04 de novembre de 2018
04.11.2018
Diari de Girona

«Hi ha una part que no controla ningú més que el mateix agressor»

La responsable de l'Institut Català de les Dones Fina Surina defensa l'efectivitat de les ordres d'allunyament · El grup de treball en violència masclista analitza el crim de St. Joan les Fonts

04.11.2018 | 00:47
«Hi ha una part que no controla ningú més que el mateix agressor»

Una veïna de Sant Joan les Fonts va morir, el dia 6 farà un mes, víctima dels trets disparats pel seu exmarit, a qui un jutge havia prohibit acostar-se a la dona. Tot i el dramatisme de feminicidis com aquest, el segon d'aquest any a les comarques de Girona, l'administració defensa el funcionament del sistema i l'efectivitat de les ordres d'allunyament. I sobretot, anima a denunciar les agressions tot comptant amb un assessorament legal adequat, que personal especialitzat dels serveis judicials ofereix de fa uns mesos.

La coordinadora de l'Institut Català de les Dones (ICD) a Girona, Fina Surina, és qui realitza aquestes afirmacions i manifesta que «les dones han d'identificar les situacions de violència, conèixer els serveis i els recursos que tenen al seu abast» perquè, quan estiguin preparades, sàpiguen «què poden fer i confiar en el sistema». Abans de fer aquest pas, Surina remarca que «una dona necessita molt suport jurídic, familiar i del seu entorn», però majoritàriament «psicològic perquè ha d'estar empoderada, forta i saber que té unes possibilitats».

Per ajudar les dones que pateixen qualsevol classe de maltractament, la coordinadora territorial de l'ICD destaca les dues potes en què se sustenta «la xarxa de resposta» que gestiona la seva institució. D'una banda, hi ha la línia telefònica (900 900 120), confidencial, anònima i atesa per professionals que deriven les usuàries al recurs més adient; i de l'altra, 16 serveis de proximitat repartits per les comarques de Girona que ofereixen atenció directa a les dones, assessorament jurídic i psicològic gratuït.

Fina Surina assegura que totes les demandes d'urgència s'atenen el mateix dia o l'endemà encara que, tal com apunta, la majoria d'atencions requereixen més visites. La responsable de l'Institut incideix en què hi ha un servei d'intervenció especialitzada que quan hi ha un cas de violència greu respon en qüestió d'hores.

Aquest desplegament s'emmarca en la llei pel Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, que el Parlament de Catalunya va aprovar l'abril del 2008. Una llei pionera, diu Surina, «perquè va obrir el paraigües a molts tipus de violència que no entren en la de gènere», tal com la tipifica la llei espanyola, i que concreta en «violències de parella, exparella, comunitàries, matrimonis forçats, mutilacions, tràfic de persones, assetjaments, agressions sexuals...». A tot això, hi afegeix les millores assolides gràcies a la formació especialitzada de tots els professionals que intervenen davant d'aquest tipus de violències.

Coordinació contra les agressions

La coordinadora gironina de l'Institut Català de les Dones recorda que, des de fa més de vint anys, funciona un grup de treball en violència masclista que es reuneix periòdicament durant l'any i compta amb la participació tots els departaments de la Generalitat, representants dels àmbits sanitari, social, policial i judicial, dels col·legis d'advocats de Girona i Figueres, de les administracions locals i de la subdelegació del Govern espanyol, entre d'altres. «Hi és tothom perquè és una qüestió de país», afirma. «La prioritat –afegeix– és la prevenció i la sensibilització», amb la voluntat d'evitar que s'arribi a l'agressió i, per tant, a la necessitat de detectar i actuar. En relació a aquest grup de treball, Surina informa que, «quan hi ha una situació especialment greu, com ha estat l'homicidi de Sant Joan les Fonts, es troba, valora tota la situació i comparteix anàlisis per tal d'assolir acords de millora».

L'última Enquesta de violència masclista a Catalunya, difosa aquest estiu, mostrava que una de cada quatre dones ha patit o patirà un fet greu d'aquest tipus al llarg de la seva vida. D'aquestes, Fina Surina remarca que només el 20% percep que és un fet delictiu i que, dintre d'aquest grup, tan sols un 26% posa denúncia. Alhora, recorda que, segons el mateix informe, aquestes vivències solen arrossegar-se durant prop de deu anys; i que en el 80% dels casos els agressors són persones properes a la dona.

A partir del coneixement de la realitat que envolta la violència masclista, Surina assenyala «la por, la desconfiança i l'estigma com les qüestions que frenen les dones a identificar, a verbalitzar i a demanar algun tipus d'ajut». I quan ho fan, l'experta diu que «no totes les dones posen denúncia» i que, de vegades, s'acullen al dret de no declarar, perquè es troben en «una muntanya russa» emocional. Ara bé, quan fan el pas de denunciar l'agressor, insisteix en la importància de què rebin l'assessorament legal adequat per tal que l'autoritat judicial pugui prendre les mesures adequades.

Davant la incertesa que generen casos com el de Sant Joan les Font, en què l'ordre d'allunyament no va impedir l'assassinat de la dona que s'havia de protegir, Fina Surina demana confiança en el sistema. La responsable de l'Institut Català de les Dones reconeix que «hi ha moltes ordres de protecció i hi ha trencaments d'ordres d'allunyament», però demana tenir en compte «que hi ha una part que no controla ningú més que el mateix agressor, que decideix continuar agredint, violentant i exercint el seu poder sobre la dona». «Les ordres de protecció són efectives i hem de creure en elles», assegura, però admet que «quan, malauradament, hi ha un agressor que no només decideix trencar l'ordre sinó anar fins al final de l'exercici d'aquesta violència, que consisteix a matar a l'altra persona i posar fi a la seva pròpia vida, és normal que ens ho qüestionem».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit