El projecte per desenvolupar un pàncrees artificial en què participen investigadors de la Universitat de Girona (UdG) continua el seu curs, i actualment està treballant en la validació clínica d'una nova aplicació, l'objectiu final de la qual és la infusió automàtica d'insulina per aconseguir els nivells normals de glucèmia a la sang, així com la supervisió automàtica dels pacients diabètics.
Aquesta nova eina informàtica s'està desenvolupant en el marc del Consorci Espanyol de Pàncrees Artificial i Tecnologia per a la Diabetis, una iniciativa en què participen investigadors de la universitat, a més de la Universitat Politècnica de València (UPV), l'hospital Clínic de Barcelona, l'hospital Clínic Universitari de Valencia, i l'hospital Francesc de Borja de Gandia. Tots són membres del Ciberdem, dependent de l'Institut de Salut Carlos III, i el projecte de recerca es remunta al 2004, quan investigadors de la UdG i de la UPV van començar a buscar solucions per a un dels grans maldecaps dels pacients amb diabetis: decidir la quantitat d'insulina necessària en cada moment. L'aportació gironina a la iniciativa, per part del grup de recerca en Intervals Modals, Enginyeria de Sistemes i Control és el disseny de l'algoritme matemàtic de control que calcula la dosi òptima d'insulina segons les necessitats de cada pacient en cada moment del dia i, en especial, després dels àpats.
«És la primera vegada que avaluem clínicament el sistema de pàncrees artificial sobre Android en què estem treballant, ja que els estudis clínics previs dels algoritmes que integra s'han realitzat en plataformes experimentals sobre PC», apunta Jorge Bondia, director del grup Tecnodiabetis-ai2 de la UPV, que, assenyala que, a més, s'han incorporat noves funcionalitats, com la recomanació automàtica de carbohidrats per mitigar la hipoglucèmia, especialment abans de l'exercici.
La validació clínica s'està desenvolupant a l'hospital Clínic de Barcelona, on els investigadors estan provant en deu pacients adults com funciona el sistema davant d'una situació d'exercici en bicicleta durant 55 minuts.
«El desenvolupament d'aquest sistema Android ens fa formar part dels pocs grups que tenen un dispositiu propi que permet provar el sistema de control d'una manera còmoda i, el més important, treure'l de l'hospital, que és la clau de tot», apunta Jorge Bondia.
Per als estudis que estan realitzant els investigadors actualment encara cal que el pacient estigui a l'hospital amb els metges, infermeres i enginyers al seu voltant. Però el sistema desenvolupat permetrà que aquest projecte finalitzi amb un estudi domiciliari, «un treball experimental en el qual el pacient pugui marxar a casa i faci vida normal, un pas que mai s'ha donat a Espanya i al qual només pocs grups internacionals han tingut accés, el que ens situaria en la primera línia de la recerca en pàncrees artificial», destaca Bondia.
