Els educadors socials creuen que els Mossos els fan «xantatge» per pressionar la Direcció General d'Infància

El Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha buscat un aval legal per negar-se a acceptar els joves migrants no acompanyats que la policia porta a centres de menors, tal com ha passat a Girona, sense tenir una ordre expressa de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Per al vicepresident del Col·legi, Lluís Vila, amb aquest procediment «els Mossos d'Esquadra estaven fent pressió a la DGAIA, un xantatge que no pot recaure en l'educador».

Amb l'objectiu de donar suport als professionals que representa, el CEESC ha encarregat un «dictamen legal urgent» sobre la derivació d'aquests menors als centres de primera acollida. El document, que han elaborat juristes de la fundació privada Ficat, constata que el fort augment d'arribades de joves immigrants ha creat «una situació d'urgència sobrevinguda», davant la qual les administracions han de respondre garantint que vagin a centres de cribratge, de primera acollida i d'atenció primària.

Partint de «l'interès superior del menor», l'informe diu que «les administracions locals han d'intervenir si detecten la situació de risc» al seu territori i adverteix que, si no ho fan, vulneren la llei. Els juristes assenyalen la responsabilitat de la DGAIA «com a entitat pública de protecció de menors» que ha d'assumir «la tutela i guarda» d'aquells que estan desemparats, i expliquen que les direccions dels centres s'han de regir per les directrius d'Infància.

A més d'apuntar que s'ha de tenir en compte l'informe del Síndic de Greuges sobre «La situació dels infants migrants sense referents familiars a Catalunya», el dictamen conclou que els educadors «tenen l'obligació de prestar l'atenció immediata urgent que requereixen els menors, encara que no hi hagi una derivació prèvia», d'acord amb les pautes de les direccions del centre on treballen.

«Pressió a l'esglaó més feble»

El vicepresident del CEESC, Lluís Vila, va qüestionar «una ordre interna dels Mossos d'Esquadra, segons la qual, per evitar que els nois estiguin a la comissaria, podien anar directament als centres» i, va afegir, «si no els acollien podien obrir un expedient sancionador als educadors». Des del seu punt de vista, així, la policia forçava la DGAIA a derivar els menors a un centre i evitar que tornin a dormir a les seves seus. Un «xantatge» que, segons Vila, «no pot recaure en un educador que, per la mateixa Llei del menor, ha de vetllar pels que ja estan en un centre sobreocupat». «Fan pressió a l'esglaó més feble, l'educador social, i en unes hores, al vespre, en què la direcció del centre no hi sol ser», va insistir.

En relació amb l'atenció urgent que el seu propi dictamen legal diu que han de donar, el vicepresident del CEESC va considerar que «les necessitats d'aquests joves segurament no són entrar en un pis o centre on no hi ha llits per dormir». Lluís Vila va defensar que «la responsable és la DGAIA i ella ha de dir on van i, si no té lloc, té un problema, el que no pot ser és que la policia decideixi on s'han de quedar». En base a això, el representant del Col·legi d'Educadors Socials va argumentar que «no acceptar el menor que porten els mossos no vulnera cap dret, perquè ningu ha avaluat el que necessita. Els educadors protegeixen els que ja tenen i la responsabilitat és de la DGAIA», va afirmar.