17 de gener de 2019
17.01.2019
Diari de Girona

La Policia Nacional deté setze persones pels talls del TAV a Girona en l'aniversari de l'1-O

Entre els arrestats hi havia els alcaldes de Verges i Celrà, que van acollir-se al seu dret a no declarar, com la resta dels activistes

17.01.2019 | 00:53
La Policia Nacional deté setze persones pels talls del TAV a Girona en l'aniversari de l'1-O
La Policia Nacional deté setze persones pels talls del TAV a Girona en l'aniversari de l'1-O

Un total de 16 persones van ser detingudes ahir en el marc d'un operatiu de la Policia Nacional pel tall de les vies del tren d'alta velocitat (TGV) durant les mobilitzacions en motiu de l'aniversari de l'1 d'octubre. Entre els arrestats hi havia l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà. Inicialment, el nombre de detinguts es va situar en onze, tot i que, posteriorment, es van detenir cinc persones més passades les quatre de la tarda.

Des del primer moment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va desvincular de les detencions realitzades, deixant clar que eren «policials» i que no havien estat ordenades pel Jutjat d'Instrucció número 4 de Girona, tot i que aquest estava al corrent de l'operatiu. El que sí que va afirmar és que el jutge disposava d'una causa amb un atestat policial per l'ocupació de les vies del TAV durant l'aniversari de l'1-O.

En paral·lel, Adif va interposar una denúncia pels mateixos fets i a partir d'aquí el cos policial va engegar una investigació. Tal com va opinar un dels advocats dels arrestats, Benet Salellas, la investigació realitzada presenta moltes «mancances», ja que es basa només «en fotografies de les xarxes socials i de les càmeres de la Renfe», fins al punt que algunes «no es corresponen a les persones detingudes».

Benet Salellas a les portes de la comissaria de la Policia Nacional a Girona | Foto: Marc Martí

De fet, Salellas va titllar l'operatiu de «barroer» i va assegurar que no havia servit per a res, «tal com demostra que hagin sortit en llibertat sense haver passat a disposició judicial». Per al lletrat no deixa de ser un «espectacle policial» i un nou cas d'ús polític de la policia que té com a objectiu «escarmentar l'independentisme» donant un missatge de «desmobilització» de cara a les pròximes setmanes. «El Ministeri d'Interior és qui ha donat les instruccions», va apuntar Salellas, cosa que veu com una actuació «arbitrària i desproporcionada».

Sense declaracions

Tots els detinguts -acusats d'un delicte de desordres públics- es van acollir al seu dret a no declarar i ara resten pendents de la citació judicial que els pugui arribar. Entre els arrestats hi havia dos representants municipals, els alcaldes de Verges i Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cornellà, que van coincidir que existia una intencionalitat. Cornellà va ser detingut quan es dirigia a buscar Benet Salellas per acompanyar-lo a la comissaria a donar suport a Sabater. El primer va ser abordat a primera hora per uns agents de paisà mentre es dirigia a la feina.

«M'he espantat perquè a Verges els dimarts a la nit rebem visites de l'extrema dreta i, de cop i volta i a les fosques, m'he trobat amb dues persones que venien a detenir-me», va relatar posteriorment en declaracions als mitjans de comunicació, afegint també que va haver de rebre assistència mèdica per les ferides que li havien causat les manilles. «Ens han vingut a visitar a les nostres cases per detenir-nos, forma part d'una altra macrocausa per fer-nos por com ja ens tenen acostumats», va lamentar.

Pel que fa a Cornellà, aquest va explicar que sempre ha anat participant en la «majoria de mobilitzacions que hi ha hagut al país en defensa dels drets civils i nacionals» i va animar a seguir-ho fent. «Que ningú es pensi que amb aquestes cortines de fum ens aturaran», va apuntar, «no tenim per què amagar-nos però avui algú entendrà per què la gent va encaputxada a les mobilitzacions».

Un altre dels detinguts que van quedar en llibertat durant el matí va ser l'activista Lluc Huguet, que va assegurar que estava impactat en veure la quantitat de detinguts. «Ens ha sorprès veure que érem tants, ja fa temps que ens hem adonat que l'única funció de la Policia Nacional als Països Catalans és la de policia política, que només actua quan s'ha de reprimir la població per causes polítiques, per tant ja tenim clara quina és la posició davant d'aquesta institució», va dir.

Entre les 14 persones que es van arrestar ahir, a més dels dos alcaldes gironins, hi havia el fotoperiodista Carles Palacio, així com un nebot del president de la Generalitat, Quim Torra.

Les reaccions

Les detencions que es van anar duent a terme durant tota la jornada, de manera escalonada, van provocar tot tipus de reaccions. Una d'elles de la mà de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va acudir a la comissaria i, fins i tot, va entrar acompanyada de dos diputats d'ERC al Congrés, Joan Olòriz i Joan Margall. Madrenas va qualificar els arrestos d'«inacceptables» en el que seria «un acte polític de venjança» per atemorir les persones que treballen i exerceixen els seus drets fonamentals «per defensar la independència». L'alcaldessa de Girona va avançar que demanarà responsabilitats.

El senador a Girona per ERC i alcaldable, Quim Ayats, també va condemnar les detencions, les quals va qualificar de «nova onada de repressió per buscar la criminalització de l'independentisme». Un punt de vista molt pròxim al del regidor cupaire Lluc Salellas, que va afirmar que exigiran explicacions al Govern espanyol.

Paral·lelament, el degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, va qualificar les detencions policials com «una situació inexplicable». Tal com recull l'ACN, McCragh va afirmar que «no és gens habitual que la policia s'avanci al que els jutjats i el TSJC faci». Per aquest motiu es va acostar fins a la comissaria de la Policia Nacional per «comprovar que s'estan garantint els drets a les persones». D'altra banda, el degà va afirmar que les detencions generen «alarma social» i per això no cal «l'aparositat de les detencions públiques» per citar una persona a col·laborar en una investigació policial. McCragh va recordar que el funcionament habitual és notificar-li una citació perquè aquesta persona acudeixi a la comissaria a prestar declaració.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook