El Consell Comarcal del Ripollès prepara un model d'ordenança reguladora de la cerca de bolets a la qual es puguin acollir els ajuntaments que ho desitgin. El model d'ordenança va ser debatut en el Consell d'Alcaldes d'ahir i la previsió és que existeixi un text per consensuar a l'octubre. La finalitat és que els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals disposin d'un reglament comú que els faciliti sancionar les infraccions relacionades amb la cerca de bolets.
Els ajuntaments tindran la possibilitat d'aprovar-la en els plens municipals o no. La previsió és que el gener del 2019 hi hagi ajuntaments que tinguin l'ordenança en vigència. El conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès, Enric Gràcia, ha valorat que seria bo que tots els ajuntaments del Ripollès tinguessin les mateixes regles en el tema de la cerca dels bolets. Segons el seu criteri, el fet que tots els ajuntaments es regissin per les mateixes regles facilitaria el compliment de l'ordenança.
L'objectiu és evitar els problemes que genera la temporada de bolets Es tracta de l'ocupació de camins veïnals amb vehicles, de mals comportaments en l'ús dels espais naturals, de presència de gossos deslligats i de la cerca abusiva de bolets amb finalitats comercials. En el darrer aspecte, Gràcia ha plantejat que en plena temporada els arriben furgonetes plenes de gent que pentinen els boscos i s'emporten grans quantitats de bolets per vendre'ls.
Segons ell, aquesta pràctica afecta el patrimoni forestal. Ha precisat que la major part dels boscos de la comarca són comunals. És a dir, pertanyen als ajuntaments. Ha apuntat que els ajuntaments han d'intentar evitar accions d'espoli dels boscos que són del poble.
D'altra banda, ha exposat que els municipis de la part alta de la comarca -Planoles, Gombrèn, Queralbs, Pardines, Ribes o Setcases- tenen més interès en l'ordenança que els de la part baixa: Sant Joan de les Abadesses. Sant Pau de Segúries, Ripoll o Campdevànol.
El motiu de la diferència rau, segons ell, en el fet que els municipis de la part alta tenen molt de bosc comunal i els de la part baixa, poc.
Per exemple, l'alcaldessa de Sant Pau de Segúries, Dolors Cambras, ha explicat que Sant Pau no disposa de bosc. En canvi, Eudald Picas, alcalde de Gombrèn, ha explicat que des de fa dos anys treballen en la creació d'una ordenança. De moment, no l'han aplicada perquè fer-ho comporta posar una senyalització. Ha apuntat que quan tinguin l'ordenança i la senyalització tallaran camins i qui vulgui arribar fins a determinats llocs on hi ha bolets, ho haurà de fer a peu.
Carnet d'accés
A Pardines no disposen d'ordenança. A Campelles tampoc tenen una ordenança que abasti tota la problemàtica de la cerca de bolets. El que si tenen, des de fa 3 anys, és un carnet d'accés a llocs propers als boscos per a vehicles propietat de forasters. Són carnets que tenen una vigència anual i un cost de 30 euros per als forasters i 15 euros per als veïns de segona residència. L'Ajuntament de Campelles es va trobar amb l'obligació d'haver d'establir el carnet per evitar aglomeracions de cotxes i de residus en llocs d'interès natural.
A Setcases, l'alcaldessa, Anna Vila, ha explicat que no tenen ordenança i que, de moment, no se l'han qüestionada. Segons ella, el motiu és que a Setcases no hi ha boscos comunals. Va exposar que els boscos de Setcases són de la Generalitat.
Fa 3 anys, la Generalitat va intentar establir un carnet per tal de regular els accessos als boscos de la seva propietat a Setcases. La iniciativa no va sortir bé per motiu de l'oposició dels veïns. Setcases té els valors d'atracció en el medi natural i en la gastronomia. El medi són els boscos i els prats i la gastronomia té en els bolets un valor afegit que porta gent al poble. A la tardor, els restaurants reben una bona quantitat de tastadors de plats amb bolets de França i de les comarques barcelonines. Tenen una fira del bolet programada per al 15 i 16 de setembre.
