Encara juga a bàsquet, en un equip de veterans d'Olot. Ha passat per totes les posicions: «Vaig començar jugant de pivot, després d'aler i fins i tot vaig jugar de base». Les lesions no li fan por, però «si mai n'arriba alguna de forta», plegarà. Físic, professor i director d'institut, regidor a l'Ajuntament d'Olot en dues etapes (a mitjan anys vuitanta i de finals dels noranta fins al 2003), diputat provincial (1999-2003), Albert Bramon Vives (Sant Joan les Fonts, 1956) és un socialista de soca-rel que des del 4 de juliol (dia de la independència... dels Estats Units) fa de subdelegat del Govern espanyol a Girona. El tarannà bonhomiós i la calma que projecta cedeixen pas al discurs implacable quan s'encén la gravadora. L'entrevista comença amb uns minuts de retard perquè una reunió amb comandaments de la Guàrdia Civil s'allarga més del previst. Sense aixecar el to de veu, sense perdre el somriure ni la flegma, Bramon va de cara a barraca.
Què diu la Guàrdia Civil?
L'any passat no van celebrar la festa de la patrona [la Mare de Déu del Pilar] i aquest any han decidit fer-ho. Els he dit que estava molt i molt content perquè és un senyal de normalitat. De tranquil·litat amb el país. Estem contents.
Quan va arribar a la Subdelegació quins eren els ànims?
En general, amb el canvi, la gent va fer un sospir, un «uf!», com volent dir: «això [la situació política], ara, per força, es desencallarà». Ens van rebre esperançats que la cosa millorés.
Millorarà?
Sí. Serà un procés molt lent i que potser durarà molts anys, però hem encetat una bona línia, que pot tenir alts i baixos, però em sembla que anem en la bona direcció.
Les càrregues de l'1-O van ser un error?
I tant! Van ser un horror brutal, increïble. No entenc com varen passar. Van obeir a una decisió irracional. És una de les causes que han provocat que el conflicte s'inflamés i s'allargués.
Com valora el dispositiu dels Mossos de dilluns passat, 1-O del 2008, primer aniversari de la votació independentista, per impedir que una manifestació arribés fins a la Subdelegació?
Vaig dir-los al cap dels Mossos a Girona [Josep Milan] i al delegat territorial d'Interior [Albert Ballesta] que estava molt i molt content. Els vaig agrair la seva actuació, tot i que al matí es podia haver fet alguna cosa més en la invasió de les vies de l'AVE, perquè se sabia que passaria. Però entenc que el Govern [de la Generalitat] està molt pressionat.
Ha demanat explicacions al Departament d'Interior pel que va passar a l'estació de tren?
No.
Li va saber greu que retiressin la bandera espanyola de la Generalitat?
Qualsevol actuació sobre símbols que la gent estima és desagradable. No hauria de passar. Em va saber greu; ara, entenc que a dins de la Delegació del Govern no hi hagi preocupació sobre aquesta qüestió.
Com és la relació amb el delegat del Govern català, Pere Vila
Molt bona.
Millor que amb l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas
La relació amb Marta Madrenas és molt cordial; el que passa és que en la pràctica posa una dosi de confrontació que ni va existir en l'entrevista [ajuntament, 31 de juliol passat], ni crec que sigui el millor per a la ciutadania. A l'ajuntament em vaig sentir ben acollit per ella.
Manté el contacte amb l'Ajuntament per tractar qüestions de ciutat?
Sí.
Què li sembla la medalla al Mèrit Policial que ha rebut l'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo?
No l'hauria d'haver rebuda, però les condecoracions, un cop presa la decisió [amb el PP a La Moncloa], s'han d'administrar.
Per què no l'hauria de tenir?
Per la mateixa raó que he comentat abans: la decisió d'actuar amb violència contra la gent que anava a votar l'1-O va ser equivocada políticament i ètica. Per tant, malament si es condecora la persona que estava al càrrec de la situació.
Teresa Cunillera, la substituta de Millo a Barcelona, plantejava la possibilitat d'indultar els presos independentistes en cas de sentències condemnatòries. Ho subscriu?
És una via, en el benentès que l'indult significa l'acceptació de la sentència. És una bona via.
Se'l va criticar perquè ha expressat dubtes sobre la necessitat de fer una estació del TAV a l'aeroport de Girona, un projecte molt reclamat per tothom. En quin punt ens trobem?
Tothom ho demana, efectivament; s'ha convertit en una mena de tòtem. Estic intentant fer arribar a tots els actors implicats el missatge que això és una qüestió política, és a dir: un no pot pretendre demanar el baixador del TAV només des de l'òptica de Girona, amb l'argument que tindrem més turistes o que vindrà més gent de la Catalunya del Nord i del Maresme. És una qüestió d'àmbit català i els responsables, la gent que Governa [PDeCAT i ERC], han de plantejar-ho a través de la comissió mixta de transferències Estat-Generalitat i a través dels seus representants polítics. Un no pot pretendre que l'Estat faci un canvi radical sobre aquest projecte en particular quan tu no estàs disposat a posar res de la teva part.
L'N-II desdoblada s'acabarà?
Es farà. Al novembre s'acabarà el tram Maçanet-Sils i, a l'abril, el de Medinyà-Orriols. L'anunci del ministre [de Foment, José Luis Ábalos] sobre l'alliberament de les autopistes va canviar la perspectiva. L'N-II desdoblada ha de ser el distribuïdor de trànsit a la costa. Anem per bon camí perquè tirin endavant la variant de Bàscara, la de Figueres i la de Pont de Molins. Són tres elements que més enllà del que passi amb l'autopista s'han de cobrir.
Això es plantejarà en la comissió Estat-Generalitat?
Aquest tema està arriat. La delegació [del Govern espanyol a Catalunya] hi ha influït i els tècnics del Ministeri ja havien pres el compromís d'elaborar els projectes, que estan en marxa. Però trigaran, que consti. Ara, no ho veurem aquesta legislatura...
Que no sabem quan durarà...
[Riu] Que no sabem quan durarà [torna a riure].
I l'N-260?
El tram Besalú-Figueres és un element que no és tan important en aquests moments. Va molt lligat amb la variant d'Olot. Si es fa bé la variant, l'altre tram tindrà sentit, perquè tindrem un flux de trànsit que vindria de Lleida fins a Figueres. Ara la prioritat és la variant.
Està ben encaminada?
Per part del Ministeri la part que li pertoca, que és la més petita, està assumida; ara, des del punt de vista de la Generalitat el projecte serà molt complicat.
I l'arxiu provincial?
En vaig parlar amb l'alcaldessa i em va dir que tenia ganes que els seus pèrits analitzessin els intercanvis econòmics. Al Ministeri de Cultura tenen molt interès a tirar-lo endavant. Quan abans es facin les gestions i es firmi el conveni, millor. Si pot ser aquest any mateix i així el podrem tirar endavant.
Té contactes amb el cos consular que hi ha a Girona?
He parlat amb alguns cònsuls, però poquets. Directament, amb els xinesos i amb la cònsul de França. Són contactes informals.
Expressen preocupació per la situació política?
No. La gent entén quin és el seu paper. Ara fa poc també vaig estar amb el cònsul del Kazakhstan i no va plantejar el tema.
El càrrec de subdelegat, a Girona, resulta antipàtic. Li va costar acceptar-lo?
No m'espantava. Vaig tenir poc temps per pensar-hi i vaig valorar dues coses. Primera: em sembla que per com soc jo podia ser útil al país i als gironins. I segona: personalment he estat relacionat tota la vida amb la política i em semblava que era una manera de créixer. No tinc gaire por amb el tema de ser cap d'esquila.
Li han dit «traïdor» moltes vegades?
[Riu]. No sé si recorda l'època de la prohibició dels toros a Olot...
Sí. En l'última «corrida» actuaven El Cordobés fill i en José Ortega Cano.
Doncs jo era a fora i veia com baixaven els toros [morts]. Hi havia els antitaurins cridant. Després vaig ser l'autor d'una frase que s'hauria d'emmarcar al frontispici de la plaça: «Nois, avui no hi ha toros». I a Olot, amb el tema de l'independentisme, pel tarannà de la gent, em sento ben acollit. Potser un parell de persones m'han dit alguna cosa i d'esquitllada.
Vostè és un socialista de pedra picada...
I tant!
... i el seu partit ha patit molt i ha perdut suport electoral. Què no ha fet bé?
En el que ha fallat el PSC és en una cosa en la que hi hem caigut gairebé tots: de no ser taxatius, de no dir «nosaltres ens volem mantenir dins d'Espanya». Des del primer moment havíem de dir que el referèndum no és possible. Havíem d'aclarir les coses de bon principi. No fer-ho ha estat l'error. Hem anat jugant a certa ambigüetat. Ara estem en una situació ideal, no a nivell de vots, però sí a nivell de discurs. Hem aclarit què es el que volíem i hem adoptat el to de ser conciliadors, de lligar caps en una societat dividida. Ideològicament estem molt bé. L'opció que ha pres en Miquel Iceta i el partit, de mantenir-nos on som ara malgrat que no aporti vots, és molt lloable.
Renúncies com la de Joaquim Nadal, Marina Geli o Pia Bosch, li van saber greu?
Molt. Me'n van saber molt. He cregut en ells i he confiat en ells com a líders. Sempre que he tingut l'oportunitat els he estat molt franc: «Penso que us esteu equivocant, nois», els vaig dir en una ocasió.
Fa un any del referèndum. Tenim presos, polítics a l'estranger, judicis pendents i una situació política efervescent. La cosa només pot anar a millor?
Només pot anar a millor. Ara, el ritme de millora dependrà molt dels actors polítics. I en això la situació espanyola hi està molt lligada, perquè depèn molt de qui hi hagi al devant. Convé que hi sigui el partit socialista.
La proposta de Pedro Sánchez de fer un referèndum sobre l'autogovern és bona?
Em sembla una solució molt encertada, més que no pas la reforma de la Constitució, que és «cuando la abro, malfiáis».
La proposta passa per donar més poder a Catalunya?
Ho marca bé l'acte de Granada sobre el federalisme i la Declaració de Barcelona. Primer, reconeixem que existiu. I dos, teniu unes competències marcades. Deixar clar a la Constitució que Espanya és una nació de nacions és la base.
Com valora la figura de Carles Puigdemont
L'he conegut molt poc, però penso que ha estat un mal president de Catalunya, perquè ha fet de la seva Presidència la Presidència d'una part i no de tots.
