El perill dels incendis de l'hivern

A Olot, entre els arbres despullats per l'hivern, una fumarola intensa i negra cobria una casa amb jardí com un núvol pot cobrir una muntanya. Els habitants sortien despavorits i avisaven el 112. El soroll de les sirenes travessava els carrers i, al cap de poc, els Bombers elevaven balcons al sostre i entraven a la casa. Per sort, no havia quedat cap ésser viu a dins i tot va quedar resolt amb un bany d'aigua i escuma que va deixar la casa xopa. Als habitants els va quedar feina per temps per netejar-ho tot. Moquetes i mobles que es van haver de canviar, i sort hi va haver si la casa tenia una bona assegurança de llar. Es tracta d'una escena d'un incendi que es repeteix amb freqüència cada any a totes les localitats de les comarques gironines.

Segons va publicar la cadena SER, durant el 2018 els Bombers de la Generalitat van extingir 4.352 focs d'edifici entre principis de gener i el 15 de desembre de 2018.

Xemeneies

La causa més important d'incendis van ser les xemeneies brutes de sutge. N'hi va haver d'altres, com ara les paelles al foc, els invents per dur electricitat pública a pisos ocupats, les estufes situades al costat dels mobles o la manca de mobilitat dels habitants en el moment d'encendre el foc. Això no obstant, els més abundants van ser els incendis per causa de les xemeneies.

Comarques de muntanya com la Garrotxa i el Ripollès, amb uns freds hivernals rigorosos, estan a la part alta de les estadístiques d'incendis amb origen en les xemeneies. De tota manera, aquest tipus de focs abasten tot el territori. Quan s'acaba la tardor, el fred s'escampa i la gent encén la xemeneia i en moltes ocasions ho fa sense seguir les recomanacions dels Bombers.

Els Bombers fan campanyes que exposen la necessitat de netejar el tub de la xemeneia per evitar l'acumulació de sutge i comprovar que quan ens n'anem a dormir la llar de foc estigui apagada. Per evitar incidents, aconsellen posar una pantalla per matar guspires davant de la llar de foc.

Cal que l'estança amb la llar de foc tingui ventilació per evitar problemes de tiratge i acumulació de gasos tòxics. Els materials combustibles, com ara la llenya, han d'estar allunyats de les llars de foc. No s'ha de cremar fusta tractada o que porti resines per evitar l'acumulació de sutge o quitrà. Un dels consells més importants és el d'instal·lar un detector de fums.

Detectors de fum

Segons les campanyes dels Bombers, tots hauríem de tenir un detector de fums a casa, però si es fes una consulta passaria com la llanterna amb piles: que la recordem quan marxa la llum elèctrica. De detectors de fums n'hi ha de moltes formes, però per una casa normal n'hi hauria prou amb un dels que es poden comprar a la ferreteria per uns 20 euros.

Una gran part dels incendis a les xemeneies es resolen amb l'espant i el bany d'aigua i escuma. Amb mala sort, poden tenir conseqüències importants per als edificis. Moltes cases tenen la biga principal, coneguda com a jàssera, de fusta i, segons com, aquesta biga es pot encendre. A partir de la biga principal, el foc pot agafar tota la sota teulada i llavors els danys ja són de més importància i afecten tota l'estructura de l'edifici.

Segons l'ACN, el dia 20 de gener de 2017 els Bombers van assistir fins a quinze incendis. Quatre dels focs van tenir el seu origen en les xemeneies, tres en mantes elèctriques, dos per la crema de restes en patis i un en una cuina, un altre en un quadre elèctric i els cinc restants es van produir per orígens diversos.

Fa molt poc temps, el dia de Nadal, l'incendi en una llar de foc va causar cremades en una mà d'una persona de la casa. El foc va afectar els marcs de fusta, un armari i tota la planta, que va quedar afectada pel fum i per les conseqüències de la feina d'apagar el foc.

El cas de Badalona

Hi ha molts incendis d'hivern i amb causes fatals, com el que el passat 5 de gener va provocar tres morts i 29 ferits al barri de Sant Roc de Badalona. En aquella ocasió, el foc no va tenir l'origen en la xemeneia.

Una investigació policial va determinar que la causa de l'incendi era d'origen elèctric. El foc havia començat al quadre elèctric del primer segona per causa del sobreconsum. La policia va comprovar que havien manipulat els elements de protecció i control de potència, cosa que va escalfar de mala manera la xarxa.

Es van produir grans flames que van pujar per la caixa d'escala i van escampar-se pels pisos situats a la part de dalt. Entre el 10 i l'11 de gener, els Mossos van detenir els habitants del pis on s'havia produït el foc. Els van acusar d'imprudències greus, defraudacions de fluid elèctric i un delicte d'ocupació d'inmobles. Al cap de poc, els habitants van sortir en llibertat amb mesures cautelars.

Les entitats socials del barri van sortir en defensa dels encausats amb l'argument que no es pot criminalitzar ningú per ser pobre i fer coses per evitar patir fred. Realment, el fred és com la gana o pitjor i les persones fem el que podem per calmar-lo.

Persones d'edat avançada

Els incendis són més freqüents en els col·lectius més febles. També solen tenir conseqüències més nefastes. La manca de mobilitat de les persones amb més de vuitanta anys que viuen soles a vegades provoca desgràcies. El 2016, la Generalitat va comptar que la meitat de les persones que havien mort per incendis a casa seva tenien més de setanta anys.

Per exemple, una dona de vuitanta-set que vivia a Ripoll volia encendre la cuina de gas, però les mans li tremolaven i no aconseguia encendre-la. El gas es va acumular i, quan va entrar en contacte amb la petita flama de l'encenedor de la dona, va provocar una deflagració. Les flames van prendre en el vestit de la dona, que va haver de morir cremada. A la mateixa localitat, el 2014 una dona va morir mentre intentava agafar aigua per apagar les flames. La hipòtesi va ser que havia mort intoxicada pel fum.

A Olot, el 2009 una parella de persones d'edat avançada, de 88 i 90 anys, va quedar atrapada al seu pis per causa d'un incendi. La dona va morir i l'home va patir ferides greus. Una de les víctimes d'incendi més recents a les comarques gironines es va produir el 15 de gener a Figueres. Una dona de mobilitat reduïda de 85 anys va morir a casa seva. La primera hipòtesi va ser que s'havia adormit mentre fumava una cigarreta i no havia pogut reaccionar a temps.

Les notícies ens fan adonar que els incendis són més corrents del que en pensem i que tots ens podem trobar en situacions de gran perill.