L'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos) està treballant en un inventari de les diferents espècies d'arbres que viuen al voltant de l'estany de Banyoles amb l'objectiu de donar valor al patrimoni ambiental de l'estany i, a la vegada, demanar a les administracions que tinguin en compte la natura i no la malmetin, ja que l'entitat considera que en els últims anys s'han talat diversos arbres de forma injustificada. Fa uns mesos, Limnos va presentar una ordenança de protecció ambiental al consistori que es manté congelada, ja que segons el regidor de Medi Ambient municipal, Jordi Bosch, aquesta disposició no és necessària en tenir organismes que s'encarreguen expressament de vetllar pel benestar de l'estany.

Limnos denuncia que la tala d'arbres del voltant de l'estany s'ha produït de forma continuada durant els darrers temps. Per això, una de les últimes accions que ha iniciat és l'elaboració d'un inventari fotogràfic de les diferents espècies d'arbres que envolten l'estany per tal de supervisar i tenir cura de la riquesa d'espècies arborícoles de la zona. El biòleg i col·laborador de Limnos Josep Maria Rodríguez és l'autor de l'inventari que estarà present a la seu de l'entitat, ubicada al Museu Darder de Banyoles, en format digital perquè tothom que vulgui pugui consultar-lo amb una petició prèvia. De moment, l'inventari es basa únicament en espècies d'arbres, però Rodríguez no descarta que més endavant també es faci amb plantes aquàtiques. Segons el biòleg, «l'inventari reuneix fotografies de la zona del front d'estany, concretament des de l'església de Porqueres fins al final de La Draga de Banyoles». Per a Rodríguez, la importància dels arbres és doble: «Per una banda, aporten un valor mediambiental essencial i, per l'altra, també contribueixen al benestar de les persones, sobretot en influir positivament en els casos d'estrès i ansietat». El biòleg i també professor jubilat de Banyoles afirma que les imatges de l'inventari han d'indicar el tipus d'arbre, la quantitat d'exemplars de l'espècie que hi ha i el seu estat actual. En aquests moments, el projecte compta amb 200 fotografies però n'espera tenir unes 300 en total quan es capturin les espècies de la zona que falta, La Draga.

L'autor de l'inventari subratlla que les espècies més comunes són el verm, el freixe, el salze o el plataner. Rodríguez diu que el seu objectiu és enllestir el projecte la setmana vinent. Un cop estigui completat, apunta que s'informarà de l'inventari als socis a través del Butlletí mensual i també mitjançant el web de Limnos.

Crida a més protecció

Rodríguez assegura que en els darrers temps s'han perdut arbres per diversos factors: per exemple, a la zona d'Els Desmais, per motius d'obres de restauració de l'indret. Un altre dels punts clau ha estat la Pesquera Marimon, on al mes de febrer es van talar alguns verns per estar malalts o bé perquè feien malbé la mota, el mur de pedra que separa l'aigua de la terra. «Els verns necessiten estar a prop de l'aigua, el que s'hauria de fer és modificar la mota i adaptar-la», sosté Rodríguez. També apunta que s'han talat alguns arbres per inclinació, per exemple a la zona de sortida del triatló. «Talar és sempre l'opció més ràpida i senzilla, però des de Limnos pensem que s'haurien de valorar altres mesures com anclatges o suports que aguantin els arbres», afirma el biòleg. I, a més, «si es tala, l'administració hauria de vetllar per substituir l'arbre per un altre de la mateixa espècie». Concretament, Limnos va demanar que es plantessin més arbres a la Pesquera Marimon i la resposta va ser negativa.

La posició de l'Ajuntament

El regidor Jordi Bosch sosté que qualsevol actuació a l'estany es troba a l'empara del Consorci de l'Estany i compta amb el vistiplau dels Departaments de Medi Ambient i Cultura. Bosch afirma que un arbre es tala perquè està malalt o mort, com va passar a la zona d'Els Desmais, un dels punts en què el Consorci va fer replantacions. Pel que fa a la mota, el regidor afirma que «s'han talat arbres per raons de conservació, ja que les seves arrels perjudiquen el patrimoni que representa el mur, valorant sempre totes les opcions».

Pel que fa als plataners, Bosch explica que el procediment consisteix a donar un respir a la terra i en uns anys plantar-ne de nous.