partir del número de col·legiat que es modifica en canviar de província, un sistema que no fan servir tots els ens i que, per tant, dificulta la unificació de la informació.

Així, amb les dades del col·legi a la mà, l'any passat es van registrar 81 baixes de metges a Girona, 49 de les quals van ser trasllats, és a dir, professionals que van marxar de la demarcació per anar a exercir en altres províncies o a l'estranger. «Aquesta és una xifra que es manté bastant estable des de fa anys», explica.

La resta van ser defuncions o baixes de professionals que van deixar l'assistència per dedicar-se en exclusiva a altres activitats, per exemple en el camp de la gestió sanitària o la indústria farmacèutica.

A aquestes baixes cal afegir-hi una quarantena de jubilacions de professionals que ja no fan assistència però segueixen col·legiats, pel que les comarques gironines van perdre uns 120 professionals durant el 2017, mentre que es van comptabilitzar 145 altes al Col·legi.

Les dades de l'any passat, doncs, mostren un cert equilibri entre les baixes (d'exercici, per trasllat, defuncions o jubilacions) i les noves altes, amb un saldo lleuterament positiu que fa que el Col·legi de Metges de Girona arribés al desembre amb més de 2.800 col·legiats

«El saldo de l'any passat és lleugerament positiu, però molt ajustat, i això fa que anem una mica justos en especialitats concretes, perquè cal tenir en compte que a aquestes baixes cal sumar-hi temes puntuals com baixes laborals, per maternitat... i això, quan els equips estan tan ajustats, genera tensions», assenyala l'anestesiòleg.

«Per això hem de treballar per reduir la precarietat laboral i generar bones condicions laborals i perspectives de futur, tant per als professionals que tenim com per retenir els que formem i que això reverteixi en el territori», apunta el president dels metges gironins.

«Cal generar un ambient de treball adequat, revisar salaris i generar un bon entorn, amb un microclima que afavoreixi la docència i la recerca, amb hospitals potents», indica Vilaplana, que subratlla que «més que atreure gent, l'objectiu ha de ser que, després de formar-los bé, no marxin».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook